dijous 27 de gener
17:00 h Inici puntual de la prova escrita. Ben asseguts a l'aula, millor espaiats perquè pugueu tenir una segona cadira-braç on tenir el portafolis. Consistirà: 3 enunciats o preguntes + 1 comentari de text (25px4=100p; aprovat mínim: 60p). Temps: 120' i pròrroga opcional màxima de 30' (El temps de 2:30 h és l’oficial de facultat. Aquesta vegada ho hem d’aplicar; el temps limitat és la norma en un examen amb consulta de material.
19:30 h final de la prova.
L'examen consisteix en organitzar informació (consultable al portafolis), seleccionar documentació (ressenyada per un mateix), aplicar coneixement adquirit i mostrar pensament elaborat. L'activitat cerebral serà alta i productiva; per això es subministraran caramels de sucre i fruites doncs la glucosa és el millor combustible per activar les sinapsis neuronals i fer la feina contents.
Instruccions habituals en un examen final
1. Cal identificar-se amb document (DNI, Carnet d'Estudiant). No cal en aquest cas, atès que us conec a totes i tots. Substitutivament i per evitar retards, cada estudiant ocupa el seient numerat amb el seu núm de llista que ja coneixeu.
2. Es subminstra plec de 8 pàgines on respondre amb els espais previstos. L'estudiant ha de dur instrument d'escriptura i paper blanc per a esbossos o esquemes. (Assegurar-se que l'instrument escriu bé i millor dur-ne un de recanvi).
3. Garantir una lletra llegible per evitar la incomoditat del corrector que sempre perjudicarà l'estudiant.
4. Posar totes les dades d'identificació necessàries omplint el formulari corresponent. Si un estudiant es retira, ha de lliurar el full signat amb data posant "Em retiro" (doncs no és el mateix que "No presentat". Addicionalment, demano que s'anotin els minuts totals de durada si s'acaba abans de l'hora.
5. És aconsellable fer una lectura final de revisió i l'examen s'ha de lliurar signat per l'estudiant. (El no signat pot quedar exclòs).
dimecres, 26 de gener del 2011
diumenge, 23 de gener del 2011
Sessions 20 gen, 24 gen, 27 gen i 3 feb INFORMACIONS. (No s’admet APM)
Hem completat les 8-1 sessions de classe corresponents a les 8 setmanes.
Procedeix una prova 2 de la matèria presentada i estudiada, segons que ja estava anunciat.
Ja es va programar sense classe el 20 gen per tal que disposessiu de temps per completar els temes. S’ha recuperat la classe del 23 des i s’ha deixat lliure el temps de seminari.
El Blog personal és la base d'elaboració i estudi. El professor el va supervisant. Fa anotacions a les finestres de comentari. Si no es diu ERROR, no hi ha error de gruix. Es poden suggerir precisions i ampliacions. Es fa una valoració positiva amb positius +++++, negativa amb negatius---. Si no hi ha +- vol dir que no es troben elements per valorar, que està en fase d'esquema de classe per elaborar.
Del Blog heu de treure el vostre portafolis, aquella documentació d'estudi i consulta disponible per a la prova 2.
Lliurar el portafolis 2 al professor que farà una supervisió de contrast amb el Blog i el retornarà per a disposar-ne a la prova.
dijous 20 de gener
Sense seminari, disponible per a estudi i elaboració dels estudiants
dilluns 24 de gener Retardo l'hora per ocupació professional, No podré arribar abans de les 17 h
Professor Teixidó supervisant portafolis al despatx G6/172 de 17 a 21 h. Els qui primer el lliurin, poden recollir-lo entre 20 i 21 h.
Completaré la sessió dimarts 25 de 18 a 21 h (Però espero que solament ho retardeu els qui tingueu real necessitat. Ajudem-nos!)
dijous 27 de novembre
Estudiants recollint el portafolis entre 15:30 i 16:30 h al despatx G6/172. Els qui no es puguin recollir (ho podeu confiar a una companya o company) els baixarem a l'aula 33 entre professor i estudiants ajudants.
dijous 27 de gener
17:00 h Inici puntual de la prova escrita. Ben asseguts a l'aula, millor espaiats perquè pugueu tenir una segona cadira-braç on tenir el portafolis. Consistirà: 3 enunciats o preguntes + 1 comentari de text (25px4=100p; aprovat mínim: 60p). Temps: 120' i pròrroga opcional màxima de 30' (El temps de 2:30 h és l’oficial de facultat. Aquesta vegada ho hem d’aplicar; el temps limitat és la norma d’una prova amb consulta de material. (Si algú té acreditada necessitat especial cal que ho anticipi al professor per correu-e i farem la previsió necessària).
19:30 h final de la prova.
dijous 3 de febrer darrer dia oficial del període
dia previst per tractar personalment amb els alumnes que calgui.
Aquest dia el professor ha estat designat per estar a una mesa d'eleccions sindicals, deure inexcusable i no podrà ser a la UAB abans de les 19 h. Ja donarem les indicacions necessàries.
Per a estudiants que copien i no pensen. ERROR GREU copiat de la xarxa.
Us he insistit que la informació captada a Internet s'ha de contrastar. En aquest cas, haver escoltat a classe o haver mirat el guió era suficient. S'acumulen 5 errors.
El Modernismo.
Fue una corriente del pensamiento que se desarrolló en la Edad Media
http://www.monografias.com/trabajos/modypostmod/modypostmod.shtml
1. Buscar modernisme per comptes de modernitat. No és el mateix.
2. No és corrent de pensament de l'Edat Mitjana. A classe parlàvem de corrents de pensament actuals.
3 És error d'ES acceptar que l'Edat Mitjana són els segles...
4 Descartes no és de l'Edad Mitjans sinó de l'Edad Moderna.
5 La Modernitat és pensada el segle XVIII pels il·lustrats i estesa després de les revolucions burgeses el segle XIX.
I afegeixo per tal que quedi ben entès.
6 La Modernitat va lligada a la industrialització, a l'acumulació de capital per invertir, la concentració de població a les ciutats, la confiança en el poder econòmic (negocis liberals), la necessitat del progrés social (ideals socialistes)
7 La Modernitat es comença a esmicolar amb el superhome de Nietzsche filòsof de la sospita, amb els 1,4 milons de morts al front de Verdum I Guerra, amb els feixismes que duen als genocidis pensats per gen culta (amb el cervell girat) a la II Guerra, amb els socialisme dictadura d'Estat i la seva caiguda, avui amb la caiguda del capitalisme financer que ha demostrat fer falsos guanys (en diuen crisi econòmica quan han fet trampa).
8 El pensament postmodern s'expressa amb La Condition postmoderne. Rapport sur le savoir de Jen-François Lyotard el 1979. A partir d'aquí: societat de simulacre, pensament dèbil, l'era del buit narcisista, la cultura espectacle on tot val, la societat líquida...
9 Hi ha qui accepta la Postmodernitat com a crítica de la Modernitat i dels seus excessos racionalistes, productiviestes, autoritaristes. Però ja es poden endevinar els excessos interessants de la Postmodernitat consumista i irracional. Cal incorporar aportacions crítiques però la Modernitat no està esgotada si li apliquem sostenibilitat, respecte a les minories, estètica i gaudi en la vida...
Martí Teixidó, professor (classe extra)
dissabte, 22 de gener del 2011
Per a estudiants de mestre que van a l'excel·lència
Podreu fer un exercici de síntesi avançada relacionant: paradigmes de la ciència, necessitat del paradigma de la complexitat (explicat) i orientació del canvi de model escolar dels il·lustrats. Entendreu molt millor el què hem estudiat. (Solament per a avanaçats i avançades).
LA ESCUELA COMO UN SISTEMA COMPLEJO*
ELEMENTOS EPISTÉMICOS PARA REPENSAR LA ESCUELA
HERNANDO SALCEDO GUTIÉRREZ**
“En la educación se trata de transformar la información en conocimiento, de transformar el conocimiento en sapiencia y hacerlo orientando a estas finalidades”
Edgar Morin
* Conferencia pronunciada en el “Auditorio Rafael Uribe Uribe”, UNAULA, agosto 6 de 2001.
** El autor ha realizado estudios de Filosofía e Historia en la Universidad Autónoma Latinoamericana (Medellín) y de Psicología en la Universidad de Antioquia. Especialista en Cultura Política y en Docencia de las Ciencias Sociales. Profesor universitario por más de doce años, actualmente se desempeña como psicólogo clínico y profesor en el Departamento de Extensión Pedagógica, Unaula. Diversos ensayos suyos han sido publicados en la "Revista del Circulo de Humanidades de Unaula" (Medellín) y en la revista "Cultura Política y Derechos Humanos”.
Aquí us he seleccionat uns retalls però s'ha de llegir tot.
Este modelo transmisionista empieza a resquebrajarse con la introducción de las discusiones de corte filosófico en la cultura griega. Ahora, importará no solamente transmitir una serie de saberes sino también producirlos. La Academia y el Liceo son frutos de tal ideal. A ellos no se iba solamente a perpetuar el saber existente sino precisamente a encontrar el saber más válido, el saber epistémico, ese que hoy en día llamamos conocimiento científico. Pero no era un encuentro fortuito ni una dádiva de los dioses o de los maestros, era una búsqueda a partir de la reflexión y la discusión, del observar la naturaleza, del observarse a sí mismo, a la sociedad y al otro diferente.
Creo que desde entonces a la Escuela la ha iluminado el ideal de la producción de conocimiento válido. A ella vamos, pensamos en occidente, a saber verdades. Independientemente de que a ella vayamos también a jugar y pasar bueno, a socializarnos y conocer las reglas por las que debe regirse todo ser humano que viva en esa cultura, independientemente de ello, la escuela es desde sus inicios para saber más, para tener más conocimientos de mejor calidad cuando de resolver algún problema se trata. Esperamos de alguien que haya pasado por el proceso de escolarización, que resuelva problemas de manera más eficaz que el que no haya pasado. Problemas de todo tipo: sociales, naturales, subjetivos.
...
¿Qué podemos entender en este entramado por Paradigma de la Simplicidad? Vamos a entender por ello el conjunto de ideas sobre el mundo objetivo, social y subjetivo producto de la concepción epistémica clásica, forjada por hombres como Copérnico, Galileo, Descartes y Newton y que esgrimen cuatro principios fundamentales: la inmutabilidad, la universalidad, la reversibilidad, y la irrefragabilidad. Esta concepción parte de la idea que el universo es una máquina perfecta, de un orden absoluto, inmortal, eterno, regido por leyes que no conocemos, pero que podemos llegar a descubrir si empleamos correctamente el método científico anteriormente expuesto. Concibe la naturaleza como externa al hombre, objetiva, y susceptible de ser conocida y dominada.
...
LA CONCEPCIÓN DE INVESTIGACIÓN Y CIENCIA DE NUESTRAS ESCUELAS. Es de conocimiento público que nuestro aparato educativo tradicionalmente se ha programado alrededor de una serie de contenidos estructurados en asignaturas que los dicentes deben conocer y abordar, como una serie de respuestas a unas preguntas que ellos no han hecho, cuestión que ha conducido a que estos contenidos se convierten, querámoslo o no, en letra muerta. Sobreviene así la apatía y el desinterés por todo aquello que le signifique Escuela. Y con razón, pues tales contenidos no se refieren a sus Necesidades, Intereses y Problemas. Ante esta situación, no hay exigencia del docente que logre atraer el interés por la Investigación y el conocimiento.
Lo que hemos notado, es que semejantes contenidos no pueden ser introyectados por el dicente, entendiendo aquí introyectado como tener un dominio racional y consciente de ellos. Pero el modelo educativo exige que debe tenerlos, cuestión que nos ha llevado a reivindicar la memorización para salir del impase. Ello ha traído como consecuencia que si bien el niño o el joven en muchos casos puede conocer la respuesta a muchos problemas o interrogantes planteados por su maestro, la mayoría de las veces no sabe por qué esa es la respuesta. Es un modelo que bien podría denominarse “Padre Astete”: el docente formula una serie de preguntas y enseguida da la respuesta, luego el estudiante debe hacer exactamente lo mismo. El alumno excelente es, entonces, el que logra repetir lo que el profesor quiere oír. Los procesos de pensamiento que se requieren para la solución de problemas no son, desde esta perspectiva, puestos en marcha. El estudiante no ha tenido ni la más mínima posibilidad de intentar digerir lo que "sabe". Ha sido educado para repetir, no para resolver problemas. Al respecto, permítanme traer esta larga cita de Carl Sagan: "Me encantaría poder decir que en la escuela elemental, superior o universitaria tuve profesores de ciencia que me inspiraron. Pero por mucho que buceo en mi memoria, no encuentro ninguno.
...
Pero es con Wiener y Ashby, los fundadores de la Cibernética, con quienes la complejidad empieza a incursionar en el mundo de la ciencia, y con Von Neuman el concepto se entrelaza indisolublemente con los fenómenos de auto-organización.
...
Tres son los principios que según Morin nos pueden ayudar a comprender la complejidad:
El principio hologramático, principio que relaciona el todo con las partes y las partes con el todo. La parte está en el todo y el todo, en cierto modo, está en la parte. Y las relaciones entre ellos son complejas: la unión entre las partes constituyen el todo, que a su vez retroactúa sobre cada una de las partes originándoles propiedades de las que antes carecían. Es una relación solidaria, no acumulativa. De ella se origina el segundo principio: El principio recursivo organizacional, consistente en la organización que el todo impulsa a las partes y viceversa. Según ello, el resultado de las interacciones es a su vez productor de otros principios. En otros términos: el producto es productor. A su vez, el principio dialógico se basa en la asociación compleja de elementos que necesitan actuar juntos para su existencia. El uno no puede existir el otro: o dialogan, es decir, se ayudan, o no existe.
ACLARIMENTS per a desorientats derivats del seguiment d'elaboracions d'estudiants
Com a professor, a més de les breus orientacions personals anotades a cada estudiant, remeto a fonts d'informació que he considerat correctes i clares.
MODERNITAT - POSTMODERNITAT (pensament, societat) és el mateix que
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/11/modernitat_postmodernitat_i_societat_liquida_60276.php
MODERNISME (reduït a moviment artístic, cultural.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme
I encara algú confon amb EDAD MODERNA. (Això ja és més greu)
http://es.wikipedia.org/wiki/Edad_Moderna
S'ha d'afinar. Pensar quina és la paraula adequada de les vàries associades. No és el mateix: sociabilitat que socialització, afectivitat que afectació, afectivitat que efectivitat, comunicativa que comunicactiva, constructivisme que construccionisme, cultural que cultual, polític que politicòleg, eficàcia- eficiència... (Atenció als gramemes que modifiquen el sintagma)
D'altres tenen relació de significat marcant diferència partint de sintagmes diferents: sentiment- emoció, individual- personal, ètica - moral, estètica - art, ciència - filosofia, veritat - certesa, llei (natural = regularitat) - llei (social = obligació).
PARADIGMA: model o conjunt de possibilitats. Sintagma: realització concreta d'un model entre molts.
http://culturitalia.uibk.ac.at/hispanoteca/Foro-preguntas/ARCHIVO-Foro/Paradigma-sintagma.htm
ECOLOGIA presnetada com a corrent de pensament actual. és una ciència, sí, prò ´s una ciència multidisciplinat, atnt que inclou ètica i pr tant filosofia.
http://biocab.org/ecologia.html
És També un bon exemple de paradigma científic d ela complexitat: des de la química elemental a la ètica ambiental.
I també clar el paradigma sociocrític, el que diu no sols explicar, interpretar, sinó canviar al realitat ( i no la natural, respectar-la; canviar al realitat social que no respecta ni els humans ni la natura) "We can!"
No vaig voler presenetar-ho com ECOSOFIA pensant que és una paraula poc estesa encara. La paraula Ecosofia la va introduir el pensador català-hindú reconegut internacionalment Raimon Panikkar (1918-2010). Em va acceptar el 1999 als seminaris de Vivarium Academicum que dirigia. ECOSOFIA. Para una espiritualidad de la tierra (Cittadella Editrice: Asisi 1993 / Madrid: San Pablo 1994). Ecosofia és la nova saviesa del viure humà que reintegri les dimensions còsmica, humana i divina (Antropologia tridimensional: soma, psiqué, pneuma). Veig que els seguidors d'Ivan Illich a Cuernavaca (Mexico) estudien i elaboren en aquesta orientació d'Ecosofia. (Són gent sèria)
http://www.ecosofia.org.mx/presentacion.php
No he revisat prou, però sembla bé:
http://www.ecologiasocialnqn.org.ar/ecosofia.htm
No tan fiable em sembla:
http://ecosofia.org/
Noteu com ja la presentació i els colors ens donen una pista. ¿Posen negre perquè tenen por del caos o perquè són misteriosos?. A Internet es troba tot, de tot; cal tenir criteri per seleccionar informació i formació per convertir en coneixement. No sigueu confiats (Internet no té cap autoritat, és un canal). No sigueu desconfiats (Internet pot difondre les causes reprimides pers poders opressors). Penseu comuniqueu i dialogueu amb amics (relació social), companys i professors i espolsareu (també expulsareu) la porqueria i us quedareu amb la cultura (nutrició social), allò que alimenta la dimensió humana. Vosaltres que us prepareu per ser mestres, els que eduquen fent ser cadascú allò que pot i vol ser (reproducció social personalitzadora).
Martí Teixidó
professor
MODERNITAT - POSTMODERNITAT (pensament, societat) és el mateix que
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/11/modernitat_postmodernitat_i_societat_liquida_60276.php
MODERNISME (reduït a moviment artístic, cultural.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme
I encara algú confon amb EDAD MODERNA. (Això ja és més greu)
http://es.wikipedia.org/wiki/Edad_Moderna
S'ha d'afinar. Pensar quina és la paraula adequada de les vàries associades. No és el mateix: sociabilitat que socialització, afectivitat que afectació, afectivitat que efectivitat, comunicativa que comunicactiva, constructivisme que construccionisme, cultural que cultual, polític que politicòleg, eficàcia- eficiència... (Atenció als gramemes que modifiquen el sintagma)
D'altres tenen relació de significat marcant diferència partint de sintagmes diferents: sentiment- emoció, individual- personal, ètica - moral, estètica - art, ciència - filosofia, veritat - certesa, llei (natural = regularitat) - llei (social = obligació).
PARADIGMA: model o conjunt de possibilitats. Sintagma: realització concreta d'un model entre molts.
http://culturitalia.uibk.ac.at/hispanoteca/Foro-preguntas/ARCHIVO-Foro/Paradigma-sintagma.htm
ECOLOGIA presnetada com a corrent de pensament actual. és una ciència, sí, prò ´s una ciència multidisciplinat, atnt que inclou ètica i pr tant filosofia.
http://biocab.org/ecologia.html
És També un bon exemple de paradigma científic d ela complexitat: des de la química elemental a la ètica ambiental.
I també clar el paradigma sociocrític, el que diu no sols explicar, interpretar, sinó canviar al realitat ( i no la natural, respectar-la; canviar al realitat social que no respecta ni els humans ni la natura) "We can!"
No vaig voler presenetar-ho com ECOSOFIA pensant que és una paraula poc estesa encara. La paraula Ecosofia la va introduir el pensador català-hindú reconegut internacionalment Raimon Panikkar (1918-2010). Em va acceptar el 1999 als seminaris de Vivarium Academicum que dirigia. ECOSOFIA. Para una espiritualidad de la tierra (Cittadella Editrice: Asisi 1993 / Madrid: San Pablo 1994). Ecosofia és la nova saviesa del viure humà que reintegri les dimensions còsmica, humana i divina (Antropologia tridimensional: soma, psiqué, pneuma). Veig que els seguidors d'Ivan Illich a Cuernavaca (Mexico) estudien i elaboren en aquesta orientació d'Ecosofia. (Són gent sèria)
http://www.ecosofia.org.mx/presentacion.php
No he revisat prou, però sembla bé:
http://www.ecologiasocialnqn.org.ar/ecosofia.htm
No tan fiable em sembla:
http://ecosofia.org/
Noteu com ja la presentació i els colors ens donen una pista. ¿Posen negre perquè tenen por del caos o perquè són misteriosos?. A Internet es troba tot, de tot; cal tenir criteri per seleccionar informació i formació per convertir en coneixement. No sigueu confiats (Internet no té cap autoritat, és un canal). No sigueu desconfiats (Internet pot difondre les causes reprimides pers poders opressors). Penseu comuniqueu i dialogueu amb amics (relació social), companys i professors i espolsareu (també expulsareu) la porqueria i us quedareu amb la cultura (nutrició social), allò que alimenta la dimensió humana. Vosaltres que us prepareu per ser mestres, els que eduquen fent ser cadascú allò que pot i vol ser (reproducció social personalitzadora).
Martí Teixidó
professor
La escuela activa, pedagógica y progresista de España. El Instituo-Escuela / L'Institut-Escola. La escuela olvidada.
Document emès per TVE. Correspon al T3 i l'il·lustra molt documentadament.
Duración: 59:08"
Más información
La escuela olvidada
El Instituto Escuela y la modernización educativa en España.
Emitido: 16/01/2011 / 22:40hDuración: 59:08"
Más información
divendres, 21 de gener del 2011
Mostres il·lustradores de Modernitat i Postmodernitat. Quin és quin?
Aportació de Marta Bernabeu
Aportació de Martí Teixidó (per completar i contrastar)
Aportació de Martí Teixidó (per completar i contrastar)
dijous, 20 de gener del 2011
T 15
Departament d'Ensenyament
Plans i programes
| Pla de govern 2007-2010 Pacte nacional per a l'educació Debat curricular Pla de Formació Professional 2007-2010 Pla d'avaluació Xarxa de competències bàsiques
Pla de llengües estrangeres Pla per a la llengua i la cohesió social Plans educatius d'entorn |
| Més documents Quina és la formació professional que ens cal a Catalunya, conferència del conseller Maragall (19 de febrer de 2010) Com governarem l'educació, conferència del conseller Maragall (21 d'octubre del 2009) Compromís per l'educació, compromís per Catalunya, conferència del conseller Maragall (26 de març del 2007)
|
PMQCE
Projecte per a la Millora de la Qualitat dels Centres EducatiusEl Departament d'Ensenyament, tenint en compte els objectius educatius plantejats per la Unió Europea per al 2010, el contingut del Pacte nacional per a l'educació, els objectius del Pla de Govern 2007-2010, el Programa de apoyo y refuerzo en educación secundaria (PROA) i el Pla de cooperació per al suport a la implantació de la LOE, del Ministeri d'Educació i Ciència, promou el Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius públics (PMQCE), pla de plans, que té com a finalitat incrementar els resultats educatius, millorar la cohesió social i prevenir l'abandonament prematur en els centres educatius públics mitjançant l'impuls de l'equitat, l'excel·lència, l'autonomia, la millora de la qualitat i la inclusivitat. El PMQCE es concreta en dues línies d'actuació, una primera de caràcter general, a la qual poden acollir-se tots els centres educatius públics, i una d'específica adreçada als centres que imparteixen dues o més famílies de formació professional o són centres específics de formació professional, i que s'anomena Projecte de qualitat i millora contínua (PQiMC). El projecte s’ha concretat en el Projecte d'autonomia de centres, amb format de pla estratègic i fins l’actualitat el desenvolupen centres educatius públics de diferents tipologies que formen part de diferents iniciatives segons l'any d'entrada en el projecte: PAC05, PAC06, PAC07, PAC08 i PAC09 El Departament d'Ensenyament, mitjançant els plans estratègics regulats pel Decret 132/2001, de 29 de maig, promou l'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió per afavorir la millora contínua en l'educació pública. L'elaboració i aplicació dels plans estratègics correspon al centre educatiu, i el seguiment, assessorament i la dotació de recursos addicionals corresponen al Departament d'Ensenyament. Ambdues parts concreten el seu compromís en un acord a mitjà termini i fan un seguiment de l'aplicació del pla que inclou una rendició de comptes al final de cada curs. |
| Centres acollits al PMQCE (desembre 2009) |
Normativa associada al PMQCEPodeu accedir a la llista de normativa i al text de les normes. Llegir+ |
Guia per elaborar i aplicar un pla estratègicGuia PE - 1796KbPROJECTES EDUCTIUS |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)