Qui és Qui? Sí, sí. Ja hi vas jugar fa 10 anys. Qui és qui a la Paidogogia?

És el mateix joc. Però no s'ha de dir si té bigoti, cabell ros, duu barret. El que s'ha de saber és què ha aportat al pensament pedagìgic, quines pràctiques proposa, quines experiències va dirigir o impulsar... Ves-ho preparant per desembre.

No t'aprenguis ni copiïs les definicions. Mira tan sols de compendre i fixar els indicadors que la integren

Vista la falta de precisió conceptual refelctida als blogs... es concreten definicions que es poden fer de maneres ben diferents però hi ha determinats indicadors que no hi poden faltar
Posades totes de conjunt pots veure les relacions entre elles i fer-te un mapa mental conceptual

Educació
Procés de desenvolupament personal i social de caràcter intencional. Estímul per al desenvolupament de capacitats (ex-ducere) i conducció a comportaments culturals (educare) que es consolidaran com a hàbits.

Socialització
Procés pel qual l’animal biològic esdevé animal social en un grup determinat. La imitació és el procediment bàsic amb algunes normes que es donen. Acte social és el que es fa sense pensar, que es dóna per descomptat.

Ensenyament
Procés pel qual un docent mostra el coneixement i guia l’aprenentatge d’un discent. Ensenyar que vol dir mostrar (insignare), en sentit ampli vol dir crear situacions d'aprenenetatge (per lliçó, per diàleg, per treball d'equip ben organitzat, per activitat pràctica i experiemntal, per presentació de materails estimulants...

Instrucció
Part de l’aprenentatge que té un component molt important d’exercitació o repetició. Un cop adquirida, si s’exercita de tant en tant, no s’oblida.

Aprenentatge
Pòsit o el que queda adquirit de l’ensenyament i de la pràctica de la instrucció.

Formació
1 Allò que queda en la persona després d’un procés d’educació, d’ensenyament i aprenentatge.
2 Procés que segueix la persona després de l’educació fins als 18 anys, al llarg de tota la vida per conservar i acrèixer coneixements, competències, habilitats i informacions que van conformant la seva personalitat.
3 La Formació Professional integra: formació en un ofici, ensenyament de coneixements, procediments i hàbits; també ensinistrament en l’ús de màquines i eines.

Ensinistrament
Pràctica que perfecciona habilitats tècniques. Equival a entrenament. (S’aplica també als animals domèstics)

Domesticació
Procediment d’adaptació dels animals per a viure amb els humans. (Comporta, en la pràctica, una superioritat de l’humà sobre l’animal).




Pedagogia
Ciència de l’educació per excel·lència. Es fonamenta en ciències de l’educació (biologia, psicologia, sociologia... principalment), s’orienta segons les finalitats per opció filosòfica que li dóna sentit i dissenya sistemes d’intervenció donant normes per a una educació funcional, eficient, eficaç.

Didàctica
Ciència de l’educació, més concretament de l'ensenyament primigènia de base empírica. Aporta els procediments d’ensenyament més funcionals i eficaços amb explicacions segons el context i els recursos disponibles.

Metodologia
Terme angloamericà que ha substituït didàctica. Si la metodologia és estudi dels mètodes en general, es pot aplicar com a didàctica atès que aquesta fa servir mètodes molt diversos i variats en una mateixa unitat, segons objectius i situacions d’aprenentatge.

Organització escolar
Ciència de l’educació que ha de garantir la coherencia de l’acció de diferents docents que dins d’una institució i a través dels anys incideixen sobre els mateixos alumnes. Analitza com cada component s’integra en el sistema escolar: professors, alumnes, horaris, espais, materials, participació dels pares... i s’articulen en un projecte institucional.

Orientació educativa
Ciència de l’educació que tracta d’ajustar les intervencions generals a les necessitats de cada alumne per la qual cosa cal conèixer bé els seves aptituds diferenciades i interessos manifestos. Segueix amb l’orientació professional i d’estudis.

T5

Llibres manuals per a l'estudi de TeoPraConEdu

No hi ha llibre de text. Cada estudiant ha de fer el seu PORTAFOLIS que és molt més que el llibre de text, el que l'informa, el que li ha semblat rellevat del que diu el professor i el que ell pensa. Segons que hom tingui temps per anar a la biblioteca, pot completar. Quan hom ha de treballar a casa, a hores intempestives, li pot anar bé tenir un dels manuals per documentar-se.
Els llibres de la biblioteca són de tots, no hi podem fer marques i subratllats. Els propis llibres un els marca i subratlla i els conservarà tota la carrera i tota la vida profesional, particularment els que documenten històricament. Compte però: a cada època s'ha de fer una nova lectura. En aquest sentit, teniu a disposició en aquest blog un article del pedagog Teixidó on podeu veure com es fa una lectura en clau actual. Les competències bàsiques.

També alguns materials disponibles telemàticament a la xarxa Internet. No hi ha llibre de text obligat però segur que cal llegir i aprendre, copçar (aprehender). El guió i la presentació del professor a classe enllumenen, focalitzen, subratllen marquen la guia. Els guions de classe són insuficients per ells maeteixos. Ni que s'expliqués tot a classe seguint un esquema de lliçó (lectio, lectura) tradicional caldria passar a net els apunts o estudiar-se un llibre fent-ne resums.

Adjunt als diversos temes se us proporcionen articles o textos, particularment els del mateix professor Teixidó que us han de servir per lligar, estructurar, organitzar el coneixement de manera integrada: evolutiva i temàtica. Cal llegir-los estudiant: ressenyant idees clau que podeu incorporar al vostre portafoli, és a dir, al vostre llibre de text consulta. MTPp

El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI

J. Trilla (coordinador), E. Cano, M. Carretero, A. Escofet, G.
Fairstein, J. A. Fernández, J. González, B. Gros, F. Imbernón y otros

Graó. Fonaments d’Educació GE 159 castellà
Libro cuya intención no es levantar una acta historiográfica de la pedagogía
del siglo xx, sino elaborar un balance de lo que puede seguir aportando
a la escuela del siglo XXI.
360 páginas. 23,30 €

La cuestión escolar: críticas y alternativas
Palacios, Jesús

Librería: Libros Alcana (Madrid, MA, Spain)
Valoración librería:

Cantidad 1

Descripción: tapa blanda. Bases de la educación. Pedagogía. Política educativa.(37.01) Laia. Barcelona. 1980 20 cm. 668 p. Encuadernación en tapa blanda de editorial ilustrada. Colección 'El Papel', 46. Bibliografía: p. [649]-659. Educación libertaria .ISBN: 84-7222-494-5 MM5. Nº de ref. de la librería 163997

Teorías e instituciones contemporáneas de la Educación
José Luis Bernabéu Rico, Emilia Domínguez Rodríguez,
Antonio J. Colom Cañellas –
2005 - 417 pàgines - Visualització prèvia

Educación y dimensiones de la educación por José L Bernabeu Rico 19 Las primeras teorías de la modernidad pedagógica por Emilia Domínguez 45 El experimentalismo y el cientificismo de Dewey Las teorías y los mé 65 Las teorías antiautoritarias por José L Bernabeu Rico y Antoni J Colom 83 Las teorías de la desescolarización por Antoni J Colom Cañellas 99 Las teorías marxistas por José L Bernabeu Rico 111 Las teorías personalistas por José L Bernabeu Rico 125 Las teorías de la postmodernidad y la educación por Antoni J Colom

Referència: 46162

Autor: Monés i Pujol-Busquets, Jordi La Pedagogia catalana al segle XX : els seus referents Data d'edició: 2011 Descripció física: 544 p. ; 24 cm Entitats: Institut d'Estudis Catalans. Publicacions generals ISBN: 978-84-9965-059-3 (IEC) ; 978-84-9975-141-2 (Pagès Editors) Col·lecció: Guimet ; 148 Editorial: IEC : [coedició amb] Pagès Editors Enllaç d´interès: Pagès Editors

Prendre consciència dels nostres orígens, per tal que aquest coneixement ens donés el poder d’alliberar-nos de la seva dependència, és la finalitat d’aquesta primera i notable síntesi de Jordi Monés del que ha estat la pedagogia catalana al segle xx. Prenent com a eix central l’educació reglada, se’ns ofereix una anàlisi crítica de la complicada i particular evolució de la pedagogia catalana que es mou entre la renovació i el pes de la tradició. Monés realitza una lectura del devenir educatiu de Catalunya que s’allunya dels criteris eclèctics amb què massa vegades s’elabora aquest tipus de síntesi. Un llibre escrit des de l’experiència i la perspectiva d’una de les figures més destacades de la nostra historiografia educativa contemporània.

Pedagogia actual amb coneixement de les realitzacions del passat

Pedagogia que ha d'estudiar el patrimoni acumulat amb especulació teòrica i amb experimentació pràctica per a dissenyar la intervenció adequada alsinfants i joves del nostre temps amb diversitat de colors en una societat plural i democràtica.
Els temps fa anys que estan canviant, cantava Bob Dylan.
L'escola segueix el model del segle XIX, ja ho veiem, malgrat els canvis.

Sistemes pedagògics del s XX. Una lectura actual.

Aquí tens una primícia reservada per a tu, estudiant, en coincidir l'autor i el professor.
Aquest és un article pendent de publicació i solament n'has de fer ús tu, de moment.

SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES per Martí Teixidó

Revistes amb documentació manual

Cuadernos de Pedagogía

Nº 253, diciembre 1996

R.B.A. Editores

SUMARIO

Editorial

Mercado y escuela 3

MONOGRAFICO

TENDENCIAS EDUCATIVAS HOY. Un recorrido orientador por las tendencias y temas del mundo educativo

Presentación:

Perdidos en el bosque 7

¿Existen hoy tendencias educativas). Autores varios 8

CONTEXTOS

Escuela tradicional. Pasado y presente. J. Trilla 14

Neoliberalismo. Estado, mercado y escuela. J. Carbonel 20

Democracia. La escuela, comunidad participativa. J.M. Puig 28

Extraescuela. Otros ámbitos educativos. J. Trilla 36

Tecnologías. Educación en la era de la información. J. Mª Sancho 42

RESPUESTAS

Psicología. Psicología y educación. F. Hernandez 50

Currículo. Concepciones y práctivas J. Rué 58

Globalización. Las relaciones del conocimiento. M. Ventura 66

Entorno. Del activismo a la investigación. A. Tort 72

Pedagogías críticas. Poder y conciencia. J. Martínez 78

Diversidades. Feminismo, multicuutralismo y Educación Especial. N. Pérez de Lara 86

Profesorado. Teoría y práctica docente. J. Contreras 92

Epílogo: Cuando el debate era casi sólo ideológico. J. Palacios 102

Més LLIBRES, ARTICLES i enllaços per a estudiar els temes

Tradició i renovació pedagògica. 1898-1939
González-Agàpito, Marquès, Mayordomo, Sureda
El capítol I (fins pág. 97), disponible en xarxa, us dóna totes les dades i referents a les terres de parla catalana: Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

Disponible en xarxa. Magnífic!


L'Escola nova catalana 1900-1939

En coedició amb la Diputació de Barcelona
Edició a cura de Josep González-Agàpito

L'educació actual és, de bon tros, fruit del plantejament, evolució i crítica del moviment de l'Escola Nova. Nascut amb el segle, aquest moviment capgirà la pràctica educativa que a Occident s'havia instaurat durant el classicisme greco-llatí i que havia traspassat el llindar del segle xx. En aquesta antologia hi ha una panoràmica de les procupacions, els interessos i les etapes del moviment català.

La renovació pedagògica durant el segle XX La cruïlla catalana: dinamismes i tensions
Joan Soler Mata

Tot el text de la tesi doctoral del professor Soler i Mata, disponible. Gràcies!

La Institución Libre de Enseñanza en Catalunya
Buenaventura Delgado
Ariel Practicum

Disponible a la biblioteca


Teorías pedagógicas (P. Rico Gallegos)

1. La pedagogía tradicionalista
2. La escuela nueva
3. La tecnología educativa
4. La pedagogía institucional
5. La pedagogía constructivista y la pedagogía operatoria
6. La pedagogía crítica

Corrientes pedagógicas contemporáneas (M.Evangelina Cervantes Holgin)

Pedagogía Institucional

View more presentations from CCHEP.

Noteu que en al presentació no vam incloure sota l'epígraf de Pedagogia Institucional, encara que s'hi relaciona: Rogers, Freinet, Freud

Lliçó ComunicActiva de dijous 27.10.11

Lliçó ComunicActiva

Amb la participació de:

17:05 h
Verónica Rojas Prieto, presenta 10'
ALEXANDRE GALÍ: pedagogia tecnificada i mesura del treball escolar a Catalunya
Preguntes i comentaris intel·ligents



17:20 h
Irene Massachs Salvador, presenta 10'
MAKARENKO: pedagogia de reinserció social a la URSS. La granja agrícola Gorki
Preguntes i comentaris intel·ligents



Sessió de seminari


0 Revisió i observacions al comentari de text 1 fet en 30' a l'aula.
Com per anar en automòbil calen quatre rodes i recanvi, per fer feina al seminar pot caldre:
quatre colors, llapis i marcador. Ja vas ben equipat? Ja vas ben equipada?

1 Posada en comú de comentari de text 2, Eugeni d'Ors
Sofia Herreros Vicente ens aporta un vídeodocument sobre Eugeni d'Ors, un gran pensador que va presentar contradiccions: del del noucentisme català al franquisme espanyol. El règim autoritari es vol apuntar aquest intel·lectual per tapar les seves vergonyes.
Eugenio D´Ors. Luces y Glosas

I malgrat tot, és un pensament que interssa a l'educació: qualitat i refinament estètic i també diàleg i joc en la cultura. Harmonia equilibrada entre el profund i trist Unamuno i el cosmopolita i "bon vivant" Ortega i Gasset. (Solament interessarà a estudiants avançats).





2 Conversa pedagògica sobre els tècniques de la pedagogia Freinet i el seu valor actual.







(El professor es limitarà a escoltar els estudiant i prendre bona nota dels que evidencien coneixement i comprensió). (Prepareu-vos un rètol amb Nom COGNOM, com a una conferència internacional, que pugueu tenir sobre la taula; un plec de prisma triangular). Disseny i estètica que també són un valor en pedagogia.

Fer-se un rètol d’dentificació desplegable per poder conèixer el nom de cadascú . Retolació gran/gruix sobre full A5 plegat en tres franges formant un prisma triangular. Clar i fet amb gust estètic.

Posar-se d’acord en l’equip. Seure sempre junts. Entre els 4 dur 2 ordinadors i connectar WiFi-UAB

Ignacio Morgado, catedrático de Psicobiología en el Instituto de Neurociencia de la Universidad Autónoma de Barcelona

Atent a aquest professor. Si pots, troba l'article que avui 24 d'octubre ha publicat a La Vanguardia, p20 (No l'he trobat en format digital).

Tracta de l'aprenentatge de llengües i la immersió.
També diu - i això va per als estudiants com tu- que s'ha d'explicar allò que es vol aprendre i aixi queda memoritzat al cervell. Et copio dos paràgrafs.


Claves científicas para una enseñanza de calidad

Ello es especialmente relevante para adquirtr una nueva lengua, sobre todo su fonética, pues hay estudios científicos que muestran que nacemos con una parte de la corteza cerebral especialmente capacitada para alabergar las representaciones de las lenguas que adquirimos en la temprana infància, estableciéndose en áreas menos habiliatdas para hacerlo cuando las adquirimos tardíamente (Nature, 30 julio 1997). Sólo al immersión lingüística temprana y la práctica continuada garantizan un conocimiento preciso y fluido de una nueva lengua.

Tampoco debemos engañarnos creyendo que sabemoas algo simplemente porque esa es la mpresión mental que tenemos. Hay que demostrarlo prácticamente, reconstruyendo el conocimiento adquirido, lo cual es un buen modo de aprender, pues induce a la comprensión de ese conocimiento y nos descubre las lagunas que tengamos sobre el mismo. De ahí als ventaajs de los exámenes o pruebas orales, pues incitan al tipo de estudio que garantiza la comprensión de lo aprendido y la flexibilidad en su expresión. Un estudio reciente con ochenta alumnos de instituto en EE.UU. ha mostrado que la técnica de aprendizaje que produjo mejores resultados consistió en explicar la que se ha aprendido (Science, 11 febrero 2011).