
Tercera Jornada Espurn@
CREATIVITAT A LES AULES
PER A UNA ESCOLA INCLUSIVA EN XARXA
Dissabte 2 d'abril de 2011 a Manresa de 9 a 14 hores
Donen moltes idees per a docents,
molts recursos pedagògics,
TIC amb intenció educativa.
coneixement científic de l'educació + disseny d'intervenció culturològica segons finalitats, comprovant eficàcia i eficiència

Obrim una altra data: el 14 de maig, de 10 a 13h. Serà una jornada oberta als i les mestres, professionals de l'educació.
Per assistir-hi cal inscriure's trucant al telèfon de l'escola, 935 947 522, o bé a través al mail a8059883@xtec.cat Us comuniquem que tanquem la inscripció completa.
M'han fet reserva per a 10 estudiants, les més interessades. Faig llista. Enveieu les dades, els 10 primers.
Nom COGNOM COGNOM / població de residència / DNI
L'escola El Martinet participarà a la 1a Jornada Educativa: L’art contemporani, una eina innovadora a l’escola,
Escola Pública El Martinet
EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA| Adreça: | c. de Sant Jaume, 30 (08291-Ripollet) |
| Telèfon: | tel. 93 594 75 22 fax. 93 580 09 22 |
| Contacte: | Montserrat Navarro (directora) |
| Adreça
electrònica: | a8059883@xtec.cat |



| | |
Hem completat les 8-1 sessions de classe corresponents a les 8 setmanes.
Procedeix una prova 2 de la matèria presentada i estudiada, segons que ja estava anunciat.
Ja es va programar sense classe el 20 gen per tal que disposessiu de temps per completar els temes. S’ha recuperat la classe del 23 des i s’ha deixat lliure el temps de seminari.
El Blog personal és la base d'elaboració i estudi. El professor el va supervisant. Fa anotacions a les finestres de comentari. Si no es diu ERROR, no hi ha error de gruix. Es poden suggerir precisions i ampliacions. Es fa una valoració positiva amb positius +++++, negativa amb negatius---. Si no hi ha +- vol dir que no es troben elements per valorar, que està en fase d'esquema de classe per elaborar.
Del Blog heu de treure el vostre portafolis, aquella documentació d'estudi i consulta disponible per a la prova 2.
Lliurar el portafolis 2 al professor que farà una supervisió de contrast amb el Blog i el retornarà per a disposar-ne a la prova.
dijous 20 de gener
Sense seminari, disponible per a estudi i elaboració dels estudiants
dilluns 24 de gener Retardo l'hora per ocupació professional, No podré arribar abans de les 17 h
Professor Teixidó supervisant portafolis al despatx G6/172 de 17 a 21 h. Els qui primer el lliurin, poden recollir-lo entre 20 i 21 h.
Completaré la sessió dimarts 25 de 18 a 21 h (Però espero que solament ho retardeu els qui tingueu real necessitat. Ajudem-nos!)
dijous 27 de novembre
Estudiants recollint el portafolis entre 15:30 i 16:30 h al despatx G6/172. Els qui no es puguin recollir (ho podeu confiar a una companya o company) els baixarem a l'aula 33 entre professor i estudiants ajudants.
dijous 27 de gener
17:00 h Inici puntual de la prova escrita. Ben asseguts a l'aula, millor espaiats perquè pugueu tenir una segona cadira-braç on tenir el portafolis. Consistirà: 3 enunciats o preguntes + 1 comentari de text (25px4=100p; aprovat mínim: 60p). Temps: 120' i pròrroga opcional màxima de 30' (El temps de 2:30 h és l’oficial de facultat. Aquesta vegada ho hem d’aplicar; el temps limitat és la norma d’una prova amb consulta de material. (Si algú té acreditada necessitat especial cal que ho anticipi al professor per correu-e i farem la previsió necessària).
19:30 h final de la prova.
dijous 3 de febrer darrer dia oficial del període
dia previst per tractar personalment amb els alumnes que calgui.
Aquest dia el professor ha estat designat per estar a una mesa d'eleccions sindicals, deure inexcusable i no podrà ser a la UAB abans de les 19 h. Ja donarem les indicacions necessàries.
Us he insistit que la informació captada a Internet s'ha de contrastar. En aquest cas, haver escoltat a classe o haver mirat el guió era suficient. S'acumulen 5 errors.
El Modernismo.
Fue una corriente del pensamiento que se desarrolló en la Edad Media
http://www.monografias.com/trabajos/modypostmod/modypostmod.shtml
1. Buscar modernisme per comptes de modernitat. No és el mateix.
2. No és corrent de pensament de l'Edat Mitjana. A classe parlàvem de corrents de pensament actuals.
3 És error d'ES acceptar que l'Edat Mitjana són els segles...
4 Descartes no és de l'Edad Mitjans sinó de l'Edad Moderna.
5 La Modernitat és pensada el segle XVIII pels il·lustrats i estesa després de les revolucions burgeses el segle XIX.
I afegeixo per tal que quedi ben entès.
6 La Modernitat va lligada a la industrialització, a l'acumulació de capital per invertir, la concentració de població a les ciutats, la confiança en el poder econòmic (negocis liberals), la necessitat del progrés social (ideals socialistes)
7 La Modernitat es comença a esmicolar amb el superhome de Nietzsche filòsof de la sospita, amb els 1,4 milons de morts al front de Verdum I Guerra, amb els feixismes que duen als genocidis pensats per gen culta (amb el cervell girat) a la II Guerra, amb els socialisme dictadura d'Estat i la seva caiguda, avui amb la caiguda del capitalisme financer que ha demostrat fer falsos guanys (en diuen crisi econòmica quan han fet trampa).
8 El pensament postmodern s'expressa amb La Condition postmoderne. Rapport sur le savoir de Jen-François Lyotard el 1979. A partir d'aquí: societat de simulacre, pensament dèbil, l'era del buit narcisista, la cultura espectacle on tot val, la societat líquida...
9 Hi ha qui accepta la Postmodernitat com a crítica de la Modernitat i dels seus excessos racionalistes, productiviestes, autoritaristes. Però ja es poden endevinar els excessos interessants de la Postmodernitat consumista i irracional. Cal incorporar aportacions crítiques però la Modernitat no està esgotada si li apliquem sostenibilitat, respecte a les minories, estètica i gaudi en la vida...
Martí Teixidó, professor (classe extra)
Podreu fer un exercici de síntesi avançada relacionant: paradigmes de la ciència, necessitat del paradigma de la complexitat (explicat) i orientació del canvi de model escolar dels il·lustrats. Entendreu molt millor el què hem estudiat. (Solament per a avanaçats i avançades).
LA ESCUELA COMO UN SISTEMA COMPLEJO*
ELEMENTOS EPISTÉMICOS PARA REPENSAR LA ESCUELA
HERNANDO SALCEDO GUTIÉRREZ**
“En la educación se trata de transformar la información en conocimiento, de transformar el conocimiento en sapiencia y hacerlo orientando a estas finalidades”
Edgar Morin
* Conferencia pronunciada en el “Auditorio Rafael Uribe Uribe”, UNAULA, agosto 6 de 2001.
** El autor ha realizado estudios de Filosofía e Historia en la Universidad Autónoma Latinoamericana (Medellín) y de Psicología en la Universidad de Antioquia. Especialista en Cultura Política y en Docencia de las Ciencias Sociales. Profesor universitario por más de doce años, actualmente se desempeña como psicólogo clínico y profesor en el Departamento de Extensión Pedagógica, Unaula. Diversos ensayos suyos han sido publicados en la "Revista del Circulo de Humanidades de Unaula" (Medellín) y en la revista "Cultura Política y Derechos Humanos”.
Aquí us he seleccionat uns retalls però s'ha de llegir tot.
Este modelo transmisionista empieza a resquebrajarse con la introducción de las discusiones de corte filosófico en la cultura griega. Ahora, importará no solamente transmitir una serie de saberes sino también producirlos. La Academia y el Liceo son frutos de tal ideal. A ellos no se iba solamente a perpetuar el saber existente sino precisamente a encontrar el saber más válido, el saber epistémico, ese que hoy en día llamamos conocimiento científico. Pero no era un encuentro fortuito ni una dádiva de los dioses o de los maestros, era una búsqueda a partir de la reflexión y la discusión, del observar la naturaleza, del observarse a sí mismo, a la sociedad y al otro diferente.
Creo que desde entonces a la Escuela la ha iluminado el ideal de la producción de conocimiento válido. A ella vamos, pensamos en occidente, a saber verdades. Independientemente de que a ella vayamos también a jugar y pasar bueno, a socializarnos y conocer las reglas por las que debe regirse todo ser humano que viva en esa cultura, independientemente de ello, la escuela es desde sus inicios para saber más, para tener más conocimientos de mejor calidad cuando de resolver algún problema se trata. Esperamos de alguien que haya pasado por el proceso de escolarización, que resuelva problemas de manera más eficaz que el que no haya pasado. Problemas de todo tipo: sociales, naturales, subjetivos.
...
¿Qué podemos entender en este entramado por Paradigma de la Simplicidad? Vamos a entender por ello el conjunto de ideas sobre el mundo objetivo, social y subjetivo producto de la concepción epistémica clásica, forjada por hombres como Copérnico, Galileo, Descartes y Newton y que esgrimen cuatro principios fundamentales: la inmutabilidad, la universalidad, la reversibilidad, y la irrefragabilidad. Esta concepción parte de la idea que el universo es una máquina perfecta, de un orden absoluto, inmortal, eterno, regido por leyes que no conocemos, pero que podemos llegar a descubrir si empleamos correctamente el método científico anteriormente expuesto. Concibe la naturaleza como externa al hombre, objetiva, y susceptible de ser conocida y dominada.
...
Lo que hemos notado, es que semejantes contenidos no pueden ser introyectados por el dicente, entendiendo aquí introyectado como tener un dominio racional y consciente de ellos. Pero el modelo educativo exige que debe tenerlos, cuestión que nos ha llevado a reivindicar la memorización para salir del impase. Ello ha traído como consecuencia que si bien el niño o el joven en muchos casos puede conocer la respuesta a muchos problemas o interrogantes planteados por su maestro, la mayoría de las veces no sabe por qué esa es la respuesta. Es un modelo que bien podría denominarse “Padre Astete”: el docente formula una serie de preguntas y enseguida da la respuesta, luego el estudiante debe hacer exactamente lo mismo. El alumno excelente es, entonces, el que logra repetir lo que el profesor quiere oír. Los procesos de pensamiento que se requieren para la solución de problemas no son, desde esta perspectiva, puestos en marcha. El estudiante no ha tenido ni la más mínima posibilidad de intentar digerir lo que "sabe". Ha sido educado para repetir, no para resolver problemas. Al respecto, permítanme traer esta larga cita de Carl Sagan: "Me encantaría poder decir que en la escuela elemental, superior o universitaria tuve profesores de ciencia que me inspiraron. Pero por mucho que buceo en mi memoria, no encuentro ninguno.
Pero es con Wiener y Ashby, los fundadores de la Cibernética, con quienes la complejidad empieza a incursionar en el mundo de la ciencia, y con Von Neuman el concepto se entrelaza indisolublemente con los fenómenos de auto-organización.
...
Tres son los principios que según Morin nos pueden ayudar a comprender la complejidad:
El principio hologramático, principio que relaciona el todo con las partes y las partes con el todo. La parte está en el todo y el todo, en cierto modo, está en la parte. Y las relaciones entre ellos son complejas: la unión entre las partes constituyen el todo, que a su vez retroactúa sobre cada una de las partes originándoles propiedades de las que antes carecían. Es una relación solidaria, no acumulativa. De ella se origina el segundo principio: El principio recursivo organizacional, consistente en la organización que el todo impulsa a las partes y viceversa. Según ello, el resultado de las interacciones es a su vez productor de otros principios. En otros términos: el producto es productor. A su vez, el principio dialógico se basa en la asociación compleja de elementos que necesitan actuar juntos para su existencia. El uno no puede existir el otro: o dialogan, es decir, se ayudan, o no existe.