dissabte, 22 de gener del 2011

Per a estudiants de mestre que van a l'excel·lència

Podreu fer un exercici de síntesi avançada relacionant: paradigmes de la ciència, necessitat del paradigma de la complexitat (explicat) i orientació del canvi de model escolar dels il·lustrats. Entendreu molt millor el què hem estudiat. (Solament per a avanaçats i avançades).


LA ESCUELA COMO UN SISTEMA COMPLEJO*

ELEMENTOS EPISTÉMICOS PARA REPENSAR LA ESCUELA

HERNANDO SALCEDO GUTIÉRREZ**

“En la educación se trata de transformar la información en conocimiento, de transformar el conocimiento en sapiencia y hacerlo orientando a estas finalidades”

Edgar Morin



* Conferencia pronunciada en el “Auditorio Rafael Uribe Uribe”, UNAULA, agosto 6 de 2001.

** El autor ha realizado estudios de Filosofía e Historia en la Universidad Autónoma Latinoamericana (Medellín) y de Psicología en la Universidad de Antioquia. Especialista en Cultura Política y en Docencia de las Ciencias Sociales. Profesor universitario por más de doce años, actualmente se desempeña como psicólogo clínico y profesor en el Departamento de Extensión Pedagógica, Unaula. Diversos ensayos suyos han sido publicados en la "Revista del Circulo de Humanidades de Unaula" (Medellín) y en la revista "Cultura Política y Derechos Humanos”.


Aquí us he seleccionat uns retalls però s'ha de llegir tot.


Este modelo transmisionista empieza a resquebrajarse con la introducción de las discusiones de corte filosófico en la cultura griega. Ahora, importará no solamente transmitir una serie de saberes sino también producirlos. La Academia y el Liceo son frutos de tal ideal. A ellos no se iba solamente a perpetuar el saber existente sino precisamente a encontrar el saber más válido, el saber epistémico, ese que hoy en día llamamos conocimiento científico. Pero no era un encuentro fortuito ni una dádiva de los dioses o de los maestros, era una búsqueda a partir de la reflexión y la discusión, del observar la naturaleza, del observarse a sí mismo, a la sociedad y al otro diferente.

Creo que desde entonces a la Escuela la ha iluminado el ideal de la producción de conocimiento válido. A ella vamos, pensamos en occidente, a saber verdades. Independientemente de que a ella vayamos también a jugar y pasar bueno, a socializarnos y conocer las reglas por las que debe regirse todo ser humano que viva en esa cultura, independientemente de ello, la escuela es desde sus inicios para saber más, para tener más conocimientos de mejor calidad cuando de resolver algún problema se trata. Esperamos de alguien que haya pasado por el proceso de escolarización, que resuelva problemas de manera más eficaz que el que no haya pasado. Problemas de todo tipo: sociales, naturales, subjetivos.

...


¿Qué podemos entender en este entramado por Paradigma de la Simplicidad? Vamos a entender por ello el conjunto de ideas sobre el mundo objetivo, social y subjetivo producto de la concepción epistémica clásica, forjada por hombres como Copérnico, Galileo, Descartes y Newton y que esgrimen cuatro principios fundamentales: la inmutabilidad, la universalidad, la reversibilidad, y la irrefragabilidad. Esta concepción parte de la idea que el universo es una máquina perfecta, de un orden absoluto, inmortal, eterno, regido por leyes que no conocemos, pero que podemos llegar a descubrir si empleamos correctamente el método científico anteriormente expuesto. Concibe la naturaleza como externa al hombre, objetiva, y susceptible de ser conocida y dominada.

...

LA CONCEPCIÓN DE INVESTIGACIÓN Y CIENCIA DE NUESTRAS ESCUELAS. Es de conocimiento público que nuestro aparato educativo tradicionalmente se ha programado alrededor de una serie de contenidos estructurados en asignaturas que los dicentes deben conocer y abordar, como una serie de respuestas a unas preguntas que ellos no han hecho, cuestión que ha conducido a que estos contenidos se convierten, querámoslo o no, en letra muerta. Sobreviene así la apatía y el desinterés por todo aquello que le signifique Escuela. Y con razón, pues tales contenidos no se refieren a sus Necesidades, Intereses y Problemas. Ante esta situación, no hay exigencia del docente que logre atraer el interés por la Investigación y el conocimiento.

Lo que hemos notado, es que semejantes contenidos no pueden ser introyectados por el dicente, entendiendo aquí introyectado como tener un dominio racional y consciente de ellos. Pero el modelo educativo exige que debe tenerlos, cuestión que nos ha llevado a reivindicar la memorización para salir del impase. Ello ha traído como consecuencia que si bien el niño o el joven en muchos casos puede conocer la respuesta a muchos problemas o interrogantes planteados por su maestro, la mayoría de las veces no sabe por qué esa es la respuesta. Es un modelo que bien podría denominarse “Padre Astete”: el docente formula una serie de preguntas y enseguida da la respuesta, luego el estudiante debe hacer exactamente lo mismo. El alumno excelente es, entonces, el que logra repetir lo que el profesor quiere oír. Los procesos de pensamiento que se requieren para la solución de problemas no son, desde esta perspectiva, puestos en marcha. El estudiante no ha tenido ni la más mínima posibilidad de intentar digerir lo que "sabe". Ha sido educado para repetir, no para resolver problemas. Al respecto, permítanme traer esta larga cita de Carl Sagan: "Me encantaría poder decir que en la escuela elemental, superior o universitaria tuve profesores de ciencia que me inspiraron. Pero por mucho que buceo en mi memoria, no encuentro ninguno.
...


Pero es con Wiener y Ashby, los fundadores de la Cibernética, con quienes la complejidad empieza a incursionar en el mundo de la ciencia, y con Von Neuman el concepto se entrelaza indisolublemente con los fenómenos de auto-organización.

...


Tres son los principios que según Morin nos pueden ayudar a comprender la complejidad:

El principio hologramático, principio que relaciona el todo con las partes y las partes con el todo. La parte está en el todo y el todo, en cierto modo, está en la parte. Y las relaciones entre ellos son complejas: la unión entre las partes constituyen el todo, que a su vez retroactúa sobre cada una de las partes originándoles propiedades de las que antes carecían. Es una relación solidaria, no acumulativa. De ella se origina el segundo principio: El principio recursivo organizacional, consistente en la organización que el todo impulsa a las partes y viceversa. Según ello, el resultado de las interacciones es a su vez productor de otros principios. En otros términos: el producto es productor. A su vez, el principio dialógico se basa en la asociación compleja de elementos que necesitan actuar juntos para su existencia. El uno no puede existir el otro: o dialogan, es decir, se ayudan, o no existe.

ACLARIMENTS per a desorientats derivats del seguiment d'elaboracions d'estudiants

Com a professor, a més de les breus orientacions personals anotades a cada estudiant, remeto a fonts d'informació que he considerat correctes i clares.

MODERNITAT - POSTMODERNITAT (pensament, societat) és el mateix que
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/11/modernitat_postmodernitat_i_societat_liquida_60276.php
MODERNISME (reduït a moviment artístic, cultural.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme
I encara algú confon amb EDAD MODERNA. (Això ja és més greu)
http://es.wikipedia.org/wiki/Edad_Moderna

S'ha d'afinar. Pensar quina és la paraula adequada de les vàries associades. No és el mateix: sociabilitat que socialització, afectivitat que afectació, afectivitat que efectivitat, comunicativa que comunicactiva, constructivisme que construccionisme, cultural que cultual, polític que politicòleg, eficàcia- eficiència... (Atenció als gramemes que modifiquen el sintagma)
D'altres tenen relació de significat marcant diferència partint de sintagmes diferents: sentiment- emoció, individual- personal, ètica - moral, estètica - art, ciència - filosofia, veritat - certesa, llei (natural = regularitat) - llei (social = obligació).


PARADIGMA: model o conjunt de possibilitats. Sintagma: realització concreta d'un model entre molts.
http://culturitalia.uibk.ac.at/hispanoteca/Foro-preguntas/ARCHIVO-Foro/Paradigma-sintagma.htm


ECOLOGIA presnetada com a corrent de pensament actual. és una ciència, sí, prò ´s una ciència multidisciplinat, atnt que inclou ètica i pr tant filosofia.
http://biocab.org/ecologia.html
És També un bon exemple de paradigma científic d ela complexitat: des de la química elemental a la ètica ambiental.
I també clar el paradigma sociocrític, el que diu no sols explicar, interpretar, sinó canviar al realitat ( i no la natural, respectar-la; canviar al realitat social que no respecta ni els humans ni la natura) "We can!"

No vaig voler presenetar-ho com ECOSOFIA pensant que és una paraula poc estesa encara. La paraula Ecosofia la va introduir el pensador català-hindú reconegut internacionalment Raimon Panikkar (1918-2010). Em va acceptar el 1999 als seminaris de Vivarium Academicum que dirigia. ECOSOFIA. Para una espiritualidad de la tierra (Cittadella Editrice: Asisi 1993 / Madrid: San Pablo 1994). Ecosofia és la nova saviesa del viure humà que reintegri les dimensions còsmica, humana i divina (Antropologia tridimensional: soma, psiqué, pneuma). Veig que els seguidors d'Ivan Illich a Cuernavaca (Mexico) estudien i elaboren en aquesta orientació d'Ecosofia. (Són gent sèria)
http://www.ecosofia.org.mx/presentacion.php

No he revisat prou, però sembla bé:
http://www.ecologiasocialnqn.org.ar/ecosofia.htm

No tan fiable em sembla:
http://ecosofia.org/
Noteu com ja la presentació i els colors ens donen una pista. ¿Posen negre perquè tenen por del caos o perquè són misteriosos?. A Internet es troba tot, de tot; cal tenir criteri per seleccionar informació i formació per convertir en coneixement. No sigueu confiats (Internet no té cap autoritat, és un canal). No sigueu desconfiats (Internet pot difondre les causes reprimides pers poders opressors). Penseu comuniqueu i dialogueu amb amics (relació social), companys i professors i espolsareu (també expulsareu) la porqueria i us quedareu amb la cultura (nutrició social), allò que alimenta la dimensió humana. Vosaltres que us prepareu per ser mestres, els que eduquen fent ser cadascú allò que pot i vol ser (reproducció social personalitzadora).

Martí Teixidó
professor

La escuela activa, pedagógica y progresista de España. El Instituo-Escuela / L'Institut-Escola. La escuela olvidada.

Document emès per TVE. Correspon al T3 i l'il·lustra molt documentadament.




La escuela olvidada

El Instituto Escuela y la modernización educativa en España.

Emitido: 16/01/2011 / 22:40h
Duración: 59:08"
Más información

divendres, 21 de gener del 2011

Mostres il·lustradores de Modernitat i Postmodernitat. Quin és quin?

Aportació de Marta Bernabeu




Aportació de Martí Teixidó (per completar i contrastar)

escola inclusiva, correspon al T 9

Aportació de Marta Bernabeu

dijous, 20 de gener del 2011

T 15



Departament d'Ensenyament

Plans i programes


Pla de govern 2007-2010
El Pla de govern és l'eina que reuneix en un sol document els principals objectius del Govern i les accions que es compromet a dur a terme aquesta legislatura. El Pla s'estructura en 3 eixos (més el desplegament de l'Estatut), 19 àmbits i 67 objectius operatius. S'hi expliciten més de 300 actuacions principals i una quantitat important de compromisos específics.

Pacte nacional per a l'educació
El Departament d’Educació i les principals organitzacions que formen la comunitat educativa (famílies, centres, mestres i professors, estudiants i ajuntaments) van signar el 20 de març de 2006 el Pacte nacional per a l'educació, que fixa els fonaments de l’escola del futur i és la base per a l’elaboració de la pròxima Llei catalana d’educació.

Debat curricular
El mes de gener de 2005 s'obria a Catalunya un debat per assolir un Pacte nacional per a l'educació, com a pas previ a l'elaboració de la Llei d'educació de Catalunya. El document base del debat plantejava cinc àmbits de reflexió. El mateix document anunciava un futur debat sobre els aspectes curriculars. Finalitzat el debat, les diferents aportacions van ser recollides per les comissions, les quals van elaborar el document definitiu, que va convertir-se en un referent per a l'elaboració dels nous currículums.

Pla de Formació Professional 2007-2010
El Pla s'articula en 38 mesures concretes que van acompanyades d'objectius específics a acomplir. En aquest sentit, el document és un instrument per modernitzar i potenciar la formació professional, i també és un compromís segons el qual al final del període es podrà mesurar clarament el grau d'assoliment dels objectius.

Pla d'avaluació
Un dels objectius generals del Programa 2004-2007. Una educació per a la Catalunya del segle XXI és treballar per aconseguir una escola catalana innovadora i de qualitat: una educació per a la igualtat, el progrés i la cohesió social. En aquest sentit, un dels factors de primer ordre per a la millora de la qualitat de l'educació és l'avaluació.

Xarxa de competències bàsiques

  • Un punt de trobada per reflexionar sobre les competències bàsiques (Cb).
  • Una font de recursos per millorar l’adquisició de les Cb de l’alumnat.
  • Un estímul per a l’autoavaluació com a eina de millora educativa.
  • Un espai de divulgació del treball que realitza la Xarxa Cb per tal d’oferir suport als centres que desenvolupen processos per a la millora de l’adquisició de lesCb l’alumnat.

Pla de llengües estrangeres
En el context de les llengües estrangeres una de les prioritats del Departament d'Educació és donar impuls a la llengua anglesa com a llengua vehicular de blocs i continguts, així com incentivar l'ús d'altres llengües, amb l'objectiu pricipal de fer de Catalunya una societat on el català sigui l'eix vertebrador d'un projecte plurilingüe.

Pla per a la llengua i la cohesió social
El Pla per a la llengua i la cohesió social sorgeix davant el repte de construir una Catalunya cohesionada, acollidora i oberta. L'objectiu general d'aquest pla és potenciar i consolidar la cohesió social, l'educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe.

Plans educatius d'entorn
Els plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat. Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves. S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat envers els sectors socials més desafavorits.

Més documents

Entesa nacional de progrés

Quina és la formació professional que ens cal a Catalunya, conferència del conseller Maragall (19 de febrer de 2010)

Com governarem l'educació, conferència del conseller Maragall (21 d'octubre del 2009)

Compromís per l'educació, compromís per Catalunya, conferència del conseller Maragall (26 de març del 2007)


PMQCE

Projecte per a la Millora de la Qualitat dels Centres Educatius

El Departament d'Ensenyament, tenint en compte els objectius educatius plantejats per la Unió Europea per al 2010, el contingut del Pacte nacional per a l'educació, els objectius del Pla de Govern 2007-2010, el Programa de apoyo y refuerzo en educación secundaria (PROA) i el Pla de cooperació per al suport a la implantació de la LOE, del Ministeri d'Educació i Ciència, promou el Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius públics (PMQCE), pla de plans, que té com a finalitat incrementar els resultats educatius, millorar la cohesió social i prevenir l'abandonament prematur en els centres educatius públics mitjançant l'impuls de l'equitat, l'excel·lència, l'autonomia, la millora de la qualitat i la inclusivitat.

El PMQCE es concreta en dues línies d'actuació, una primera de caràcter general, a la qual poden acollir-se tots els centres educatius públics, i una d'específica adreçada als centres que imparteixen dues o més famílies de formació professional o són centres específics de formació professional, i que s'anomena Projecte de qualitat i millora contínua (PQiMC).

El projecte s’ha concretat en el Projecte d'autonomia de centres, amb format de pla estratègic i fins l’actualitat el desenvolupen centres educatius públics de diferents tipologies que formen part de diferents iniciatives segons l'any d'entrada en el projecte: PAC05, PAC06, PAC07, PAC08 i PAC09

El Departament d'Ensenyament, mitjançant els plans estratègics regulats pel Decret 132/2001, de 29 de maig, promou l'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió per afavorir la millora contínua en l'educació pública.

L'elaboració i aplicació dels plans estratègics correspon al centre educatiu, i el seguiment, assessorament i la dotació de recursos addicionals corresponen al Departament d'Ensenyament. Ambdues parts concreten el seu compromís en un acord a mitjà termini i fan un seguiment de l'aplicació del pla que inclou una rendició de comptes al final de cada curs.

Centres acollits al PMQCE (desembre 2009)

Normativa associada al PMQCE

Podeu accedir a la llista de normativa i al text de les normes. Llegir+

Guia per elaborar i aplicar un pla estratègic

Guia PE - 1796Kb

PROJECTES EDUCTIUS

L'escola, l'eduacció: escola, família i +

Aportació de Gemma Herrero

dimarts, 18 de gener del 2011

20 gen. Classe de 17 a 19 h

T 15 Plans educatius. Plans de formació.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>recollida de recensions en paper numerat i ben grapat
Educació ComunicActiva, pràctica
Us convé haver visionat "Black or White" 11' i pensar:

1. ¿Què m'ha impressionat, agradat, incomodat, sorprès, desconcertat, suggerit...?
2. ¿Què sé d'aquest vídeo, del disc, del que va passar, de la reacció de MJ...?
Això és fer anàlisi semiòtico-comunicativa (Umberto Eco) i més. MTPp

Recapitulació final.