Per a estudiants que copien i no pensen. ERROR GREU copiat de la xarxa.

Us he insistit que la informació captada a Internet s'ha de contrastar. En aquest cas, haver escoltat a classe o haver mirat el guió era suficient. S'acumulen 5 errors.

El Modernismo.

Fue una corriente del pensamiento que se desarrolló en la Edad Media baja (siglos XVII y XVIII); inspirada y fundamentada en el pensamiento de Descartes (racionalismo), sacando de allí sus ideas básicas. La modernidad se caracterizó por la racionalización de la existencia tanto es así que llego a hablarce de la "La diosa razón" .

http://www.monografias.com/trabajos/modypostmod/modypostmod.shtml

1. Buscar modernisme per comptes de modernitat. No és el mateix.

2. No és corrent de pensament de l'Edat Mitjana. A classe parlàvem de corrents de pensament actuals.

3 És error d'ES acceptar que l'Edat Mitjana són els segles...

4 Descartes no és de l'Edad Mitjans sinó de l'Edad Moderna.

5 La Modernitat és pensada el segle XVIII pels il·lustrats i estesa després de les revolucions burgeses el segle XIX.

I afegeixo per tal que quedi ben entès.

6 La Modernitat va lligada a la industrialització, a l'acumulació de capital per invertir, la concentració de població a les ciutats, la confiança en el poder econòmic (negocis liberals), la necessitat del progrés social (ideals socialistes)

7 La Modernitat es comença a esmicolar amb el superhome de Nietzsche filòsof de la sospita, amb els 1,4 milons de morts al front de Verdum I Guerra, amb els feixismes que duen als genocidis pensats per gen culta (amb el cervell girat) a la II Guerra, amb els socialisme dictadura d'Estat i la seva caiguda, avui amb la caiguda del capitalisme financer que ha demostrat fer falsos guanys (en diuen crisi econòmica quan han fet trampa).

8 El pensament postmodern s'expressa amb La Condition postmoderne. Rapport sur le savoir de Jen-François Lyotard el 1979. A partir d'aquí: societat de simulacre, pensament dèbil, l'era del buit narcisista, la cultura espectacle on tot val, la societat líquida...

9 Hi ha qui accepta la Postmodernitat com a crítica de la Modernitat i dels seus excessos racionalistes, productiviestes, autoritaristes. Però ja es poden endevinar els excessos interessants de la Postmodernitat consumista i irracional. Cal incorporar aportacions crítiques però la Modernitat no està esgotada si li apliquem sostenibilitat, respecte a les minories, estètica i gaudi en la vida...

Martí Teixidó, professor (classe extra)