dissabte, 2 d’octubre del 2010

ACTIVITATS ACTUALITZADES

ACTIVITATS ACTUALITZADES
Les teniu a la plataforma PAIDOGOGIA2010
PORTAFOLISactivitats3

PORTAFOLIS ESTUDIANT personal de cadacascú incloent feina feta en equip (ha de quedar indicat quan són diversos autors)
1 Ressenyes del tema a aprtir dels coninguts presentats a classe, lectures i d'altres consultes.
2 Activitats fetes en equip o indivudual. Proposades codificades (5I, 4E...)
3 Activitats d'iniciativa personal.

No són porcs si es poden banyar. Són curiosos, tafaners i per això són intel·ligents. La curiosotat és la base del coneixement i de la ciència. Què et pensaves? Ep! Cadascun és diferent. No ho hem de fer tots igual.


A grans trets (estem assajant, estudiants i professor aquest sisetma d'estudi i aprenentatge) Cal fer alguna activitat de cada tema (Ben codificats. T1. T2, T3...)

El professor té projectat anar seguint els alumnes, però si tot s'endarrereix i s'acumula, no serà possible. Farà comentaris, anotacions i valoració aproximada. L'estudiant ho revisarà i millorarà (Avantatge dels blogs que es poden actualitzar i si cal corregir constantment).

Us interessa llegir-vos els blogs els uns als altres. Aprendreu ambdós, i el que supervisa encara més. Això també ajuda a polir redactat, vocabulari i ortografia. Els mestres i les mestres hem de ser curosos amb la llengua oral,ambn la llengua escrita i amb el llenguatge corporal també.

Les parts, temes, que ja es donin per fetes i sedimentades es poden anar imprimint per fer el portafolis-quadern ,1a i 2a part, que serà el material de consulta a les proves establertes 1 i 2. El material ha d'estar paginat, indexat i enquadernat. El profesor l'examina com a element de l'avaluació però és propetat de l'estudiant. A les proves es demanaran respostes de pensar que amb consulta es podran donar amb citacions precises i fonamentació. No cal memoritzar, però cal haver llegit, estudiat i escrit y tenir un mapa mental clar del contingut.

dijous, 30 de setembre del 2010

T3




Francisco Giner de los Ríos y la Institución Libre de Enseñanza
Ilustrad la pesenetación ya hecha per el profesor en classe. Las imágenes os ayudaran a recordar y a fijar conocimiento.
Reseñad por escrito:
1 Las aportaciones de la Institición Libre de Enseñanza
2 Cómo sería hoy la gente de España, su cultura y su educación, si dos dictaduras no hubieran interrumpido aquella obra



La Residencia de Estudiantes. Centre de formació cultural universitària com no havia vist mai España: Rafael Alberti, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Garcia-Lorca, Dalí, Buñuel, Ortega y Gasset, Alejandro Cassona, Luzuriaga, Severo Ochoa, Juan Negrín, Blas Cabrera... i després mestres de Catalunya: Rosa Sensat, Josep Estalella, Malgarida Comes, Joaquim Xirau, Herminio Almendros, Maria Cuyàs...

Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat
Completeu el visionat de la segona part no vist a classe.
Parleu-ne en equip.
Escriviu una pàgina ressenyant els principis educatius i -no és el mateix- els criteris pedagògics.



Recuperem 4 pedagogs cla, d'una gran talla científica i professional


D'Alexandre Galí i d'Artur Martorell en trobareu a bastament. Tenen webs.
Josep Estalella. Sempre nomenat dr. Estalella, va ser el director de l'insitut-escola de Catalunya (Avui Institut Verdaguer al Parc de la Ciutadella) com abans ho havia estat del de Madrid.
Eladi Homs és més desconegut i per això el vaig voler estudiar directament. Vegeu l'article que adjunto.
EladiHoms(Teixido)


Artur Martorell, mestre de mestres

"Artur Martorell, mestre de mestres" reflecteix l'ideari pedagògic d'una de les figures clau de la renovació pedagògica a Catalunya, la seva activitat a l'escola i en altres àmbits educatius. Artur Martorell va fer de pont entre els mestres més avançats del començament de segle i aquelles noves generacions que havien de configurar l'escola actual."

Edu3.cat





L'any 1936, amb el cop d'Estat que incia la Guerra Incivil d'España, a Catalunya els sectors d'esquerra i catalanistes prenen la iniciativa i no volen que es perdi l'esperança d'una escola que doni cultura a la classe treballadora. Encara hi ha massa infants sense escolaritzar i es prenen mesures excepcionals. Recerca d'edificis i també escoles privades religioses són requisades per a fer-ne escoles públiques obertes a tohom. Ho gestiona el CENU, Consell de l'Escola Nova Unificada.







Acabada la dictadura amb la mort de Franco el 1975, a España, a Barcelona, encara hi havia infants sense escola. Un gran retard en l'escolarització de tots els ciutadans.

Maria-Teresa Codina

pedagoga fundadora de l'escola de renovació pedagògica Talitha el 1956 que el 1978 va iniciar l'experiència d'una escola per a infants d'ètnia gitana no escolaritzats.


A partir d'una entrevista a la mestra Maria Teresa Codina Mir, coneixerem l'escola Avillar Chavorros a Can Tunis de Barcelona: els orígens, la història, el funcionament, la metodologia, les relacions amb els alumnes de procedència gitana i les seves famílies, etc.


Edu3.cat

dilluns, 27 de setembre del 2010

Llibres de pedagogia de lectura bàsica









Fi de l'educació
de Neil Postman


Sociologia de l'educació aplicada a la institució escolar que no respon al món actual i no interessa als infants i joves.










Faire l'École, faire la classe
de Philippe Meirieu


Desconec s'hi se n'ha fet la traducció al català o castellà.


Pedagogia normativa ben fonamentada i aplicada a la realitat actual. Explica el per què i esbossa el com. Principis per a la institució escolar. El mestre i les tensions de l'ofici. La classe i els indicadors de la bona pràctica.









El nuevo pacto educativo
de Juan-Carlos Tedesco



Política de l'educació com a acció social compartida per la família, l'escola i els mitjans de comunicació. Acció dels professionals organitzats en xarxes de col·laboració, més eficaç que els reformes educatives promogudes des de l'Administració.