dimarts, 8 de març del 2011

CREATIVITAT A LES AULES PER A UNA ESCOLA INCLUSIVA EN XARXA


Tercera Jornada Espurn@
CREATIVITAT A LES AULES

PER A UNA ESCOLA INCLUSIVA EN XARXA


Dissabte 2 d'abril de 2011 a Manresa de 9 a 14 hores
Donen moltes idees per a docents,
molts recursos pedagògics,
TIC amb intenció educativa.

Una anàlisi del model escolar. Mostra que no s'ajusta a la societat actual.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Jornades de portes obertes a l'escola El Martinet de Ripollet


Nova data de jornada de portes obertes oberta als professionals de l'educació

Obrim una altra data: el 14 de maig, de 10 a 13h. Serà una jornada oberta als i les mestres, professionals de l'educació.

Per assistir-hi cal inscriure's trucant al telèfon de l'escola, 935 947 522, o bé a través al mail a8059883@xtec.cat Us comuniquem que tanquem la inscripció completa.

M'han fet reserva per a 10 estudiants, les més interessades. Faig llista. Enveieu les dades, els 10 primers.

Vés al FORMULARI ACTIU

Nom COGNOM COGNOM / població de residència / DNI

El Martinet, a una jornada sobre art i escola

L'escola El Martinet participarà a la 1a Jornada Educativa: L’art contemporani, una eina innovadora a l’escola,

Escola Pública El Martinet
Descarregar original"> Sense descripció. 0

Escola Pública El Martinet

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

Més imatges:
Descarregar original"> ImgBox1 Descarregar original"> ImgBox2 Descarregar original"> ImgBox3 Descarregar original"> ImgBox4

Adreça:c. de Sant Jaume, 30 (08291-Ripollet) Icona link
Telèfon:tel. 93 594 75 22 fax. 93 580 09 22
Contacte:Montserrat Navarro (directora)
Adreça
electrònica:
a8059883@xtec.cat

Qui som







Associació d'Amics del Martinet
Ripollet, Catalunya
http://amicsmartinet.blogspot.com/search/label/portes%20obertes

Subscriu-te!

Posa el teu e-correu al requadre i rebràs per e-mail les actualitzacions del nostre bloc. Acte seguit, t'arribarà un correu de FleedBitz per tal que puguis confirmar la teva subscripció. Et recomanem consultis el manual de com subscriu-re's al bloc

dijous, 10 de febrer del 2011

FINAL DE CURS de les classes de PEDAGOGIA (TPCE)



UN MÓN D'INFANTS, TOTS DIFERENTS


Les i els mestres treballem per a ells.



TOTS IGUALS QUAN SOMRIUEN, QUAN SÓN FELIÇOS

No t'ho perdis. Mira'ls sempre als ulls, amablement, sense envaïr-los.
Ells vindran a tu perquè necessiten adults que els protegeixin, que els estimulin, que comuniquin. Aquest és el final de curs que hem compartit. He aportat coneixement, he donat fonts d'informació, he comunicat el meu convenciment que cal educació amb pedagogia, científica i humana i que l'heu de desenvolupar amb els recursos i tècniques del vostre temps. Però, inisisteixo, amb coneixement pedagògic. Hem de ser professionals, científics, no aficionats. I ciutadans compromesos, cadascú amb els seus valors però garantint una base comú, compartida.

En l'acció final, jo que sóc mestre, que sóc professor, he hagut d'emetre judici acadèmic per a l'acreditació social. Jo haig de contribuir a seleccionar aquelles que seran competents per a la professió de mestra. El resultat és: De 71 estudiants, segeixen en llista 61. Dels 61: 5 baixa, 5 no-presentat, 3 no-valorable, 4 suspens, 21 aprovat de cinc, 15 aprovat de sis, 7 notable, 1 excel·lent. Ho he fet amb consciència i confio que amb equanimitat. He vist l'alegria de la majoria, alegria d'haver après i confiança de seguir aprenent; s'acaba l'assignatura acadèmica, la formació segueix oberta. He vist el desconcert d'agunes i el sentiment que puc comprendre. He rebut la ràbia d'algú i la falta de maduresa personal per ser mestre. ¿Pot ser mestra algú que diu: "Yo voy a lo mio y lo demás no me importa"?. Confio que entre totes l'ajudeu a canviar, a canviar la persona o a canviar de professió.

Segueixo contribuint a la formació dels mestres. Marcel·lí Domingo, mestre, primer ministre d'instrucció pública de la II República d'España va dir que el mestre és el primer ciutadà de la república i va fer: millorar el sou i la categoria professionals dels mestres el 1931 al nivell universitari. Després va haver-hi al II Dictadura, la de Franco, i els mestres tenien nivell de graduat escolar i formació professional. El 1967 es va exigir nivell superior i el 1971 nivell universitari. Jo sóc de la primera promoció del pla 1967 però vaig completar la meva formació limitada a les escoles d'estiu i seminaris de Rosa Sensat durant dotze anys i amb llicenciatura en filosofia i humanitats, especialitat pedagogia.
Martí Teixidó, professor.

dissabte, 29 de gener del 2011

NO-VIOLÈNCIA i LA PAU - diada escolar 30 gener. Que no passi per alt








Gandhi, l'ànima gran, una lliçó de vida



SORTIR

30 de gener


Mahatma Gandhi va morir el 30 de gener de 1948. Han passat 63 anys. La lliçó de vida de resoldre els conflictes amb la No-violència activa és ben necessària al nostre temps. Quan veiem uns governs autoritaris que són derrocats per la violència, sabem que darrera hi ha d'altres grups interessants en el poder, amb interessos econòmics. Gandhi amb tota la gent que el va seguir van tenir dret a la sal que els expropiaven i van assolir la independència de l'Índia, totalment impensable en aquell temps.

Cal esperar que cada dia siguin més els humans que optin per la via no-violenta però activa en exigir justícia per a tothom. És una llavor que s'ha de sembrar en la infància, que trigarà anys a germinar però que des d'avui ens fa dignes de la condició humana que es dintingeix per la llibertat de voler, la llibertat de la voluntat. Wallon ja va mostrar que el desenvolupament cognitiu de l'infant neix de l'impuls biològic però la consciència es una construcció social.

Caldrà mostrar l'experiència vital de Gandhi a infants i especialment a joves. No és una teoria, és una praxis poliética per al desenvolupament personal i la participació social. Martí Teixidó

dijous, 27 de gener del 2011

NO ÉS CORRECTE.

A l'aula 33
Hem recollit 18 papers de caramel de 10 0 12 estudiants poc respectuoses.
Estudiant que t'has menjat el bombó: has deixat el paper.
Estudiants núm llista 29 i 39: hem desenganxat la vostra etiqueta.
Estudiant que t'has deixat l'ampolla de refresc... allà ha quedat.

La universitat pública és de tots i la volem tant neta i agradable com la privada.
Siguem-ne dignes. MTPp

dimecres, 26 de gener del 2011

27 gen. Prova 2 equivalent a examen final

dijous 27 de gener
17:00 h Inici puntual de la prova escrita. Ben asseguts a l'aula, millor espaiats perquè pugueu tenir una segona cadira-braç on tenir el portafolis. Consistirà: 3 enunciats o preguntes + 1 comentari de text (25px4=100p; aprovat mínim: 60p). Temps: 120' i pròrroga opcional màxima de 30' (El temps de 2:30 h és l’oficial de facultat. Aquesta vegada ho hem d’aplicar; el temps limitat és la norma en un examen amb consulta de material.
19:30 h final de la prova.

L'examen consisteix en organitzar informació (consultable al portafolis), seleccionar documentació (ressenyada per un mateix), aplicar coneixement adquirit i mostrar pensament elaborat. L'activitat cerebral serà alta i productiva; per això es subministraran caramels de sucre i fruites doncs la glucosa és el millor combustible per activar les sinapsis neuronals i fer la feina contents.

Instruccions habituals en un examen final
1. Cal identificar-se amb document (DNI, Carnet d'Estudiant). No cal en aquest cas, atès que us conec a totes i tots. Substitutivament i per evitar retards, cada estudiant ocupa el seient numerat amb el seu núm de llista que ja coneixeu.
2. Es subminstra plec de 8 pàgines on respondre amb els espais previstos. L'estudiant ha de dur instrument d'escriptura i paper blanc per a esbossos o esquemes. (Assegurar-se que l'instrument escriu bé i millor dur-ne un de recanvi).
3. Garantir una lletra llegible per evitar la incomoditat del corrector que sempre perjudicarà l'estudiant.
4. Posar totes les dades d'identificació necessàries omplint el formulari corresponent. Si un estudiant es retira, ha de lliurar el full signat amb data posant "Em retiro" (doncs no és el mateix que "No presentat". Addicionalment, demano que s'anotin els minuts totals de durada si s'acaba abans de l'hora.
5. És aconsellable fer una lectura final de revisió i l'examen s'ha de lliurar signat per l'estudiant. (El no signat pot quedar exclòs).

diumenge, 23 de gener del 2011

Sessions 20 gen, 24 gen, 27 gen i 3 feb INFORMACIONS. (No s’admet APM)

Hem completat les 8-1 sessions de classe corresponents a les 8 setmanes.
Procedeix una prova 2 de la matèria presentada i estudiada, segons que ja estava anunciat.
Ja es va programar sense classe el 20 gen per tal que disposessiu de temps per completar els temes. S’ha recuperat la classe del 23 des i s’ha deixat lliure el temps de seminari.

El Blog personal és la base d'elaboració i estudi. El professor el va supervisant. Fa anotacions a les finestres de comentari. Si no es diu ERROR, no hi ha error de gruix. Es poden suggerir precisions i ampliacions. Es fa una valoració positiva amb positius +++++, negativa amb negatius---. Si no hi ha +- vol dir que no es troben elements per valorar, que està en fase d'esquema de classe per elaborar.
Del Blog heu de treure el vostre portafolis, aquella documentació d'estudi i consulta disponible per a la prova 2.
Lliurar el portafolis 2 al professor que farà una supervisió de contrast amb el Blog i el retornarà per a disposar-ne a la prova.

dijous 20 de gener
Sense seminari, disponible per a estudi i elaboració dels estudiants


dilluns 24 de gener
Retardo l'hora per ocupació professional, No podré arribar abans de les 17 h
Professor Teixidó supervisant portafolis al despatx G6/172 de 17 a 21 h. Els qui primer el lliurin, poden recollir-lo entre 20 i 21 h.

Completaré la sessió dimarts 25 de 18 a 21 h (Però espero que solament ho retardeu els qui tingueu real necessitat. Ajudem-nos!)


dijous 27 de novembre
Estudiants recollint el portafolis entre 15:30 i 16:30 h al despatx G6/172. Els qui no es puguin recollir (ho podeu confiar a una companya o company) els baixarem a l'aula 33 entre professor i estudiants ajudants.

dijous 27 de gener
17:00 h Inici puntual de la prova escrita. Ben asseguts a l'aula, millor espaiats perquè pugueu tenir una segona cadira-braç on tenir el portafolis. Consistirà: 3 enunciats o preguntes + 1 comentari de text (25px4=100p; aprovat mínim: 60p). Temps: 120' i pròrroga opcional màxima de 30' (El temps de 2:30 h és l’oficial de facultat. Aquesta vegada ho hem d’aplicar; el temps limitat és la norma d’una prova amb consulta de material. (Si algú té acreditada necessitat especial cal que ho anticipi al professor per correu-e i farem la previsió necessària).
19:30 h final de la prova.


dijous 3 de febrer darrer dia oficial del període

dia previst per tractar personalment amb els alumnes que calgui.

Aquest dia el professor ha estat designat per estar a una mesa d'eleccions sindicals, deure inexcusable i no podrà ser a la UAB abans de les 19 h. Ja donarem les indicacions necessàries.


Per a estudiants que copien i no pensen. ERROR GREU copiat de la xarxa.

Us he insistit que la informació captada a Internet s'ha de contrastar. En aquest cas, haver escoltat a classe o haver mirat el guió era suficient. S'acumulen 5 errors.


El Modernismo.

Fue una corriente del pensamiento que se desarrolló en la Edad Media baja (siglos XVII y XVIII); inspirada y fundamentada en el pensamiento de Descartes (racionalismo), sacando de allí sus ideas básicas. La modernidad se caracterizó por la racionalización de la existencia tanto es así que llego a hablarce de la "La diosa razón" .

http://www.monografias.com/trabajos/modypostmod/modypostmod.shtml


1. Buscar modernisme per comptes de modernitat. No és el mateix.

2. No és corrent de pensament de l'Edat Mitjana. A classe parlàvem de corrents de pensament actuals.

3 És error d'ES acceptar que l'Edat Mitjana són els segles...

4 Descartes no és de l'Edad Mitjans sinó de l'Edad Moderna.

5 La Modernitat és pensada el segle XVIII pels il·lustrats i estesa després de les revolucions burgeses el segle XIX.

I afegeixo per tal que quedi ben entès.

6 La Modernitat va lligada a la industrialització, a l'acumulació de capital per invertir, la concentració de població a les ciutats, la confiança en el poder econòmic (negocis liberals), la necessitat del progrés social (ideals socialistes)

7 La Modernitat es comença a esmicolar amb el superhome de Nietzsche filòsof de la sospita, amb els 1,4 milons de morts al front de Verdum I Guerra, amb els feixismes que duen als genocidis pensats per gen culta (amb el cervell girat) a la II Guerra, amb els socialisme dictadura d'Estat i la seva caiguda, avui amb la caiguda del capitalisme financer que ha demostrat fer falsos guanys (en diuen crisi econòmica quan han fet trampa).

8 El pensament postmodern s'expressa amb La Condition postmoderne. Rapport sur le savoir de Jen-François Lyotard el 1979. A partir d'aquí: societat de simulacre, pensament dèbil, l'era del buit narcisista, la cultura espectacle on tot val, la societat líquida...

9 Hi ha qui accepta la Postmodernitat com a crítica de la Modernitat i dels seus excessos racionalistes, productiviestes, autoritaristes. Però ja es poden endevinar els excessos interessants de la Postmodernitat consumista i irracional. Cal incorporar aportacions crítiques però la Modernitat no està esgotada si li apliquem sostenibilitat, respecte a les minories, estètica i gaudi en la vida...

Martí Teixidó, professor (classe extra)

dissabte, 22 de gener del 2011

Per a estudiants de mestre que van a l'excel·lència

Podreu fer un exercici de síntesi avançada relacionant: paradigmes de la ciència, necessitat del paradigma de la complexitat (explicat) i orientació del canvi de model escolar dels il·lustrats. Entendreu molt millor el què hem estudiat. (Solament per a avanaçats i avançades).


LA ESCUELA COMO UN SISTEMA COMPLEJO*

ELEMENTOS EPISTÉMICOS PARA REPENSAR LA ESCUELA

HERNANDO SALCEDO GUTIÉRREZ**

“En la educación se trata de transformar la información en conocimiento, de transformar el conocimiento en sapiencia y hacerlo orientando a estas finalidades”

Edgar Morin



* Conferencia pronunciada en el “Auditorio Rafael Uribe Uribe”, UNAULA, agosto 6 de 2001.

** El autor ha realizado estudios de Filosofía e Historia en la Universidad Autónoma Latinoamericana (Medellín) y de Psicología en la Universidad de Antioquia. Especialista en Cultura Política y en Docencia de las Ciencias Sociales. Profesor universitario por más de doce años, actualmente se desempeña como psicólogo clínico y profesor en el Departamento de Extensión Pedagógica, Unaula. Diversos ensayos suyos han sido publicados en la "Revista del Circulo de Humanidades de Unaula" (Medellín) y en la revista "Cultura Política y Derechos Humanos”.


Aquí us he seleccionat uns retalls però s'ha de llegir tot.


Este modelo transmisionista empieza a resquebrajarse con la introducción de las discusiones de corte filosófico en la cultura griega. Ahora, importará no solamente transmitir una serie de saberes sino también producirlos. La Academia y el Liceo son frutos de tal ideal. A ellos no se iba solamente a perpetuar el saber existente sino precisamente a encontrar el saber más válido, el saber epistémico, ese que hoy en día llamamos conocimiento científico. Pero no era un encuentro fortuito ni una dádiva de los dioses o de los maestros, era una búsqueda a partir de la reflexión y la discusión, del observar la naturaleza, del observarse a sí mismo, a la sociedad y al otro diferente.

Creo que desde entonces a la Escuela la ha iluminado el ideal de la producción de conocimiento válido. A ella vamos, pensamos en occidente, a saber verdades. Independientemente de que a ella vayamos también a jugar y pasar bueno, a socializarnos y conocer las reglas por las que debe regirse todo ser humano que viva en esa cultura, independientemente de ello, la escuela es desde sus inicios para saber más, para tener más conocimientos de mejor calidad cuando de resolver algún problema se trata. Esperamos de alguien que haya pasado por el proceso de escolarización, que resuelva problemas de manera más eficaz que el que no haya pasado. Problemas de todo tipo: sociales, naturales, subjetivos.

...


¿Qué podemos entender en este entramado por Paradigma de la Simplicidad? Vamos a entender por ello el conjunto de ideas sobre el mundo objetivo, social y subjetivo producto de la concepción epistémica clásica, forjada por hombres como Copérnico, Galileo, Descartes y Newton y que esgrimen cuatro principios fundamentales: la inmutabilidad, la universalidad, la reversibilidad, y la irrefragabilidad. Esta concepción parte de la idea que el universo es una máquina perfecta, de un orden absoluto, inmortal, eterno, regido por leyes que no conocemos, pero que podemos llegar a descubrir si empleamos correctamente el método científico anteriormente expuesto. Concibe la naturaleza como externa al hombre, objetiva, y susceptible de ser conocida y dominada.

...

LA CONCEPCIÓN DE INVESTIGACIÓN Y CIENCIA DE NUESTRAS ESCUELAS. Es de conocimiento público que nuestro aparato educativo tradicionalmente se ha programado alrededor de una serie de contenidos estructurados en asignaturas que los dicentes deben conocer y abordar, como una serie de respuestas a unas preguntas que ellos no han hecho, cuestión que ha conducido a que estos contenidos se convierten, querámoslo o no, en letra muerta. Sobreviene así la apatía y el desinterés por todo aquello que le signifique Escuela. Y con razón, pues tales contenidos no se refieren a sus Necesidades, Intereses y Problemas. Ante esta situación, no hay exigencia del docente que logre atraer el interés por la Investigación y el conocimiento.

Lo que hemos notado, es que semejantes contenidos no pueden ser introyectados por el dicente, entendiendo aquí introyectado como tener un dominio racional y consciente de ellos. Pero el modelo educativo exige que debe tenerlos, cuestión que nos ha llevado a reivindicar la memorización para salir del impase. Ello ha traído como consecuencia que si bien el niño o el joven en muchos casos puede conocer la respuesta a muchos problemas o interrogantes planteados por su maestro, la mayoría de las veces no sabe por qué esa es la respuesta. Es un modelo que bien podría denominarse “Padre Astete”: el docente formula una serie de preguntas y enseguida da la respuesta, luego el estudiante debe hacer exactamente lo mismo. El alumno excelente es, entonces, el que logra repetir lo que el profesor quiere oír. Los procesos de pensamiento que se requieren para la solución de problemas no son, desde esta perspectiva, puestos en marcha. El estudiante no ha tenido ni la más mínima posibilidad de intentar digerir lo que "sabe". Ha sido educado para repetir, no para resolver problemas. Al respecto, permítanme traer esta larga cita de Carl Sagan: "Me encantaría poder decir que en la escuela elemental, superior o universitaria tuve profesores de ciencia que me inspiraron. Pero por mucho que buceo en mi memoria, no encuentro ninguno.
...


Pero es con Wiener y Ashby, los fundadores de la Cibernética, con quienes la complejidad empieza a incursionar en el mundo de la ciencia, y con Von Neuman el concepto se entrelaza indisolublemente con los fenómenos de auto-organización.

...


Tres son los principios que según Morin nos pueden ayudar a comprender la complejidad:

El principio hologramático, principio que relaciona el todo con las partes y las partes con el todo. La parte está en el todo y el todo, en cierto modo, está en la parte. Y las relaciones entre ellos son complejas: la unión entre las partes constituyen el todo, que a su vez retroactúa sobre cada una de las partes originándoles propiedades de las que antes carecían. Es una relación solidaria, no acumulativa. De ella se origina el segundo principio: El principio recursivo organizacional, consistente en la organización que el todo impulsa a las partes y viceversa. Según ello, el resultado de las interacciones es a su vez productor de otros principios. En otros términos: el producto es productor. A su vez, el principio dialógico se basa en la asociación compleja de elementos que necesitan actuar juntos para su existencia. El uno no puede existir el otro: o dialogan, es decir, se ayudan, o no existe.