dijous, 10 de febrer de 2011

FINAL DE CURS de les classes de PEDAGOGIA (TPCE)



UN MÓN D'INFANTS, TOTS DIFERENTS


Les i els mestres treballem per a ells.



TOTS IGUALS QUAN SOMRIUEN, QUAN SÓN FELIÇOS

No t'ho perdis. Mira'ls sempre als ulls, amablement, sense envaïr-los.
Ells vindran a tu perquè necessiten adults que els protegeixin, que els estimulin, que comuniquin. Aquest és el final de curs que hem compartit. He aportat coneixement, he donat fonts d'informació, he comunicat el meu convenciment que cal educació amb pedagogia, científica i humana i que l'heu de desenvolupar amb els recursos i tècniques del vostre temps. Però, inisisteixo, amb coneixement pedagògic. Hem de ser professionals, científics, no aficionats. I ciutadans compromesos, cadascú amb els seus valors però garantint una base comú, compartida.

En l'acció final, jo que sóc mestre, que sóc professor, he hagut d'emetre judici acadèmic per a l'acreditació social. Jo haig de contribuir a seleccionar aquelles que seran competents per a la professió de mestra. El resultat és: De 71 estudiants, segeixen en llista 61. Dels 61: 5 baixa, 5 no-presentat, 3 no-valorable, 4 suspens, 21 aprovat de cinc, 15 aprovat de sis, 7 notable, 1 excel·lent. Ho he fet amb consciència i confio que amb equanimitat. He vist l'alegria de la majoria, alegria d'haver après i confiança de seguir aprenent; s'acaba l'assignatura acadèmica, la formació segueix oberta. He vist el desconcert d'agunes i el sentiment que puc comprendre. He rebut la ràbia d'algú i la falta de maduresa personal per ser mestre. ¿Pot ser mestra algú que diu: "Yo voy a lo mio y lo demás no me importa"?. Confio que entre totes l'ajudeu a canviar, a canviar la persona o a canviar de professió.

Segueixo contribuint a la formació dels mestres. Marcel·lí Domingo, mestre, primer ministre d'instrucció pública de la II República d'España va dir que el mestre és el primer ciutadà de la república i va fer: millorar el sou i la categoria professionals dels mestres el 1931 al nivell universitari. Després va haver-hi al II Dictadura, la de Franco, i els mestres tenien nivell de graduat escolar i formació professional. El 1967 es va exigir nivell superior i el 1971 nivell universitari. Jo sóc de la primera promoció del pla 1967 però vaig completar la meva formació limitada a les escoles d'estiu i seminaris de Rosa Sensat durant dotze anys i amb llicenciatura en filosofia i humanitats, especialitat pedagogia.
Martí Teixidó, professor.

1 comentari:

  1. Gràcies Martí, m'alegro d'haver compartit amb tu aquesta assignatura.

    ResponElimina