El 25 de març de 2011, de 16 a 20:35 h

Jornada Pisa a Catalunya. Constatacions i propostes


L’activitat es va desenvolupar segons el programa previst amb un ple de cent trenta persones assistents.
El president de la Societat Catalana de Pedagogia, Martí Teixidó, va fer una breu ressenya de les constatacions i propostes d’acció en què hi havia hagut evident coincidència entre ponents i participants.

Aportacions de PISA a lʼavaluació de resultats dʼaprenentatge A càrrec de Carme AMORÓS I BASTÉ (secretària del Consell Superior dʼAvaluació del Sistema Educatiu) i de Jordi SAURA I VALLS (tècnic del Consell Superior dʼAvaluació del Sistema Educatiu)
Conèixer l’avaluació de PISA (Programme for International Student Assessment) és formatiu per als docents. Amb la publicació dels resultats de l’avaluació de 2009, centrats en la comprensió lectora de nois i noies de 15 anys, tenim la certesa que a Catalunya hi ha hagut una millora en els darrers anys. Es pot atribuir a les activitats específiques de comprensió lectora incloses en àrees com matemàtiques, ciències naturals i estudis socials desenvolupades a la majoria d’instituts i col·legis com a prioritat que s’ha anat generalitzant. Així mateix a les escoles o col·legis es fan activitats per impulsar el gust per la lectura amb infants des dels sis anys o abans. Cal seguir doncs en aquesta direcció.
El 31% dels joves no segueixen estudis després de l’ESO i aquest és un problema que demana una actuació urgent. Cal una oferta de places de Formació Professional on no hi ha vacants i orientació a alumnes que puguin fer batxillerat encara que no projectin fer estudis universitaris. D’altra banda, la mesura de repetició de curs dels alumnes –mesura més freqüent a España i a Catalunya que arreu- que no assoleixen els aprenentatges sense un programa individual es demostra totalment ineficaç. Els alumnes de 15 anys que han repetit un o dos cursos obtenen de manera regular puntuacions inferiors.
Conèixer quins centres obtenen millors resultats –però no publicar-los- permet matisar les explicacions i constatar què respon al context, què es compensa amb els recursos (materials i personals) i què es pot fer millorant els processos. L’acció que se’n deriva és diferenciar segons necessitats dels centres i compensar aquells que tenen condicions menys favorables.

PISA comprova el coneixement actiu. Cap a lʼaprenentatge competencial a càrrec de Claudi ALSINA I CATALÀ (catedràtic de la UPC), Anna M. GELI DE CIURANA (rectora i catedràtica de la UdG) i Joan PERERA I PARRAMON (professor titular de la UB)
Les tres competències que comprova PISA: comprensió lectora, científica i matemàtica tal com es mostren als exercicis alliberats fets públics són coincidents. Els baixos resultats es palesen ja a l’educació primària. Hom coincideix que la formació científica i matemàtica dels mestres és molt deficitària els darrers anys, tant com la inhibició dels professors de secundària que no es consideren de ciències. Correspon a professors i mestres guiar l’observació de la realitat, introduir la solució de problemes i habituar els alumnes a fer-se preguntes. I per poder fer això, cal una millor formació científica a més de la professional docent.

Com lʼavaluació PISA pot contribuir a canviar els procediments dʼensenyament i els processos dʼaprenentatge, a càrrec de Roser CANALS I CABAU i Elvira BORRELL I CLOSA (inspectores dʼeducació del Departament dʼEnsenyament de la Generalitat de Catalunya)
PISA pot haver estat motiu de reacció dels docents, a la defensiva en un primer moment. En un segon moment es comprova que es poden modificar les pràctiques docents coneixent els exercicis alliberats i analitzant la relació entre el seu valor i els resultats constatats. Els inspectors i inspectores d’educació estan impulsant aquestes activitats de formació en la pràctica reflexiva atès que són les que efectivament poden canviar la pràctica docent i se’n va presentar una mostra. Així mateix, es va defensar la necessitat de demanar als alumnes que pensessin quines activitats havien contribuït més al seu aprenentatge iniciant un procés de metaavaluació. Els sis nivells de dificultat dels exercicis de PISA alliberats donen models per discriminar nivells bàsics, nivells de consolidació i nivells de pensament creatiu. Els exemples presentats duien a veure la possibilitat i la necessitat de partir de textos i informacions de l’actualitat comunicativa tant per a la motivació inicial com per habituar els alumnes a conèixer i debatre temes socialment rellevants.

Lʼavaluació PISA a Catalunya. Avaluació del sistema i decisions en política dʼeducació A càrrec de Jaume SARRAMONA I LÓPEZ (catedràtic emèrit de la UAB), Joaquim PRATS I CUEVAS (catedràtic de la UB) i Joan MATEO I ANDRÉS (catedràtic de la UB i president del Consell Superior dʼAvaluació del Sistema Educatiu)
A Catalunya, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ha estat impulsant proves de competències bàsiques des de 2001 que han gestionat els mateixos docents, proves globals finals d’etapa aplicades externament des de 2008 paral·lelament a l’aplicació de les proves PISA amb una mostra voluntàriament ampliada. També s’han fet estudis anuals sobre indicadors de context de l’ensenyament i ara correspon integrar en un mateix estudi: indicadors de context, indicadors de resultats i indicadors de procés per tal de poder conèixer el valor afegit de cada institució escolar. Ara cal integrar-ho tot en un model que pugui explicar millor l’educació en la complexitat de la societat actual.

Acte de cloenda
L’Hble. Consellera d’Ensenyament Irene Rigau va cloure l’acte i va agrair que s’hagués tractat el tema atès que coincideix amb els afers que més han d’ocupar l’acció política del govern malgrat l’ajustament pressupostari inevitable.
A la cimera per a la reactivació econòmica a Catalunya, l’abandonament dels estudis i el fracàs escolar havien estat identificats com a fre per al desenvolupament econòmic. També el Consell Econòmic i Social de Catalunya havia assenyalat aquests problemes de l’ensenyament. La publicació de tants informes sociològics sobre el sistema escolar ens poden deixar derrotats. La Jornada sobre PISA pot anar més enllà i cercar alternatives en la Pedagogia. Hem de mirar dins de l’aula, mirar com ensenyem, conèixer les experiències de renovació pedagògica. I l’escola ha de ser per a tots. Els alumnes de famílies nouvingudes confien progressar amb l’escola, amb la formació que hi poden rebre. No es poden publicar els resultats de PISA per pressionar un canvi que s’ha de fer a cada centre. La formació dels mestres és evident que cal millorar-la i no pot ser que no hagin estudiat res de ciències des de l’ESO. Caldrà actuar sobre totes les instàncies de formació.

Es va agrair la participació de l’Hble. Consellera. El pom de flors vermelles lliurat simbolitza la PRIMAVERA PEDAGÒGICA que hem d’impulsar a Catalunya.

Societat Catalana de Pedagogia. Institut d’Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 08001 Barcelona Telèfon 933 248 580 Fax 932 701 180 scp@iecat.net

PEDAGOGIA INSTRUMENTAL: és falsa pedagogia. Jo, tants anys fent i estudiant pedagogia, li dono la raó (amb matisos).

«Hay un desmantelamiento de la Universidad disfrazado de revolución pedagógica»
José Luis Pardo (Dom, 09/05/2010)

- Usted es contrario a las recetas más comunes sobre la enseñanza universitaria y defiende la autonomía del saber frente a quienes tienen una visión más instrumental de la formación, orientada al ámbito laboral y a las necesidades del mercado.

- Yo creo que es al revés, es decir, creo que son ellos, los que orientan la formación superior al ámbito laboral, quienes se han salido de las recetas comunes. Desde que la Ilustración inventó la Universidad y la escuela pública, éstas han sido lugares donde, por así decirlo, los niños y los jóvenes se mantenían a salvo de la urgencia de la necesidad inmediata o de lo que ahora se llama el «mercado laboral», cosa que para los que pertenecen a los sectores menos favorecidos ha sido esencial en su batalla contra la desigualdad económica. Los conocimientos adquiridos en el espacio de la escuela y en régimen de igualdad de oportunidades podían modificar la trayectoria biográfica de los desfavorecidos cuando se integraban en la sociedad. Antes de la Ilustración, por así decirlo, los niños y los jóvenes, si es que puede hablarse de tal cosa antes de la Ilustración, estaban mucho mejor adaptados al «mercado laboral», en el que ingresaban en cuanto estaban físicamente maduros para hacerlo, pero también estaban adaptados a la tiranía y al despotismo. Y da miedo que esto mismo suceda cuando se acabe de desmantelar la Universidad Ilustrada para instalar en su lugar esta otra formación laboral acelerada. Yo creo que la Universidad está al servicio de la sociedad, y que si la sociedad necesita puentes la Universidad tiene que proporcionar los ingenieros capaces de construirlos, de modo que no se caigan a la primera tempestad; pero para eso tienen que aprender a ser ingenieros, es decir, no atender a las expectativas, caprichos o ansiedades de la sociedad, de los políticos ocurrentes, del mercado laboral, de los analistas financieros, o de su familia, sino al coeficiente de torsión del acero, a la resistencia de los materiales o a la densidad del cemento. Y lo mismo vale para el Latín, que también hace un servicio a la sociedad. Esto es lo que yo llamaría «autonomía del saber», y diría también que sin un saber autónomo la Universidad no puede ser útil socialmente.

Em temo que a la Universitat (institució que ha d'abastar la universalitat del coneixement i avui també la diversitat de cultures), malgrat tanta retòrica, tots seguim essent els mateixos, llevat que hom faci una reflexió en profunditat. Hem d'incorporar tecnologies de la informació. I Tant! Però amb criteri pedagògic. Encara més important, hem d'incoporar continguts de comunicació de masses -que no és el mateix encara que molts ho confonen-. Jo he fet elaborar el coneixement als estudiants amb el suport de blogs i la producció de portafoli que ha de ser la producció pròpia, elaborada, disponible per a fer la prova presencial on es demana pensament i no solament memòria. Hem posat mostres de vídeo; hem donat enllaços de portals web. Però en tot moment hem procurat donar una estructura de coneixement que cada estudiant acaba d'omplir amb pensamengt propi, amb la seva iniciativa, que n'hi ha de posar. M'expliquen estudiants que algú pot omplir el temps de classe amb quatre o cinc vídeos, un darrera l'altre, que expliquen nomativa legal com a pedagogia, que no estan habituats a compentar un text en tres punts (ressenya, contextualització i elaboració pròpia). I el que em sembla més greu: després de comptar tantes hores de currículum i de fer horaris tant complexos i variants, una classe programada de 17 a 21 hores es converteix en 17:30-19 h i 19:30-20:30 h. I ara, un dia és festa no prevista, i ara, un altre dia fem una cerimònia o portem un professor estranger que ja és interessant solament pel fet de ser estranger.

Sí, professor Pardo. Jo sóc pedagog de la Il·lustració. Pedagogia derivada de la fi de l'educació, de la filosofia de la raó del judici i de l'ètica de Kant. Compatible amb el naturalisme de Rousseau que va desenvolupar científicament Claparède i van seguir Vigotski i Wallon. Pedagogia experimentada amb coneixement de l'infant i del jove i del coneixement .Compatible amb el culturalisme de Platon actualitzat per Spranger. Compatible amb la socialització necessària i l'educació democràtica practicada per Decroly, exposada per Dewey.

Sí professor Pardo. No hi ha contradicció entre la pedagogia narrativa d'Homero que presenta el model d'humà a imitar, diversos models: Ulisses, Penèlope i Telèmac, Aquil·les i Paris; de Raimon Llull amb Evast, Aloma i Blanquerna i la pedagogia del treball coperatiu dels mestres Freinet, Célestin i Élise o de la pedagogia per a adolescents d'uns mestres professors de casa, Josep Costa-Pau i Magda Planelles que no endevades van posar a l'escola el nom de Súnion. T'evocaré oh Súnion...! Sistemes pedagògics, diversos, adequats a l'edat dels alumnes, de l'entorn, però pensats amb base científica i dirigits amb coneixement. ¿Qui posarà en dubte que en aquests casos hagi pogut articular-se la triple dimensió humana de manera integral? El desenvolupament personal de base biopsicològica, el desenvolupament social amb participació a la polis i el coneixement i la cultura que és la llibertat de pensament i de voluntat. No hi ha contradicció si no es renuncia a la cultura i a la dedicació esforçada. Encara ens queda la pedagogia; això què es veu i sent és pura retòrica. Martí Teixidó

Ensenyar per a activar Competències Bàsiques

24 de març Quines matemàtiques hi ha avui? Aquesta activitat forma part del cicle IV Cicle de Converses

Jordi Nieva Organitzades amb la col·laboració de l'ICE de la UAB Coordinadors: Maria Masip Utset; David Vilalta Murillo, Unitat de Formació de Professorat, ICE de la UAB Diàleg entre els convidats experts i professorat de primària i de secundària Activitat conduïda per Anna Sanpera, professora de l’Àrea de Física Teòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Iñaki Villanueva, mestre de l’Escola Pau Vila d’Esparreguera i formador de l’ICE de la UAB. Manel Sol, professor de l’Institut Vilatzara i formador de l’ICE de la UAB.

31 de març Què significa aprendre a llegir i escriure en una societat tan digitalitzada? Aquesta activitat forma part del cicle IV Cicle de Converses

Jordi Nieva Organitzades amb la col·laboració de l'ICE de la UAB Coordinadors: Maria Masip Utset; David Vilalta Murillo, Unitat de Formació de Professorat, ICE de la UAB Diàleg entre els convidats experts i professorat de primària i de secundària Activitat conduïda per Daniel Cassany, professor de l’Àrea de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Xavier Fontich, professor de secundària i de l’Àrea de Didàctica de Llengua i de la Literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona.