divendres, 31 de desembre de 2010

Canta a la Nit que ens duu a un nou any 2011 pels bons auguris


Himne a la Nit
canta, somia, comparteix
i no parlis de crisi
viu amb els que estimes
ja hi posarem voluntat
Martí

dimecres, 29 de desembre de 2010

Llegeixo, llegeixes, llegeixen...



L'escola va ser creada per garantir a tots els ciutadans la instrucció en la lectura i escriptura, els quatre regles aritmètics i unes nocions de cultura general.

XIII Tribuna Edu21: Aprendre a comprendre from Edu 21 on Vimeo.


Avui calen molts més coneixements, destreses i habituacions però si fallen aquestes bàsiques, no es pot contruir més. I això correspon a la institució escolar: escola, col·legi o institut. És l'ensenyament i no podem derivar-lo a la família que efectivament ha de fer la seva funció educadora.

XIII Tribuna Edu21: Aprendre a comprendre from Edu 21 on Vimeo.


dissabte, 25 de desembre de 2010

dijous, 23 de desembre de 2010

T 13



Treball autònom o millor en col·laboració amb companyes. Hi ha tota mena d'enllaços i més que en podeu trobar.

dijous, 16 de desembre de 2010

T 12



Fer escola, fer classe
per Philippe Meirieu

Elabora el contingut de la classe connectant amb temes anteriors de la visió històrica de l'escola i sistema pedagògic. Incorpora-hi l'estructura de pensament del pedagog Meirieu mostrada al sumari del llibre Faire l'École, faire la classe.



21

C/E


Fer escola, fer classe. Selecciona i comenta amb relació al què hem estudiat : 3 principis, 3 tensions, 3 referents (pel cap baix; podeu fer-ne més).

120’








dijous, 9 de desembre de 2010

T 11





Desarrollo de Sistemas Educativos Inclusivos
Mel Ainscow

Definición de inclusión
Aún existe una confusión considerable sobre el significado real del término “inclusión”” (Ainscow et al, 2000). Tal confusión se debe en cierto modo a las declaraciones de política de inclusión del Gobierno Central. Por ejemplo, el uso del término ““inclusión social”” ha sido asociado fundamentalmente con la mejora de la asistencia a la escuela y con la reducción de la exclusión. Al mismo tiempo, la noción de ““educación inclusiva”” aparece en casi todas las guías del DeyC con relación al derecho de todo menor y joven con necesidades educativas especiales a aprender, siempre que sea posible, en una escuela ordinaria. Más recientemente, la agencia de inspección Ofsted ha introducido la expresión ““inclusión educativa””, especificando que ““escuelas eficaces son las escuelas inclusivas””. Las diferencias sutiles entre tales conceptos contribuyen a crear esa atmósfera de confusión en torno a los objetivos de la inclusión y, por supuesto, supone que la reforma educativa sea aún más complicada en contextos en los que los agentes relevantes no comprenden el contexto (véase Fullan, 1991).
Siendo ese el caso, en nuestro trabajo de colaboración ayudamos a las AEL en su intento de lograr una definición de ““inclusión”” que pueda ser utilizada como guía del desarrollo de su política de inclusión. Como era de suponer la definición exacta de cada AEL es única debido a la necesidad de tener en cuenta las circunstancias locales, la cultura y la historia de la comunidad. Sin embargo, podemos identificar cuatro elementos cuya presencia es recurrente y que recomendamos a toda AEL que se encuentre inmersa en un proceso de redefinición de sus actividades. Los cuatro elementos son los siguientes:

La inclusión es un proceso. Es decir, no se trata simplemente de una cuestión de fijación y logro de determinados objetivos y asunto terminado. En la práctica la labor nunca finaliza. La inclusión debe ser considerada como una búsqueda interminable de formas más adecuadas de responder a la diversidad. Se trata de aprender a convivir con la diferencia y de aprender a aprender de la diferencia. De este modo la diferencia es un factor más positivo y un estímulo para el aprendizaje de menores y adultos.

La inclusión se centra en la identificación y eliminación de barreras. En consecuencia, supone la recopilación y evaluación de información de fuentes muy diversas con el objeto de planificar mejoras en políticas y prácticas inclusivas. Se trata de utilizar la información adquirida para estimular la creatividad y la resolución de problemas.

Inclusión es asistencia, participación y rendimiento de todos los alumnos. ““Asistencia”” se refiere al lugar en donde los alumnos aprenden, al porcentaje de presencia y a la puntualidad; ““Participación”” hace referencia a la calidad de la experiencia de los alumnos cuando se encuentran en la escuela y por tanto incluye, inevitablemente, la opinión de los propios alumnos; y ““rendimiento”” se refiere a los resultados escolares de los alumnos a lo largo del programa escolar, no sólo los resultados de tests o exámenes.

La inclusión pone una atención especial en aquellos grupos de alumnos en peligro de ser marginados, excluidos o con riesgo de no alcanzar un rendimiento óptimo. Ello indica la responsabilidad moral de toda AEL de garantizar que tales grupos que estadísticamente son ““de riesgo”” sean seguidos con atención y que se tomen, siempre que sea necesario, todas las medidas necesarias para garantizar su asistencia, participación y rendimiento en el sistema educativo.


Altres opinions

La adaptación a la diversidad ha servido en multitud de ocasiones para legitimar los tres pasos del camino a la exclusión, como indican diversos autores (Puigvert y Flecha, 2004; Lleras y otros, 2001; Aubert y otros, 2000):

  1. Agrupando al alumnado por ritmos de aprendizaje dentro del aula.
  2. Separando los diferentes (“lentos”, “conflictivos” o “inmigrantes”, por ejemplo) en otras aulas.
  3. Separando los diferentes del mismo instituto trasladándoles a otros espacios, tales como las unidades escolares externas.
Leer más... Utopía y Educación: Escuela inclusiva y de máximos


Papel de la memoria en el aprendizaje de las lenguas
por Ignacio Morgado




Escoltem i analitzem els arguments contraris al model de Catalunya
En defensa de la llengua materna


22.12.10

El Tribunal Supremo invoca la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que anul·lava la prevalença del català a les escoles del Principat. El Tribunal Supremo espanyol ha emès tres sentències en què obliga la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles. Les sentències resolen diversos recursos de pares que denunciaven que els seus fills no podien fer les classes en espanyol.


Feina individual que bé es pot fer en equip de confiança on totes aporten.
Hi ha dos petits temes ben importants: escola inclusiva i llengua de l'escola. L'activitat bàsica és que escriguis les idees i coneixements bàsics de cada tema. Consultis els enllaços entretenint-hi una estona (millor ser dos i comentar) i seleccionis un contingut de cada petit tema el ressenyis i hi afegeixis un comentari que mostri la teva comprensió. Tot això al blog-portafolis.

19

E/I

T11

Escola inclusiva. Tracta un dels continguts relacionant política i legislació, necessitat i expectativa social, intervenció i competència pedagògica.

60’

20

E

T11

Llengua de l’escola i Ensenyament plurilingüe. 22.12.10 es fan públiques 3 sentències del Tribunal Supremo contràries a l’actual règim lingüístic. Nosaltres hem de tractar l’assumpte des de la pedagogia i com a ensenyament bàsic per als ciutadans. Científic i professional.

120’


Resposta a l'aclariment demanat per Daniela Chávez a l'activitat 19. En favor de totes.

Escola inclusiva
Atenció a la diversitat

Tracta un d'aquests quatre punts de contingut.
  • altes capacitats >>> cultura àmplia de l'educador i saber tractar ens aspectes emotius...
  • discapacitat >>> neurologia, tècniques psicodramàtiques, sociodramàtiques, estimulació motriu...
  • debilitat >>> psicologia, llenguatges simbòlics, gestual, gràfic, músicoteràpia...
  • alteracions de conducta >>> tècniques d'autocontrol, de musicoteràpia, d'extinció de conductes...

Tracta-ho emb perspectiva mútiple:
  • Política: decisió i posicions diferenciades de grups
  • Legislació: transcriu que diu LOE, LCE amb ref. articles.necessitat: ho és o no? en el cas que tractis
  • Expectativa social: què demana la societat, què es diu als mitjans de comunicació... què s'espera
  • Intervenció: es fa?. es fa bé? qui ho fa té formació? qui ha de tenir formació pedagògica? Què comporta la competència pedagògica en aquestas casos? ( Ho he posat a continuació de cada cas >>>)
Martí Teixidó
professor

9 des Classe. T11 recorregut per webs. Convenient disposar de PCport

Farem el tema seguint webs d'informació del DepEduCat i d'altres. Anirà bé disposar de PCport compartible entre dos o tres estudants, bateria ben carregada. MTPp

divendres, 3 de desembre de 2010

Com preparar la prova 1 de recuperació, prova de coneixement de record

S'han donat referències de llibres manuals de consulta. La part històrica, les aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX estan ben explicades. ¿Heu estudiat algun tema amb alguns d'aquests llibres manuals?

Seguim fent l'elaboració dels temes al blog personal.

Seguim fent l'elaboració dels temes al blog personal. Es pot estudiar i deliberar colaborativament amb companyes. Les activitats suggerides a classe, les indicades a la llista d'activitats i les que cadascú pugui decidir. Tot al blog que el professor va supervisant i finalment al portafoli que serà el llibre de consulta a la prova 2.

9 des. Sem. Treball autònom d'estudi i debat en equips

1 TF 1.2.
Avaluació als alumnes de sisè curs de l’Educació Primària
16 de juny de 2010. Presentació projeccions el DepEdu.

Lectura comprensiva conjunta. 30'. Després cada estudiant ho reflectirà individualment al seu blog amb un comentarai concloent, fonamentat en dades (40-45 l).

2 TF 1.2.
Projecte Educatiu de Centre. Pacte Nacional per a l'Educació: II. Famílies i educació. Regulació normativa al respecte [LEC i decrets]

Analitzar un PEC i confrontar-ho al PNE de Catalunya i al que diu la normativa legal sobre aquest assumpte. 30'

dijous, 2 de desembre de 2010

T 10




17

I

T10

Explicació del que s’ha estudiat: autonomia i com queda disposat a la normativa legal: LEC i Decrets

40’

18

I

T10

L’avaluació: explicació, modalitats, models. La cultura de l’avaluació a España i a Catalunya.

40’


TF 1.1


Pacte Nacional per a l'Educació a Catalunya

Acords relatius a les famílies i educació

1. Els principis
Les famílies són la primera instància socialitzadora de la infància i la seva acció sobre els processos educatius dels fills i filles és fonamental. L’escola pot complementar la feina de la família, però mai no podrà substituir-la. Les relacions entre la institució escolar i la família i
la seva acció educativa han de ser complementàries i reforçar-se mútuament i han d’em- parar l’esforç dels estudiants.
2. La dimensió individual de la participació de les famílies a l’escola • Garantir a les famílies una adequada informació dels centres educatius. El Govern i
els agents socials consideren que la transparència i la rendició de comptes són dues qüestions essencials que han de caracteritzar les actuacions de tots centres que presten el servei públic educatiu. La participació i la coresponsabilització que es pretén de les famílies així com el respecte als seus drets requereix que aquestes tinguin una adequada informació del centre, de les seves característiques, definides en el seu projecte educatiu, i del seu funcio- nament intern, així com dels serveis complementaris que ofereix i del seu cost.
• Compromís de les famílies amb l’educació i establiment de protocols de cooperació entre famílies i centres educatius. El dret d’infants i joves a l’educació comporta, en prime- ra instància, l’obligació de les famílies a donar el suport necessari a llurs fills i filles. El com- promís de les famílies amb l’escolarització i amb l’evolució dels seus fills i filles requereix, també, de la seva participació en la vida escolar. Amb la finalitat d’arribar a acords educa- tius amb les famílies, també és necessari que els centres estableixin protocols de coopera- ció adreçats a les famílies, en especial quan aquestes s’incorporen per primera vegada al centre.
• Compromís dels centres educatius amb les famílies. La millora de l’acció tutorial i una major coresponsabilitat educativa fan necessari situar l’atenció a les famílies com un factor de millora qualitativa del sistema educatiu. En aquest sentit, el Departament d’Educació, a través de la normativa corresponent, haurà de preveure que els centres i el professorat pu- guin oferir assessorament i una adequada atenció a les famílies amb la finalitat que aquestes puguin compartir amb els professionals l’evolució educativa de llurs fills i filles i establir canals eficaços de comunicació i intercanvi. Aquest compromís s’ha de reflectir en la presa d’acords concrets que comprometin família i escola.
• Respecte al projecte educatiu dels centres. Les famílies i l’alumnat escolaritzat en un centre del servei públic educatiu hauran de respectar el seu projecte educatiu, encara que no el comparteixin totalment.
• Compatibilitat de l’activitat laboral amb les obligacions educatives de les famílies. El Govern i les organitzacions patronals i sindicals han de promoure la regulació de permisos laborals per als treballadors i treballadores amb fills i filles en edat escolar, així com altres be- neficis socials, que permetin fer compatibles l’activitat laboral amb les obligacions educati- ves de les famílies.
3. La dimensió col·lectiva de la participació de les famílies a l’escola: les associacions de mares i pares d’alumnes
• Reconeixement del paper de les AMPA com a associacions d’utilitat pública. Al nostre país les associacions de mares i pares d’alumnes són unes entitats que han fet i continuen fent una inestimable aportació qualitativa al sistema educatiu. Les AMPA són una important via de participació de les famílies i sovint el seu compromís les ha portat a assumir la gestió de determinats serveis i activitats complementàries i extraescolars. En el marc de la llei cata- lana d’educació el Govern impulsarà el reconeixement del paper de les AMPA com a asso- ciacions d’utilitat pública i promourà mesures fiscals i de suport a la seva tasca. Així mateix, el Govern impulsarà aquelles mesures que facilitin a les federacions i confederacions d’AMPA atendre adequadament els compromisos derivats de la seva representació institucional.
• Incloure el grau de participació de les AMPA a l’avaluació dels centres educatius. El centres i el territori han de fomentar i promoure la participació activa de les famílies en les AMPA, i el grau de participació ha de ser també objecte d’avaluació dels centres educatius.
• Establiment de canals estables d’interlocució entre les federacions d’AMPA i l’Ad- ministració educativa. Per tal de donar un nou impuls a la relació i entesa entre les federa- cions i confederacions que agrupen les AMPA i l’Administració educativa es requereix que es pugui disposar de canals estables d’interlocució. Amb aquesta finalitat, el Departament d’Educació designarà un responsable de les relacions amb les federacions i confederacions d’AMPA.
• Suport i assessorament a les activitats formatives organitzades per les federacions d’AMPA. La participació i la coresponsabilitat en educació requereixen, entre altres, instru- ments de formació i d’espais de debat conjunt de la comunitat educativa dels centres i del seu entorn. Amb la finalitat de potenciar i afavorir una participació real, efectiva i de qualitat de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i en la vida dels centres educatius, el Departament d’Educació continuarà donant el seu suport i assessorament a les activitats formatives orga- nitzades per les diverses federacions d’AMPA i, en concret, a les escoles de pares.
• Formació específica adreçada al professorat per millorar les relacions amb les famí- lies. Així mateix i d’acord amb allò que estableixi el Pla Marc de Formació Permanent 2005- 2010 i els acords de formació permanent amb l’escola concertada, es preveurà una formació específica adreçada a donar al professorat la capacitació necessària per millorar les rela- cions amb les famílies.

Article aportat per Neus Ferran (PAIDOGOGIA2010). La professora Sanmartí fa un plantejament molt actualitzat de l'avaluació amb relació al currículum actual. (Molt complet, er a estudiants excel·lents)

AVALUAR PER APRENDRE
L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat
en el marc del currículum per competències

Neus Sanmartí
Novembre de 2010

diumenge, 28 de novembre de 2010

2 des. Seminari. T9 Documentació d'estudi que ha de cercar l'estudiant i elaborar en equip

Convé disposar de la normativa referenciada a la presentació del T9
Cada estudiant, o feina repartida a quatre.

Particularment cal tenir davant (baixar els articles corresponents):
Principis del sistema educatiu, LEC/2009
Règim lingüístic, LEC/2009
Drets i deures dels alumnes, LEC/2009
Carta de compromís educatiu, LEC/2009, D102/2010 Autonomia

Autonomia dels centres educatius, D102/2010 Autonomia. (diversos àmbits )
Rendiment de comptes dels centres educatius, On hi ha referències? (cerqueu)

Aplegueu els acords bàsics del Pacte Nacional per a l'Educació a Catalunya de 2005

16

E/I

T9

Ressenyar els continguts rellevants que cal conèixer de la LEC: principis educatius, règim lingüístic, drets i deures dels alumnes, carta de compromís educatiu.

40’


EP 17.1

divendres, 26 de novembre de 2010

9 des, 17-18 h . Examen alternatiu a la Prova 1 (grup restringit)

Examen tradicional: 10 preguntes curtes sobre continguts dels temes 1 a 7 per ressenyar coneixements de record. Sense consulta de material. Temps 60'. S'invita particularment a estudiants als quals no s'ha pogut valorar la Prova 1. MTPp

POSTMODERNITAT. Presentació de Catherine Rivera per a fòrum de comentaris (Termini 01.12.10 - 18h)





15

A

T8

Comentari sobre Diego Torres-Color Esperanza, Imatge cançó aportada per Catherine Rivera per a il·lustrar POSTMODERNITAT.

10’

T 9



És possible que tot plegat sigui alguna cosa més que una preocupació: per molts és una clara frustració social que, davant la manca d’una explicació, con- dueix a l’exigència de responsabilitats. Els pares, i els ciutadans en general, es queixen de la falta d’exigència dels centres docents i dels baixos nivells de coneixements que abans s’adquirien amb menys anys; fonamentalment, ho atribueixen tot als professionals, és a dir, a professors i mestres per no «estar direc- tament a sobre dels seus fills» ja que consideren que el professor ha de motivar-los. Els pares esperen que els mestres ho controlin tot: que el nen es mengi l’entrepà, que li donin la medecina a l’hora exacta, que li corregeixin els exercicis i els deures cada dia, que el tinguin a primera fila per evitar que es distregui, etc.

Per altra banda, els professionals docents posen de manifiest l’escassa inversió en educació; no hi ha una institució amb edificis, mobiliari i equipament menys renovats. Es pot observar com amb la gestió democràtica s’han millorat molt els hospitals i els ambulatoris, s’han renovat i ampliat les oficines i els ser- veis dels ajuntaments, s’han multiplicat els centres d’atenció a les persones grans —la tercera edat— i el procés d’informatització de tots els serveis i orga- nitzacions és evident en els darrers anys, excepte a l’escola. Per l’escola, els pressupostos són escassos i no s’hi poden aprovar quantitats extraordinàries. Els centres docents privats no van gaire millor que els públics ja que, encara que possiblement tinguin una aula d’informàtica, continuen treballant en aules amb pupitres, pissarra i guix; no hi ha diners per abandonar el guix i la seva molesta polseguera, i disposar en totes les aules d’allò que qualsevol llar o oficina empresarial o de ventes gaudeix: un panell blanc per a rotulació i esque- mes, un videotelevisor activable en qualsevol moment, i un ordinador per exe- cutar programes de manera individual o col·lectiva a través del televisor i de l’equip de so múltiple. Certament, totes les generacions precedents han après amb el guix i la pissarra, amb el llibre i la llibreta, i escoltant moltes lliçons del profesor; però, aquells alumnes no vivien en cases amb televisor i videos diaris, amb ràdio i música contínua, amb consola de jocs i ordinador personal i de na- vegació en xarxa informàtica integrada, etc.; en definitiva, les actuals cases res- ponen a l’oferta i a la realitat social i comunicativa, i l’escola és la que està fora de la seva època.

Pels responsables públics, polítics i administradors, cal assolir el projecte idealista que destaca la dignitat de la nostra societat proclamant la igualtat dels ciutadans en l’accés a l’educació. Aquest accés generalitzat a l’educació, que s’inicià a Espanya a mitjan segle XIX, fou un clar objectiu de la Llei d’instrucció pública de l’any 1857 —l’anomenada Llei Moyano—, que fou impulsada pels liberals progressistes en un govern liberal moderat. La instrucció pública es va generalitzar i va beneficiar tots els ciutadans. Durant més d’un segle ha augmentat de manera progressiva la població escolaritzada i els anys d’escolarització —s’ha passat de quatre anys a sis, de sis a vuit i de vuit a deu. També, s’ha generalitzat l’ensenyament secundari com a ensenyament bàsic, i s’ha passat de les tres hores de classe diàries del segle passat a les cinc hores o sis que actualment reben tots els nens i joves fins als setze anys. Paral·lelament, s’ha reduït el nombre d’alumnes per classe —de setanta alumnes a quaranta, de quaranta a trenta, i a vint-i-cinc en l’educació primària— i s’ha incrementat el nombre de professors —d’un professor per cada grup classe, ara hi ha quatre mestres per cada tres classes en l’educació primària, i més de dos professors per grup classe en l’educació secundària. És indubtable que la despesa en educació ha augmentat de manera progressiva i que una gran quantitat del pressupost econòmic d’educació s’ha destinat i es destina als sous de mestres i professors, i sembla racionalment impossible que pugui créixer il·limitadament. L’empresa educativa sembla destinada al col·lapse: la despesa en educació ha augmentat, el nombre d’alumnes i el temps d’ensenyament també ho han fet, però els resultats d’aprenentatge han quedat estancats i, per tant, no justifiquen l’increment de la despesa pública.

L’ESCÀS INTERÈS PEL CONEIXEMENT
O PER DETERMINATS CAMPS DE CONEIXEMENT
Potser això expliqui els assumptes que preocupen ja exposats. Hem posat l’escola a la graella de les empreses competitives ja que estem en un sistema social i econòmic competitiu. Encara que el sistema escolar ha posposat uns anys el sistema selectiu, al finaltzar la comprensivitat, a partir dels setze anys, es con- serva la selectivitat. Els alumnes tenen més possibilitats si obtenen millors puntuacions i les estratègies d’aprenentatge dels alumnes van descobrint que el més important és treure una bona nota i que si es dediquen a aprendre i a comprendre, deixen de memoritzar i perden nota. És lamentable, és la mort del coneixement i el plaer de conèixer, allò que parlàvem abans i que posàvem a les mans del professor entusiasta i estudiós.


Text complet de La Qualitat de l'educació : preocupació i retòrica
Teixidó i Planas, Martí

Activitat

14

I

T9

Lectura. Notes i comentari d’algun punt per llegir al seminari.

La qualitat de l’educació. Preocupació i retòrica, per Martí Teixidó (22 p)

60’

dijous, 25 de novembre de 2010

Llibres de pedagogia de lectura bàsica, alternatius


Els 7 coneixements necessaris per a l'educació del futur
Edgar Morin per a la UNESCO, 1999







Aprender a ser / Learning to be / Aprendre a être
Edgar Faure i comissió UNESCO, 1973







A la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans
disposes dels articles digitalitzats publicats a la Revista Catalana d Pedagogia
a la vista dels sumaris, pots trobar temes que et sseviran per completar les teves elaboracions, de Teoria i Pràctiques Contemporànies d'Educació, i de altres matèries dels estudis de Mestre d'Educació Primària que estàs fent.




Dos models de recensió baixats de Societat Catalana de Pedagogia. (N'hi trobareu d'altres)
del professor Vilanou: Humboldt
del professor Palau: Fumaroli

Aquests models són elaborats, de qualitat. En cada cas és un sol text però podeu copçar-ne l'estructura: es ressenya el tema de l'autor, es diu alguna cosa de l'autor i s'associa a més coneixements i a l'actualitat del tema.

Una manera més senzilla, per a qui no es vegi capaç de fer tanta elaboració, és l'esquema en tres punts del comentari de text però -estudiants universitaris- que no sembli un exercici que ha demanat el professor perquè es tracta de fer elaboracions profesionals.

Un tercer exemple de recensió: PENNAC/ 4 pàgines a PAIDOGOGIA 2010.

Ara correspon llegir, són llibres petits que podeu dur de viatge. Si el llibe és vostre, podeu subratllar i fer anotacions en una octaveta; si és de biblioteca, poseu punts pestanya i feu anotacions en una octaveta indicant idees, pàgines. Acabada la lectura, seureu i us posareu a escriure. Ho deixareu reposar i, si podeu que ho llegeixi una companya. Ho reprendreu i fareu el redactat final. (Extensió 30-33 línies x 3-5 pàgines; sense portada). Pel 23 de desembre podeu tenir una recensió. Potser us animeu a fer-ne una altra per finals de gener. MTPp

dissabte, 20 de novembre de 2010

25 nov. Seminari. Retorn, revisió i complementació de l'exercici prova1.

1
25 nov. Seminari. Retorn, revisió i complementació de l'exercici prova1.

Us convé disposar d'estris d'escriptura de diferent color: texts del dia 11N( blau?), anotacions del professor (verd), correccions de l'estudiant (altre color), explicacions complementàries del professor (verd).
Us convé disposar del portafolis manual per consultar o per corregir algun redactat.

2
Mirarem que quedi temps per a:
Lectura individual de la ressenya Paradigmes de la ciència. (Tingueu-ho a punt: lectura sense afegir-hi res més).

dijous, 18 de novembre de 2010

T 8




Activitat

12

I

T8

Paradigmes científics. Consulta i redacta els quatre en una pàgina (entre 20 i 30 línies)

40’


Aportació a classe

13

A

T8

Una imatge i una cançó o tema musical que il·lustri la Postmodernitat front a la Modernitat pesentada a la portada del T8

20’


EP 12.1

Els tres paradigmes

La Recerca pedagògica a Catalunya Mallart i Navarra, Joan
Matèries: Pedagogia - Investigació - Catalunya
Resum dels quatre paradigmes p: 106-109 (aviat estarà en PDF per baixar)
en línia a:

Publicacions de l'IEC Institut d'Estudis Catalans disponibles per a tothom

Paradigma emergent, el quart

Así, la epistemología emergente no postularía un punto arquimédico del conocimiento sobre el cual descansar, y del cual se deducirían jerárquicamente todos los demás conocimientos. Esto sería sólo algo similar a una revolución copernicana: pasar de un geocentrismo a un heliocentrismo. Más bien, estaríamos aquí siguiendo el esquema astronómico de Hubble, quien demostró que el universo carecía de un centro. En consecuencia, cada sistema subsistiría gracias a su coherencia interna. De igual forma, un cuerpo de conocimientos gozaría de solidez y firmeza, no por apoyarse en un pilar central, sino porque ellos forman un entramado coherente y lógico que se autosustenta por su gran sentido o significado.

En fin de cuentas, eso es lo que somos también cada uno de nosotros mismos: un "todo físico-químico-biológico-psicológico-social-cultural" que funciona maravillosamente y que constituye nuestra vida y nuestro ser. Por esto, el ser humano es la estructura dinámica o sistema integrado más complejo de todo cuanto existe en el universo. Y, en general, los científicos profundamente reflexivos, ya sean biólogos, neurólogos, antropólogos o sociólogos, como también los físicos y matemáticos, todos, tratan de superar, implícita o explícitamente, la visión reduccionista y mecanicista del viejo paradigma newtoniano-cartesiano y de desarrollar este nuevo paradigma, que emerge, así, en sus diferentes disciplinas con una exigencia integradora y con un enfoque netamente interdisciplinario. Como dice Beynam (1978), "actualmente vivimos un cambio de paradigma en la ciencia, tal vez el cambio más grande que se ha efectuado hasta la fecha... y que tiene la ventaja adicional de derivarse de la vanguardia de la física contemporánea". Está emergiendo un nuevo paradigma que afecta a todas las áreas del conocimiento. La nueva ciencia no rechaza las aportaciones de Galileo, Descartes o Newton, sino que las integra en un contexto mucho más amplio y con mayor sentido.

Text complet de Miguel Martínez Miguélez

Paradigma emergent a l'educació Moraes Llegeix p: 24-27. (A PAIDOGOGIA2010)

Per les característiques presentades, el paradigma educatiu que emergeix a
partir d’aquests nous referencials podria ser anomenat paradigma de la comple-
xitat o paradigma ecosistèmic. Complexitat significa, per a Edgar Morin (1990),
una tessitura comuna que posa inherentment associats l’individu i el mitjà, l’or-
dre i el desordre, el subjecte i l’objecte, el professor i l’alumne, i totes les altres
trames que regeixen els esdeveniments, les accions i les interaccions que teixei-
xen la trama de la vida. Per a Morin (1990, p. 20), «complex significa allò que és
entrellaçat en conjunt».
Complexitat, com un principi regulador del pensament que no perd de
vista la realitat dels fenòmens que constitueix el nostre món, que no separa la
subjectivitat de l’objectivitat i que no exclou l’esperit humà, el subjecte, la cultu-
ra i la societat (Morin, 1996). És la mirada complexa sobre els fenòmens que
ens permet, segons aquest autor, trobar un substrat comú a la biologia, a la física
i a l’antropologia. És aquesta mirada que ens possibilita trobar una obertura
epistemològica capaç d’estendre la noció de sistema una mica més enllà de la
física i de la biologia, en la temptativa de comprendre no només la naturalesa
ordenada/desordenada de la matèria i el funcionament dels sistemes vius, sinó
també les organitzacions socials com a unitats complexes.

En la sessió de presentació que va fer la dra. Maria Candida Moraes a l'Institut d'Estudis Catalans el Dr. Martí Teixidó va proposar per al paradigma emergent la denominació: paradigma experiencial transconscient que la ponent va prendre en consideració.



Del paradigma simple al paradigma complex:

Si fins fa poc es podia identificar el paradigma de la simplicitat amb una estructura centralitzada, amb un poder provinent d'una jerarquia ben identificada, el paradigma de la complexitat al que ens encaminem, desenvolupa l'estructura de la xarxa, on no hi ha una jerarquia, sinó que cada part assumeix el rol de node, del que surten i es projecten noves relacions, i així es dilueixen els punts de vista centrals. (E.Morin) Aquests canvis de paradigma van creant gradualment mutacions al sistema que van del “micro” al “macro” social, dels grups, la familia, les organitzacions i les empreses als Estats.

Connecting the dots
L'estructura de xarxa de la que l’hipertext i l’intertext, son exemples bàsics, constitueix una realitat existent i estructural de la societat actual.

La hipertextualitat
El postestructuralisme francès, (Roland Barthes, Jacques Derrida y Michel Foucault, etc…) considerava text a tota expressió humana.
L’ hipertext, en aquest sentit, remet tant a escriptura com a imatges i sons.
El concepte d'hipertext s'origina primer com un avanç tècnic, i després es comprenen les seves possibilitats expressives, és lícit afirmar que, un cop més, aquests avenços permeten noves maneres d'expressar-se i de pensar.
És a dir, la manera de pensar que indueix l'hipertext es la manera com funciona la nostra ment, que és un gran hipertext,
El format del llibre i dels diaris, revistes etc, en definitiva tot el que pertany a la Galaxia Gutembreg (un altre cop Mckluhan) no ha lligat mai amb la nostra manera de pensar, ja que no pensem en forma lineal, associem idees per raons molt diverses, i la nostra memòria reté dades i oblida altres.
Des de finals del segle XX comptem amb una tecnologia que ens permet desenvolupar el que és inherent a l'home des dels seus orígens: la seva capacitat de simbolitzar i associar idees lliurement.
Els joves als que acusem de no llegir premsa, ni llibres; hiperllegeixen millor que els seniors que ens han acostumat al pensament lineal des de petits, som com esquerrans mentals domesticats a ser dretans.
La intertextualitat

Albert Pérez Novell a NVConsulting



dimecres, 10 de novembre de 2010

PROVA 1 de contrast de coneixements T1 T2 T3 T4 T5 T6 T7

La presentacó del portafolis ha estat general i correcta el dilluns 8 de novembre.
Ja estan tots supervisats, informació que s'afegeix a la supervisió dels blogs en el procés d'avaluació contínua. Hi ha hagut molta dedicació i feina ben feta. Així, per sobre, dels 60 vistos solament 4 o 5 són insuficients... però encara queda mig curs.

Le realització del portafolis no permet comparacions per gruix o extensió. Cada estudiant pot trobar la seva manera de treballar i organitzar el coneixement. Tenim estils cognitius diferents. Qui ho ha fet extens per iniciaciva i gaudi propi, segur que ha après molt. Qui té un sistema d'estudi més sintètic (no dic breu) pot haver elaborat un hipertext que li permeti reconstruir cadascun dels temes.

Amb la prova, establerta per Coordinació de l'assignatura, s'ha de fer un contrast entre allò elaborat de manera contínua i allò que cadascú pot fer durant una estona individualment, ara sense treball en equip, perquè al capdavall l'aprenentatge que queda és personal. Es pot consultar allò que un ha elaborat, que ho coneix i ho entén. La prova no pot ser copiar del portafolis. La prova és un exercici de construir pensament al nivell més elemental: relacionar dos o més nuclis temàtics estudiats. Mentre s'ajusti a l'enunciat, cadascú pot lluir allò que millor ha comprès o allò al què més s'ha dedicat. Però han de sortir conceptes/terminologia específica amb precisió. Tres enunciats i un comentari de text.


dijous 11 de novembre
Es pot recollir el portafolis entre 15:30 i 16:30 h al despatx G6/172. Els que no es puguin recollir (ho podeu confiar a una companya o company) els baixarem a l'aula 33 entre professor i estudians ajudants.

dijous 11 de novembre
17:00 h Inici puntual de la prova escrita. Ben asseguts a l'aula, millor espaiats perquè pugueu tenir una segona cadira-braç on tenir el portafoli. Consistirà: 3 enunciats o preguntes + 1 comentari de text (25px4=100p; aprovat mínim: 60p). Temps: 120' i pròrroga opcional màxima de 30'. (Si algú té acreditada necessitat especial cal que ho anticipi al professor per correu-e i farem la previsió necessària).
19:30 h final de la prova

20:00 h Considerant les peticions d'alguns de vosaltres, no farem aquesta hora de classe i seguirem el dijous 18 de novembre

Final quan sortiu de la prova.

Martí Teixidó
professor

dimecres, 3 de novembre de 2010

Inici de la ciència de l'educació

Excel·lent citació proporcionada per Laia Martínez Mussons. Incorporeu-la al lloc que correspon.

Comenius (1635)

«La actualidad más sorprendente de Comenius radica en haber asentado los fundamentos de la educación para todos los hombres y para todos los pueblos. Al escribir su Didáctica Magna, contribuyó a crear una ciencia de la educación y una técnica de la enseñanza, como disciplinas autónomas. Es en definitiva uno de esos autores a los que no es necesario corregir para modernizarlos. Basta solamente con traducirlos.» (Jean Piaget)

dijous, 28 d’octubre de 2010

Sessions 4 nov, 8 nov i 11 nov - INFORMACIONS

Hem completat les 7 sesisons de classe corresponents a les 7 setmanes.
Procedeix una prova 1 de la matèria presentada i estudiada, segons que ja estava anunciat.
Ja es va programar sense classe el 4 nov per tal que disposessiu de temps per completar els temes.

El Blog personal és la base d'elaboració i estudi. El professor el va supervisant. Fa anotacions a les finestres de comentari. Si no es diu ERROR, no hi ha error de gruix. Es poden suggerir precisions i ampliacions. Es fa una valoració positiva amb positius +++++, negativa amb negatius---. Si no hi ha +- vol dir que no es troben elements per valorar, que està en fase d'esquema de classe per elaborar.
Del blog heu de treure el vostre portafoli, aquella documentació d'estudi i consulta disponible per a la prova 1.
Lliurar el portafoli 1 al professor que farà una supervisó de contrast amb el blog i el retornarà per a disposar-ne a la prova.

dijous 4 de novembre
Dia disponible per a estudi i elaboració (Posteriorment la UAB ha declarat tarda de Festa Major)

Benvolgudes, Benvolguts,

Davant les informacions contradictòries que hi ha sobre la celebració de la Festa Major del 2010, em plau recordar-vos que el dijous 4 de novembre és lectiu a tots els efectes, tal i com queda reflectit en el Calendari Acadèmic 2010-2011, aprovat pel Consell de Govern.

Tanmateix, hi ha alguns col·lectius d’estudiants que han manifestat la seva intenció de fer una festa alternativa al campus, que no ha estat autoritzada, coincidint amb el primer dijous de novembre, que era tradicionalment el dia de la Festa Major. Voldríem que sabéssiu, que des de l’Equip de Govern s’han mantingut reunions amb els representants d’aquests col·lectius, i no s’ha arribat a cap acord. Per tant, la festa no s’autoritza per les mateixes raons de seguretat, d’impacte ambiental i econòmiques que ja van ser analitzades l’any passat.

Us agrairé que recordeu, doncs, al professorat del vostre centre, que el dia 4 hi haurà classes. Us enviaré, també, una proposta de notícia per, si us sembla oportú, posar-la a la web de la vostra Facultat.

Com sempre, estic a la vostra disposició per allò que us calgui.

Ben cordialment,

--
Maria José Recoder Sellarés
Vicerectora de Relacions Institucionals i Comunicació

Vicerectorat de Relacions Institucionals i Comunicació
Universitat Autònoma de Barcelona
Tel. 93 581 4029
Fax: 93 581 3164

dijous 4 de novembre
Dia disponible per als estudiants: estudi i elaboració

dilluns 8 de novembre

Professor Teixidó supervisant portafolis al despatx G6/172 de 16 a 21 h. Els que primer el lliurin, poden recollir-lo entre 20 i 21 h.

dijous 11 de novembre
Es pot recollir el portafolis entre 15:30 i 16:30 h al despatx G6/172. Els que no es puguin recollir (ho podeu confiar a una companya o company) els baixarem a l'aula 33 entre professor i estudians ajudants.

dijous 11 de novembre
17:00 h Inici puntual de la prova escrita. Ben asseguts a l'aula, millor espaiats perquè pugueu tenir una segona cadira-braç on tenir el portafoli. Consistirà: 3 enunciats o preguntes + 1 comentari de text (25px4=100p; aprovat mínim: 60p). Temps: 120' i pròrroga opcional màxima de 30'. (Si algú té acreditada necessitat especial cal que ho anticipi al professor per correu-e i farem la previsió necessària).
19:30 h final de la prova

20:00 h classe de tot el grup 71.

21:00 h final


T 7




El programa LOGO de Seymour Papert que va entrar a les nostrs escoles els anys 1980s i lamentablement s'ha abandonat. (El darrer seminari va ser el 1996)

S. Papert va iniciar la primera experiència d'ús del Logo durant el curs 1968-1969, i ho va fer a secundària amb una primera versió del llenguatge que només permetia un tractament textual. No va ser fins al 1976 que R. Perlman amb una tortuga mecànica i C. Solomon amb la imatge de la tortuga a la pantalla (Gros, 1987: 161; Papert, 1981: 247), van començar les primeres experiències a l'educació infantil i a primària, i per això per alguns autors consideren que aquest és el veritable any del naixement del Logo (Michayluk, 1986).
Ara bé, per altres no és fins al 1980 quan de debò neix el Logo, ja que va ser llavors quan Papert va publicar "Mindstorms: Children, Computers & Powerful Ideas", el qual fou traduït al castellà per H. Reggini a l'any següent, el 1981, sota el títol de "Desafío a la mente. Computadoras y educación" (Papert, 1981), i com bé diu Gros (1990), és a partir d'aquesta data quan l'Estat Espanyol comença l'interès i la implantació progressiva del Logo a l'educació.
Però a més del vintè aniversari del naixement Logo, aquest VI seminari coincideix també amb el desè aniversari de l'establiment de la versió catalana del LOGO (Programa d'Informàtica Educativa, 1987), que va ser recollida per l'empresa Idealògic en el seu famosíssim Acti-Logo català i posteriorment en el Win-Logo.

Què volia ser i que ha estat el Logo.

Si bé és cert que Papert (1981: 246) va dir que el "LOGO és el nom d'una filosofia de l'educació", de fet va presentar el Logo com un recurs i com una metodologia alhora, que emanaven dels plantejaments psicològics de Piaget, i des d'aquest punt de vista el Logo va esdevenir un element cabdal i vertebrador d'una intervenció educativa organitzada al voltant de l'aprenentatge constructivista i interactiu (Martí, 1992) [diguem-ne CONSTRUCCIONISME], de l'aprenentatge heurístic (Benedito, 1986), de la resolució de problemes (Gros, 1990) i del desenvolupament cognitiu (Nickerson, Perkins i Smith, 1987).


Es basa en unes instruccions primitives (instruccions de programació), molt senzilles que tots els infants entenen encara al Parvulari. Inicialment en anglès, a Catalunya aviat les vàrem tenir traduïdes i actives (El mestre Pere Sirvent de l'Escola Saltells de Cerdanyola ja ho tenia traduït per a un primitiu ordinador Spectrum el 1986). La XTEC del DepEdu les va adoptar. Vegeu-les
Instruccions primitives
http://www.xtec.es/logo/primi.htm
i comproveu en exemples com funciona
http://kaminari.scitec.kobe-u.ac.jp/java/logo/
El país de la tortuga
http://www.xtec.es/logo/index.htm
Vegeu la tecnologia de control de 4 a 12 anys
http://www.xtec.es/logo/ponencia/ramonr1.htm

Practica el Comentari de Text

Comentari de text

1. Ressenya de contingut. Exposar les idees sense afegits.

2. Situar el text, el seu contingut en el context.

Pot ser context: històric, temàtic, del temari de l’assignatura.

3. Elaboració personal. Relacionar amb l’actualitat, contrastar amb d’altres autors.

Si es tenen clares, idees pròpies.

Disposes de: Text 1, Text 2, Text 3 a PAIDOGOGIA2010

dimarts, 26 d’octubre de 2010

CONCEPTE D'EDUCACIÓ. Aportació de Luzuriaga 1966


Complement a l'entrada del 9 oct. Per completar l'elaboració personal, el treball d'equip i la sessió de seminari de 14 oct. que no queda ben reflectida als blogs.

CONCEPTO DE EDUCACIÓN. Aportación de Luzuriaga (1966): Pedagogia, Buenos Aires: Losada (Disponible a la Biblioteca d'Humanitats)
Lorenzo Luzuriaga, pedagogo español, formado en la Residencia de Estudiantes de Madrid. Destacado intelectual de la Institución libre de Enseñanza que dirigió la Biblioteca de Pedagogia. Exiliado a causa de la Guerra Incivil, desarrolló su labor en Argentina.

Argumentos sobre la educación como...


REALIDAD. Podemos percibir esa realidad en nosotros mismos, en cuanto nos modificamos o transformamos intencionalmente... Ha existido en todas las épocas y en todos los pueblos.
NECESIDAD. La sociedad necesita para su subsistencia normal incorporarse (incorporar a sí misma) las nuevas generaciones que se suceden en su vida.
ASPIRACIÓN. Casi todo el mundo aspira a cultivar y mejorar sus gustos, sus sentimientos, a ampliar sus conocimientos. Tan pronto se ponen en contacto personas de diferente nivel espiritual... aquellos que estan situados en el plano más bajo tienden a alcanzar a los de cultura más elevado.
DESARROLLO. Etapas sucesivas durante toda su vida: infancia, adolescencia, juventud, adultez y senectud. estas etapas constituyen una curva de desarrollo. Según Rousseau: "Todo lo que no tenemos al nacer y necesitamos al ser mayores nos es dado por la educación..."
INTENCIONAL. ... se trata de dirigir y perfeccionar la vida del ser juvenil. Esta educación es, pues, una influencia directa, intencional, sobre al conducta del ser a educar.
FUNCION CULTURAL. De una parte facilitar la creación, conservación y reproducción de la cultura y de otra posibilitar el desarrollo cultural del hombre.
FUNCIÓN SOCIAL. La escuela, como dice Dewey, es una sociedad en miniatura, una comunidad embrionaria, y en ella se establecen las bases de una verdadera vida social. La sociedad trata de formar las nuevas generaciones conforme a sus modos de vida... Para ello crea escuelas e instituciones educativas.
FUNCIÓN INTERNACIONAL. La educación tiene unas bases comunes sin perjuicio de las diferencias entre culturas y pueblos. La educación contribuirá sin duda a la comprensión entre pueblos, a evitar guerras y a extender la paz. (Teixidó)

dilluns, 25 d’octubre de 2010

ATENCIÓ als blogs. OBSERVACIONS

A partir de la supervisió dels blogs faig observacions a realitzacions molt comuns . Que cadascú se les apliqui si correspon.

FORMALS
1. Nom i Cognom amb foto l'haig de veure dalt de tot. Entrant a Disseny podem reordenar els Gadgets: passeu El meu perfil, a dalt.
2. Vigileu que la lletra tingui una mida que es pugui llegir.

CONTINGUT
3. Reproduïu massa linialment el guió. Podeu articular-ho amb lectures. Sembla que no heu llegit materials que estan espcialment preparats per a vosaltres i que us donaran una comprensió integrada.
ManualSSE1, ManualSSE2, FreinetC(Teixido), RCP7sistemapedagogic7
Us ho perdeu? Jo he afirmat que Freinet és el millor pedagog del segle XX. Com podeu oblidar-lo!
4. Tots els altres fitxers adjuntats tenen el seu interès.
5. Compte amb la terminologia de diccionari general. Nosaltres hem d'afinar més en la nostra especialitat. No us serveix si no teniu criteri propi. No transcriviu sense pensar.

MTPp

28 oct. Seminari: sessió conjunta

Seminari. Sessió 28.10.10. Activitat dirigida pel professor
Se us prega puntualitat per poder fer tota l'activitat
A punt per escriure i per participar oralment.

0:03 L'Enfant sauvage. Visionat seqüencia fílmica. L'actitud investigadora del mestre.
Conversa pedagògica.

0:25 Definicions conceptuals bàsiques.

0:30 Pràctica de comentari de text. Text 1, text 2.

0:58 Final. I canvi ràpid d'agrupació.

dijous, 21 d’octubre de 2010

T 6



There comes a time
When we heed a certain call

When the world must come together as one.
There are people dying
Ooohhh and it's time to lend a hand
To life, the greatest gift of all.

We can't go on
Pretending day by day
That someone somewhere will soon make a change.
We are all a part of
God's great big family

And the truth
You know
Love is all we need.

We are the world
We are the children
We are the ones who make a brighter day
So let's start giving.

There's a choice we're making
We're saving our own lives.
It's true we make a better day
Just you and me.

Well
Send them your heart
So they know that someone cares

And that life will be stronger and free
As god has shown us by turning stone to bread
And so that we all must lend a helping hand

We are the world
We are the children
We are the ones who make a brighter day
So let's start giving

There's a choice we're making
We're saving our own lives
It's true we make a better day
Just you and me.

When you're down and out
And there seems no hope at all
But if you just believe
There's no way we could fall
Well now now now let us realize
Ohhhh that a change can only come
When we stand together as one yeah yeah yeah yeahh

We are the world
We are the children
We are the ones who make a brighter day
So let's start giving.

There's a choice we're making
We're saving our own lives.
It's true we make a better day
Just you and me.

We are the world
We are the children
We are the ones who make a brighter day
So let's start giving.

There's a choice we're making
We're saving our own lives.
It's true we make a better day
Just you and me.