Avaluació: indicadors i criteris. Sessió 21.10.10

Vegeu i considereu els indicadors i criteris d'avaluació (PEDAGOGIA2010). Estan en fase de deliberació. Atès el sistema de classe, estudi i elaboració a través de plataforma digital, jo mateix, professor, estic pensant què es el més adequat i per això no ho he comunicat abans.

Se li demana al professor que sigui qui dona la qualificació final que té caràcter de "sanció social". En aquest acte, el professor no fa de docent, sinó de jutge o examinador i garanteix a la societat la competència dels qui són acreditats. Deu ser millor que ho faci el professor, que pot conèixer els estudiants, que no que es faci a través d'examen extern per una pretesa objectivitat.

No és fàcil l'objectivitat en assumptes socials. El pensament tecnològic, davant assumptes complexos, els desglossa en parts més petites, els factorialitza. Així, es pot ser poc precís en algun factor però hi ha més possibilitats de precisió global. Altra cosa és que no hi ha objectivitat garantida però sí el deure i compromís deontològic d'equanimitat.

Sotmeto la proposta a la vosta consideració. Us escoltaré i decidiré. Aprofiteu l'ocació per a pensar-hi. És pensament pedagògic i forma part de la vostra formació com a mestres.

Ho tractarem a la sessió de 21.10.10 de 18:30 a 18:45 h. Heu d'haver escollit abans una moderadora o moderador. En quinze minuts podem dir moltes coses si ho tenim pensat. A mi em correspon escoltar.

MTPp

Prova de contrast: preguntes/enunciats

Vegeu preguntes/enunciats per a una prova que serveixen ja per a estudi d'elaboració personal. MTPp
PAIDOGOGIA2010

T 5

Taxonomias de los objetivos educativos:
Àreas: cognitiva, afectiva, psicomotriz

Recuperem 4 pedagogs clau del Tema 3

Va faltar temps per presentar aquets mestres-pedagogs clau de Catalunya. Però no els podem passar per alt. Hi tornarem breument a calsse però disposeu d'informació:

D'Alexandre Galí i d'Artur Martorell en trobareu a bastament. Tenen webs.
Josep Estalella. Sempre nomenat dr. Estalella va ser el director de l'insitut-escola de Catalunya (Avui Institut Verdaguer al Parc de la Ciutadella) com abans ho havia estat del de Madrid.
Eladi Homs és més desconegut i per això el vaig voler estudiar directament. Vegeu l'article que adjunto.
EladiHoms(Teixido)



La dictadura de Franco contra l'escola de Catalunya

T1 T2 T3 T4 De l'escola dels il·lustrats uniformitzadors a la renovació pedagògica amb bases científiques.

Els quatre primers temes completen un bloc històric que convé entendre en conjunt, evolutivament. És bàsicament històric però en retenim allò que té plena vigència avui per a fer escola, fer la classe, ser mestre. El cert és que la pràctica docent escolar majoritària es basa més en costum que en fonamentació científica. Fins i tot, bones pràctiques docents solament es justifiquen perquè "van bé", "funcionen" sense conèixer-ne el fonament científic: biològic, psicològic, sociològic. Alguns mestres responen per condicionaments polítics (el currículum escolar legislat) o econòmics (recursos humans i materials). Tot s'ha de considerar, però amb els temes estudiats, assegureu el fonament de les pràctiques educatives ben travades en pedagogia.

Definicions, breus, pòpies i clares. Per comptes de definicions llargues, tretes de llibres, mireu de fer les vostres. Va bé posar de costat els conceptes del T1 i assegurar definir-los en una o dues línies sense que s'ensolapin els uns als altres.

En general s'observa que identifiqueu massa l'educació amb la socialització. Efectivament és el que va fer Durheim del qual no hem parlat. Però si que ho teniu explicat al ManualSSE1 a la primera pàgina i segona per arribar a Dewey que supera l'antinòmia.

Socialització i Educació. És el mateix? Si és el mateix, podriem suprimir-ne una. No; és diferent però es toquen i enllacen.

A veure si ho relliguem bé. Heu de llegir/pensar d'abaix a dalt:

SAVIESA. Estat pel qual l'humà té consciència total: del món, de la vida, del seu entorn més proper i es comporta amb mesura: decisió i prudència, ja lliure de frustracions. Convé estar obert a la saviesa però ni es compra, ni s'adquireix amb un màster, ni estudiant els millors autors savis. El qui ja ho sap tot i no aspira a més, que no té preguntes... ja no té possibilitat d'accedir a la saviesa. Arribar-hi és el teu destí, però no forcis gens la travessia. Has de pregar que el camí sigui llarg (Ítaca, Homer/Kavafis/Llach)




PENSAMENT. Construcció de la pròpia consciència: cosmovisió i sentit de la vida sobre els coneixements i competències d'acció assolits amb el suport del LLENGUATGE, dels llenguatges ( també matemàtic, gràfic-plàstic, corporal, de signes, braille)
INSTRUCCIÓ. Continguts procedimentals de l'ensenyament de caràcter repetitiu als qual cal arribar a habituar-se per fer-ho sense esforç.
APRENENTATGE. Procés d'interiorització personal de la cultura: coneixement i acció. L'educand coneix, desenvolupa..
ENSENYAMENT. Procés d'introduir a la cultura: coneixement i acció. L'educador mostra.
EDUCACIÓ. Procés de desenvolupament personal i social intencional
SOCIALITZACIÓ. El ser biològic es fa humà amb al socialització. Consciència social de...
VIDA. Naixement biològic. alimentació, son i protecció com tot animal.

Al seminari farem el joc de l'Activitat 1E. Tingueu el joc de les 9 cartes retallat. EDUCACIOcartes












EL MESTRE ha de tenir ACTITUD INVESTIGADORA

El dr. Itard (1802)que fa la seva intervenció amb l'infant salvatge per a desenvolupar socialització i llenguatge és un clar exemple d'actitud investigadora per anar prenent decisions. Molt ben interpretat segons documentació, probablement idealitzat, pel mateix Truffaut director del film L'Enfant sauvage. Pots accedir a tots els episodis. Visiona el 8 i el començament del 9 com a mínim.

Comenta'l

T4

Freinet. Potser el millor pedagog del segle XX
Martí Teixidó

Falta afegir a la sèrie Germanes Agazzi, Rosa i Carolina
Les educadores infantils ja les coneixeu. Podeu fer la comparació amb Maria Montessori.

Célestin Freinet

ACTIVITATS ACTUALITZADES

ACTIVITATS ACTUALITZADES
Les teniu a la plataforma PAIDOGOGIA2010
PORTAFOLISactivitats3

PORTAFOLIS ESTUDIANT personal de cadacascú incloent feina feta en equip (ha de quedar indicat quan són diversos autors)
1 Ressenyes del tema a aprtir dels coninguts presentats a classe, lectures i d'altres consultes.
2 Activitats fetes en equip o indivudual. Proposades codificades (5I, 4E...)
3 Activitats d'iniciativa personal.

No són porcs si es poden banyar. Són curiosos, tafaners i per això són intel·ligents. La curiosotat és la base del coneixement i de la ciència. Què et pensaves? Ep! Cadascun és diferent. No ho hem de fer tots igual.

A grans trets (estem assajant, estudiants i professor aquest sisetma d'estudi i aprenentatge) Cal fer alguna activitat de cada tema (Ben codificats. T1. T2, T3...)

El professor té projectat anar seguint els alumnes, però si tot s'endarrereix i s'acumula, no serà possible. Farà comentaris, anotacions i valoració aproximada. L'estudiant ho revisarà i millorarà (Avantatge dels blogs que es poden actualitzar i si cal corregir constantment).

Us interessa llegir-vos els blogs els uns als altres. Aprendreu ambdós, i el que supervisa encara més. Això també ajuda a polir redactat, vocabulari i ortografia. Els mestres i les mestres hem de ser curosos amb la llengua oral,ambn la llengua escrita i amb el llenguatge corporal també.

Les parts, temes, que ja es donin per fetes i sedimentades es poden anar imprimint per fer el portafolis-quadern ,1a i 2a part, que serà el material de consulta a les proves establertes 1 i 2. El material ha d'estar paginat, indexat i enquadernat. El profesor l'examina com a element de l'avaluació però és propetat de l'estudiant. A les proves es demanaran respostes de pensar que amb consulta es podran donar amb citacions precises i fonamentació. No cal memoritzar, però cal haver llegit, estudiat i escrit y tenir un mapa mental clar del contingut.

T3

Francisco Giner de los Ríos y la Institución Libre de Enseñanza
Ilustrad la pesenetación ya hecha per el profesor en classe. Las imágenes os ayudaran a recordar y a fijar conocimiento.
Reseñad por escrito:
1 Las aportaciones de la Institición Libre de Enseñanza
2 Cómo sería hoy la gente de España, su cultura y su educación, si dos dictaduras no hubieran interrumpido aquella obra



La Residencia de Estudiantes. Centre de formació cultural universitària com no havia vist mai España: Rafael Alberti, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Garcia-Lorca, Dalí, Buñuel, Ortega y Gasset, Alejandro Cassona, Luzuriaga, Severo Ochoa, Juan Negrín, Blas Cabrera... i després mestres de Catalunya: Rosa Sensat, Josep Estalella, Malgarida Comes, Joaquim Xirau, Herminio Almendros, Maria Cuyàs...

Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat
Completeu el visionat de la segona part no vist a classe.
Parleu-ne en equip.
Escriviu una pàgina ressenyant els principis educatius i -no és el mateix- els criteris pedagògics.

Recuperem 4 pedagogs cla, d'una gran talla científica i professional

D'Alexandre Galí i d'Artur Martorell en trobareu a bastament. Tenen webs.
Josep Estalella. Sempre nomenat dr. Estalella, va ser el director de l'insitut-escola de Catalunya (Avui Institut Verdaguer al Parc de la Ciutadella) com abans ho havia estat del de Madrid.
Eladi Homs és més desconegut i per això el vaig voler estudiar directament. Vegeu l'article que adjunto.
EladiHoms(Teixido)


Artur Martorell, mestre de mestres

"Artur Martorell, mestre de mestres" reflecteix l'ideari pedagògic d'una de les figures clau de la renovació pedagògica a Catalunya, la seva activitat a l'escola i en altres àmbits educatius. Artur Martorell va fer de pont entre els mestres més avançats del començament de segle i aquelles noves generacions que havien de configurar l'escola actual."

L'any 1936, amb el cop d'Estat que incia la Guerra Incivil d'España, a Catalunya els sectors d'esquerra i catalanistes prenen la iniciativa i no volen que es perdi l'esperança d'una escola que doni cultura a la classe treballadora. Encara hi ha massa infants sense escolaritzar i es prenen mesures excepcionals. Recerca d'edificis i també escoles privades religioses són requisades per a fer-ne escoles públiques obertes a tohom. Ho gestiona el CENU, Consell de l'Escola Nova Unificada.

Acabada la dictadura amb la mort de Franco el 1975, a España, a Barcelona, encara hi havia infants sense escola. Un gran retard en l'escolarització de tots els ciutadans.

Maria-Teresa Codina

pedagoga fundadora de l'escola de renovació pedagògica Talitha el 1956 que el 1978 va iniciar l'experiència d'una escola per a infants d'ètnia gitana no escolaritzats.

A partir d'una entrevista a la mestra Maria Teresa Codina Mir, coneixerem l'escola Avillar Chavorros a Can Tunis de Barcelona: els orígens, la història, el funcionament, la metodologia, les relacions amb els alumnes de procedència gitana i les seves famílies, etc.

Llibres de pedagogia de lectura bàsica

Fi de l'educació
de Neil Postman


Sociologia de l'educació aplicada a la institució escolar que no respon al món actual i no interessa als infants i joves.










Faire l'École, faire la classe
de Philippe Meirieu

Desconec s'hi se n'ha fet la traducció al català o castellà.


Pedagogia normativa ben fonamentada i aplicada a la realitat actual. Explica el per què i esbossa el com. Principis per a la institució escolar. El mestre i les tensions de l'ofici. La classe i els indicadors de la bona pràctica.









El nuevo pacto educativo
de Juan-Carlos Tedesco



Política de l'educació com a acció social compartida per la família, l'escola i els mitjans de comunicació. Acció dels professionals organitzats en xarxes de col·laboració, més eficaç que els reformes educatives promogudes des de l'Administració.