Activitat
| 12 I | T8 | Paradigmes científics. Consulta i redacta els quatre en una pàgina (entre 20 i 30 línies) | 40’ |
Aportació a classe
| 13 A | T8 | Una imatge i una cançó o tema musical que il·lustri la Postmodernitat front a la Modernitat pesentada a la portada del T8 | 20’ |
EP 12.1
Els tres paradigmes
La Recerca pedagògica a Catalunya Mallart i Navarra, Joan
| Matèries: | Pedagogia - Investigació - Catalunya |
en línia a:
Publicacions de l'IEC Institut d'Estudis Catalans disponibles per a tothom
Paradigma emergent, el quart
Así, la epistemología emergente no postularía un punto arquimédico del conocimiento sobre el cual descansar, y del cual se deducirían jerárquicamente todos los demás conocimientos. Esto sería sólo algo similar a una revolución copernicana: pasar de un geocentrismo a un heliocentrismo. Más bien, estaríamos aquí siguiendo el esquema astronómico de Hubble, quien demostró que el universo carecía de un centro. En consecuencia, cada sistema subsistiría gracias a su coherencia interna. De igual forma, un cuerpo de conocimientos gozaría de solidez y firmeza, no por apoyarse en un pilar central, sino porque ellos forman un entramado coherente y lógico que se autosustenta por su gran sentido o significado.
En fin de cuentas, eso es lo que somos también cada uno de nosotros mismos: un "todo físico-químico-biológico-psicológico-social-cultural" que funciona maravillosamente y que constituye nuestra vida y nuestro ser. Por esto, el ser humano es la estructura dinámica o sistema integrado más complejo de todo cuanto existe en el universo. Y, en general, los científicos profundamente reflexivos, ya sean biólogos, neurólogos, antropólogos o sociólogos, como también los físicos y matemáticos, todos, tratan de superar, implícita o explícitamente, la visión reduccionista y mecanicista del viejo paradigma newtoniano-cartesiano y de desarrollar este nuevo paradigma, que emerge, así, en sus diferentes disciplinas con una exigencia integradora y con un enfoque netamente interdisciplinario. Como dice Beynam (1978), "actualmente vivimos un cambio de paradigma en la ciencia, tal vez el cambio más grande que se ha efectuado hasta la fecha... y que tiene la ventaja adicional de derivarse de la vanguardia de la física contemporánea". Está emergiendo un nuevo paradigma que afecta a todas las áreas del conocimiento. La nueva ciencia no rechaza las aportaciones de Galileo, Descartes o Newton, sino que las integra en un contexto mucho más amplio y con mayor sentido.
Text complet de Miguel Martínez Miguélez
Paradigma emergent a l'educació Moraes Llegeix p: 24-27. (A PAIDOGOGIA2010)
Per les característiques presentades, el paradigma educatiu que emergeix a
partir d’aquests nous referencials podria ser anomenat paradigma de la comple-
xitat o paradigma ecosistèmic. Complexitat significa, per a Edgar Morin (1990),
una tessitura comuna que posa inherentment associats l’individu i el mitjà, l’or-
dre i el desordre, el subjecte i l’objecte, el professor i l’alumne, i totes les altres
trames que regeixen els esdeveniments, les accions i les interaccions que teixei-
xen la trama de la vida. Per a Morin (1990, p. 20), «complex significa allò que és
entrellaçat en conjunt».
Complexitat, com un principi regulador del pensament que no perd de
vista la realitat dels fenòmens que constitueix el nostre món, que no separa la
subjectivitat de l’objectivitat i que no exclou l’esperit humà, el subjecte, la cultu-
ra i la societat (Morin, 1996). És la mirada complexa sobre els fenòmens que
ens permet, segons aquest autor, trobar un substrat comú a la biologia, a la física
i a l’antropologia. És aquesta mirada que ens possibilita trobar una obertura
epistemològica capaç d’estendre la noció de sistema una mica més enllà de la
física i de la biologia, en la temptativa de comprendre no només la naturalesa
ordenada/desordenada de la matèria i el funcionament dels sistemes vius, sinó
també les organitzacions socials com a unitats complexes.
En la sessió de presentació que va fer la dra. Maria Candida Moraes a l'Institut d'Estudis Catalans el Dr. Martí Teixidó va proposar per al paradigma emergent la denominació: paradigma experiencial transconscient que la ponent va prendre en consideració.
La hipertextualitat
El postestructuralisme francès, (Roland Barthes, Jacques Derrida y Michel Foucault, etc…) considerava text a tota expressió humana.
L’ hipertext, en aquest sentit, remet tant a escriptura com a imatges i sons.
El concepte d'hipertext s'origina primer com un avanç tècnic, i després es comprenen les seves possibilitats expressives, és lícit afirmar que, un cop més, aquests avenços permeten noves maneres d'expressar-se i de pensar.
El format del llibre i dels diaris, revistes etc, en definitiva tot el que pertany a la Galaxia Gutembreg (un altre cop Mckluhan) no ha lligat mai amb la nostra manera de pensar, ja que no pensem en forma lineal, associem idees per raons molt diverses, i la nostra memòria reté dades i oblida altres.Albert Pérez Novell a NVConsulting
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada