Fòrum de comentaris centrats en el contrast de corrents filosòfics: MODERNITAT - POSTMODERNITAT Seguirem els comentaris; donen punts de participació. Signats MTPp
Després de la magistral d'ahir, amb els recursos que vam veure sobre el moviment de la modernitat i de la postmodernitat es pot dir que aquest vídeo ens presenta diferents signes de postmodernitat perquè aquesta busca una societat flexible i més oberta a la raó, per tant, deixa enrere l'estil modern que es basa en la autoritat. En el meu blog podreu veure que he citat una imatge que des del meu punt de vista podria reflexar la postmodernitat.
Estavem aqui treballant la Catherine i jo, l'Anabel i hem trobat un blog molt interessant que volem compartir amb tu i amb tots els companys. Es tracta d'un artista postmodern, Alejandro Jodorowsky. En el segënt enllanç trobareu aquest blog on s'exposen diferents cites de l'autor. Esperem que t'agradi i que sigui encertat.
Un cop tenint clars els conceptes de modernitat i postmodernitat explicats la setmana passada, voldria comentar que el video que ens ha proporcionat Catherine és un exemple molt clar on podem veure la postmodernitat en totes les seves vessants. Diego Torres fa un cant a mirar el futur amb positivisme i il·lusió, adaptant-nos a les situciacions que ens té preparades la vida, trencant amb tot allò referent a la modernitat que defensava una raó màxima i una autoritat rígida. Així doncs, aquest video ens fa sentir llibertat i creure que podem aconseguir allò que volem, simlement desitjant-ho i tenint-ho present en tot moment.
Aquest vídeo i la cançó del Diego Torres "Color esperanza" és un clar exemple de postmodernitat ja que tant les diferents frases dels diferents autors i la mateixa cançó, són missatges positius. "Saber que se puede, querer que se pueda". Aquests missatges estan plens d'optimisme amb una visió clara de futur que es pot canviar si posem totes les nostres forces i lluitem per fer-ho. Ens diu clarament que hem de deixar el passat enrere, trencar amb aquesta solidesa i aquests fonaments que ens porta la modernitat i posar les nostres esperances i els nostres somnis en millorar aquest passat, no només hem de treballar, també hem de viure, hem de poder canviar el nostre futur. Hem de deixar la modernitat enrere i donar pas a la postmodernitat.
Veient el video compartit per la nostra companya Catherine i coneixent els significats de la modernitat i la postmodernitat podem dir que aquest video pertany a la la postmodernitat ja que ens trasmet un misatge de superació, de futur i de com podem construir-ho possitivament. Un altre aspecte que ens fa saber que pertany a la postmodernitat a més de la lletra de la canço es la BARREJA entre aquesta, les frases escrites i les imatges presentades. Altre aspecte que crec que cal destacar es el fet que ens diu que hem de deixar el pasat enrere i simplement crear un millor futu, però no hi estic del tot d'acord, ja que, com diu teve Jobs en el seu discurs a la Universitat de Stanford “No pots connectar els punts mirant cap endavant, només pots connectar-los mirant cap enrere i confiar que en algun moment, al futur, trobaran aquesta connexió ”. Es a dir, per poder crear aquest futur millor hem de mirar el nostre pasat i tenir-lo en conte per no cometre els mateixos errors, però mai deixant els nostres objectius futurs, i d'aquesta manera podrem convertir-nos en millor persones sempre tenint en conte el que hem fet i el que volem fer.
Crec que activitats curtes com aquesta (fer el comentari) i el fet de buscar imatges, cançons.. relacionades amb el tema que es tracta a la classe magistral, fa que reflexionem i ens involucrem més. Crec que Catherine va entendre totalment el concepte de postmodernitat i el seu video va ser expemplar. És un video amb frases que ens fan reflexionar, que ensenyen i enriqueixen la cançó. (hipertext) "Saber que se puede, querer que se pueda" es una frase caracteristica que mostra la postmodernitat; positivisme davant la vida, el futur i ganes de avançar (superació i lluita). Cal dir que en l'actualitat vivim en una barreja de modernitat (basada en la raó) i postmodernitat ( preocupació per coneixer a un matex, desitjos emocions.. ). tot i relacionar-la amb la postmodernitat crec que també es podria utilitzar per ajudar als alumnes en qualsevol moment negatiu ( problemes de relació social amb el grup d'iguals, possibles problemes familiar, fomentar l'autoestima i fer-los creure en les seves potencialitats i habilitats).
La postmodernitat, tal i com es va dir a classe,busca una societat flexible i més oberta la raó en altres paraules, intenta deixa enrere l'estil modern que es basa en la autoritat.Tot i així, vivim en una societat que viu en una barreja de modernitat i postmodernitat. Transmet superació, ganes de avançar sempre amb mirada positiva. Crec que la cançó era adient al tema i personalment, m'agrada molt pel seu ritme i lletra positiva.
La cançó parla d'un canvi en com mirar la vida, que és el que va fer el postmodernisme, un canvi on el progrés no tenia només a la raó com a eina, sinó també al cor, a les persones. Remarcar també les imatges que surten, de nadons i cadells, per una banda, i d'animals salvatges i paisatges naturals,per l'altre, imatges que transmeten la idea de llibertat i futur, idea més postmodernista però també imatges molt pròpies del modernisme. El postmodernisme no vol acabar amb el modernisme sinó modificar i millorar les parts més negatives d'aquest. I també fixant-me en les cites que van apareixent, veig que són cites d'autors de diferents èpoques i que pots aplicar a l'actualitat, el postmodernisme no vol acabar amb allò antic, sinó unir o adaptar allò antic amb el que és actual.
La cançó ens parla d´una cosa tan important com és que nosaltres tenim el control de la nostra vida. I cal pensar en positiu i atrevir-se a donar el pas per aconseguir allò que ens proposem. A diferència de la Modernitat, on tot estava governat per la raó, la Postmodernitat ens aporta la idea de que les propies emocions regirán el nostre futur, per tant "pensar que se puede" com diu la cançó, és donar el primer pas.
Un cop escoltat aquesta preciosa cançó, plena de positivisme, que ens ha exposat la nostra companya Catherine, he arribat a la conclusió a través de l'explicació de la passada classe, que aquest vídeo pertany a la postmodernitat. Em fa reflexionar sobre la por que tenim al canvi, però de vegades és necessari construir un món millor i deixar el passat enrere, trencar amb una modernitat que defensava la raó màxima i una autoritat rígida i seguir cap endavant, com diu la cançó: pintarse la cara color esperanza i quitarse los miedos sacarlos a fuera. Poder gaudir amb llibertat no el futur, sinó el present en què estem, ja que l'impossible es pot aconseguir.
Després d'escoltar la cançó aportada per la nostra companya i reflexionar, penso que mostra clarisimament la postmodernitat, el pas al canvi. Tot allò que és nou sempre ens fa pensar, no sabem si serà millor o pitjor, però si la situació en la que s'està, com era en la modernitat, no pots fer allò que realment desitges, la situació és tensa o com era en aquell temps, massa autoritària, has de pensar en el que pot ser millor. A tothom li fa por fer un pas endevant, però hem de pensar en les millores que podem aconseguir. Com bé diu la cançó de Diego Torres: "Sé, que las ventanas se pueden abrir, cambiar el aire depende de ti, te ayudará, vale la pena una vez más. Saber que se puede, querer que se pueda, quitarse los miedos, sacarlos a fuera..." per arribar a un canvi, s'ha de voler aquest canvi, em de treure'ns la por i anar i mirar cap endavant, sempre es diu que que quan es tanca una porta una finestra s'obre, hem de ser capaços de saber qué és el que volem i lluitar per això, per canviar les coses a millor, pensar en un present i un futur i deixar enrere allò dolent, però sense oblidar-lo per no tornar a cometre els mateixos errors.
Color esperanza, de Diego Torres ens transmet les idees de la postmodernitat. Parla d'un canvi, de la llibertat personal. La postmodernitat, a diferència de la modernitat que es basa en la racionalitat, demana més llibertat personal. En aquesta cançó es veu reflexada aquesta idea, som capaçps de tirar endavant per nosaltres mateixos, cumplir allò que desitgem. Cal pensar en positiu, atraure allò que volem perquè aquesta idea també es senti atreta per nosaltres (Llei de l'Atracció), aquesta idea també es veu reflexada en el llibre "El secreto" de Rhonda Byrne. Canviar els coses depèn de nosaltres mateixos, hem de lluitar per allò que creiem, i volem. Perquè si no ho fem nosaltres, si nosaltres no creiem en aquesta idea i la busquem, no ho farà ningú per nosaltres. La societat no es moura pels nostres ideals, hem de ser nosaltres.
El vídeo i la cançó que va presentar la nostra companya Catherin a classe és molt encertat per definir la postmodernitat. La cançó del Diego Torres ens parla d’il•lusió i esperança. De ser optimistes pensant en el futur. Això és molt important, ja que en educació sempre em de ser i haurem de ser optimistes per poder transmetre adequadament allò que volem. La cançó diu una frase molt postmoderna: “Saber que se puede, querer que se pueda” que ens indica la immediatesa amb la que es viu. La creació estètica l’acompanya, tot un seguit d’imatges, molt maques, però que se succeeixen. Són efímeres, canviants, igual que la nostra societat actual que també és postmoderna. Tot varia en funció d’allò que es desitja en cada moment. La postmodernitat és una correcció de la modernitat i, en aquest sentit, està bé. No obstant això, la postmodernitat pot derivar en l’absurd, en fixar-se massa en la forma i poc en el contingut. S’ha de vigilar en no caure en això. La postmodernitat aplicada a la pedagogia pot ser molt útil: les noves tecnologies és un clar exemple. Però no deixa de ser curiós el fet de que apliquem la postmodernitat a un concepte d’escola moderna.... estem en un moment de transició i esperem que en un futur nosaltres veiem els canvis des de dintre de l’escola.
"Saber que se puede querer que se pueda quitarse los miedos sacarlos afuera pintarse la cara color esperanza tentar al futuro con el corazón"
Tenim que deixar de banda allò que ens pot perjudicar, probar coses noves i comprobar que vida només tenim una i l'hem de viure al màxim, tenim que deixar-nos guiar per les nostres emocions i sentiments, expressar el nostres pensaments,...mirar pel present i pel futur i deixar enrrere el passat sota el mecanisme de la raó. Som persones lliures pensadores, amb autonomia i no hem de deixar-nos influir per una autoritat com en la Modernitat. Hem d'acceptar el canvi a la Postmodernitat sense pors, amb ganes, perquè qui no arrisca no guanya.
"Sé que lo imposible se puede lograr que la tristeza algún día se irá y así será la vida cambia y cambiará"
Res és impossible en aquesta vida, tot té un camí i una sèrie d'obstacles abans d'arribar a la meta que es vol aconseguir. Siguem valents, mirem endavant i formem persones amb llibertat!
Desprès de veure el vídeo de la cançó aportada per la nostra companya i prestar especial atenció a la lletra, es pot veure com es reflecteixen conceptes que pertanyen a la Postmodernitat. Ens parla sobre la superació de les nostres pors, que hem de viure amb positivisme davant la vida i deixar el passat enrere. Hem de mirar el futur amb positivisme i afrontar-nos a les dificultats que trobem dia a dia, sense tenir por als canvis, ja que per superar-ho hem de confiar en nosaltres mateixos, saber que podem tirar endavant i que ja vindran temps millors, que amb esforç i positivisme podem aconseguir allò que volem. Som persones amb llibertat personal, amb uns propis objectius, som autonoms i no hem de deixar-nos influir per l'autoritat rígida i la raó màxima de la Modernitat.
Tal com diu la lletra de la cançó “Sé que las ventanas se pueden abrir, cambiar el aire depende de ti” o bé “Sé que lo imposible se puede lograr, que la tristeza algun día se irá y así será la vida cambia y cambiará”.
És a dir, que per molts obstacles que ens trobem pel camí els podem superar, al final del túnel sempre hi ha llum, una esperança, i només nosaltres som capáços de cambiar la nostra vida per fer-la millor.
Amb el conceptes explicats a classe el passat dijous, es pot dir que el video té característiques del moviment de la modernitat i postmodernitat que es poden dur a terme a l'educació i en la metodologia a l'hora d'ensenyar en un futur no molt llunyà (espero), ja que el video és molt positiu tant amb les imatges del videoclip de la cançó com de la lletra "pintarse la cara color ESPERANZA!", és més, quan la cançó ha acabat, et queda un regust i benestar molt gran, perque la lletra té molta raó! En definitiva, ens parla del positivisme, de ser optimistes davant de tots els aspectes de la vida, però sobretot a l'hora de ser mestres, ja que sempre s'ha d'ensenyar i aprendre amb motivació i amb bones manera (ja que considero que així s'apren/ensenya molt millor). Eva Peregrina!
Bé jo proposava aquest video per aquesta força que molt trasmetre el cantant, un dessig d'un canvi on les persones miren cap al futur sense pors. Una de les frases que em va cridar molt l'atenció és la de .." Sé que hay en tus ojos con solo mirar que estas cansado de andar y de andar y caminar girando siempre en un lugar...Sé que las ventanas se pueden abrir cambiar el aire depende de ti.." Aqui podem veure que la història ja es part de nosaltres, que ens ha marcat però que si volem canviar allò que reprimeix hem de lluitar sabent que serà dificil pero no imposible, perquè hem de "tentar al futuro con el corazón" i només d'aquesta manera deixarem enrere un passat que volem que canvii. La postmodernitat, que és una aposta per la llibertat, ens ajudarà a fer part de nosaltres la raó però també els sentiments.
Vull expressar que la postmodernitat, és una època en la qual ens creen il.lusió a la societat i ens la creiem. És una època dedicada al consumisme. Personalment, penso que això ha de permetre o té que produir un canvi a nivell social que és el següent, que la gent dediqui més temps a obrir el seu pensament i plantejar-se el perque de les coses.
El video pertany clarament a la posmodernitat, ja que presenta diferents signes importants, perquè busca una societat flexible i un canvi en el futur. En canvi l'estil de la modernitat es basa en l'autoritat, un pasat... La cançó és un clar exemple de posmodernitat, la lletra ja ho diu: "Saber que se puede, querer que se pueda...". Això significa que es pot canviar el futur amb una lluita fins al final. Hem de deixar el pasat enrere i crear un futur millor amb la posmodernitat.
Aquesta cançó em recorda que vivim en una societat que evoluciona amb canvis constants, per tant hem de mirar al futur positivament, ser flexibles en la nostra vida, i tenir il•lusions perquè a través dels desitjos podem aconseguir allò que ens proposem. Vivim en una superació constant, tenim que ser atrevits per poder donar els passos cap en davant, i deixa enrere aquell estil autoritari, que no ens deixava obrir-nos a un nou món, que és crea amb la voluntat de tots.
Aquesta cançó de Diego Torres, la podem considerar una cançó postmoderna, ja que ens parla de que la realitat que vivim i que la podem canviar si tenim fe, si tenim esperança, etc. per tant podem considerar que ens vol transmetre aquest caire de canvi entre el ara i el demà.
Visualitzant el video i relacionant aquesta cançó amb el concepte de postmodernitat hem de mirar cap en davant i no quedar-nos estancats en un passat. Hem de prioritzar lo positiu i aprofitar totes les oportunitats. Tots hem de treballar per millorar i canviar el futur. Recolzant-nos en la postmodernitat (en un estat líquid) podem variar les nostres accions de forma que podem aprendre dels nostres propis errors.
El concepte de postmodernitat i la cançó de Diego Torres estan molt relacionats. Les dues, (postmodernitat i cançó) tenen al mateix objectiu, el canvi, el progrés, la diversitat, en definitiva formar una societat líquida. Així tots hem de fer una reflexió per tal de millorar i canviar la nostra societat en un futur.
Aquesta cançó de Diego Torres,és una canço molt positiva, és una cant a l'esperança, al canvi, a una manera de viure molt relacionada amb el postmodernisme i la seva idea de progrés. I de que cadascú a de seguir el seu camí, amb ganes de viure i de fer les coses bé. Que res és impossible si un ho vol!
la canço refelxa molt la postmodernitat ja que ens diu que podem cambiar les coses i que no ens hem de rendir i quedar-nos al passat, que he de mirar el futur amb esperança, i la postmodernitat es aixó l'esperança de canvi de la societat cap a una societat més flexible i més oberta, intenta deixar enrere l'estil modern que es basa en la autoritat.
Aquesta cançó es un cant a l'esperança, per fer arribar a totes les persones que se puede i que hem de voler que aixó sigui així, que cambien les coses per un futur encara millor.
El muntatge del vídeo sobre la cançó de Diego Torres "color esperanza", hem sembla un símbol de postmodernitat ja que és un clar himne a l'esperança com el seu títol indica, una guia de superació constant (no estancar-nos en el passat, superar els obstacles i aspirar a metes cap a un progrés constant), visualització del món positiu enfront els canvis, la vida, etc.. Tot això des de el millor sentiment possible de poder aconseguir els propòsits de cada persona, que hem de lluitar per a un a un crear el nostre món, i en conjunt una societat diversa, oberta i modelable.
Es, mejor perderse que nunca embarcar Mejor tentarse a dejar de intentar Aunque ya ves que no es tan facil empezar.
Se que lo imposible se puede lograr Que la tristeza algun dia se ira Y asi sera la vida cambia y cambiara..
El video,de Diego Torres, que ens va presenta la nostra companya. Defineix bé el sentit de la postmodernitat. Aquest moviment surt com a contraposició i crítica de la Modernitat. Critíca el consumisme, l'autoritat, la superficialitat i l'excessiva obsessió per la productivitat. La Postmodernitat revindica valors tant bàsics com el de gaudir de la nostra vida i de les coses petites. Cerca trobar un sentit més profund de la vida, però té el perill de caure, en un excessiu idealisme.
m'agrada molt aquesta cançó, quan l'escoles et donen ganes de lluitar, de veure-ho tot de diferent manera, d'un altre color ... La cançó la relaciono amb la postmodernitat, és un crit a la llibertat, a veure les coses amb esperança, lluitar per un futur millor sense tenir por. La posmodernitat busca trencar amb la modernitat, basada en l'autoritat i la imposició de la raó.
Aquesta canço que ens va portar la nostra companya és un clar signe de postmodernitat. Perquè la postmodernitat és un moviment contrari a la modernitat, és a dir, constant canvi en la societat, amb llibertat i sense tenir un autoritarisme. Això signfica no tenir por a ser una societat líquida i graciès això ser més oberta i tolerant.
Per a mi aquest vídeo, ens mostra un símbol clar de la postmodernitat, es pot interpretar com un crida a la llibertat , a la capacitat de superació que té l'esser humà , amb una mica d' intenció tot pot ser possible "cambiar el aire depende de ti" , també es por interpretar com un element motivant per a aquest canvi, ja que ens inspira amb el seu ritme i la seva lletra una motivació extra i una alegria que t'invita a gaudir de la vida i de gaudir en llibertat, sense mirar enrere i deixant de banda tots els prejudicis externs i tenir esperança per fer les coses amb el teu cor: "pintarse la cara color esperanza, tentar al futuro con el corazón" . Per tant amb aquest panorama ens incita a tirar endavant o almenys intentar-ho ja que sempre es millor intentar-ho que quedar-se amb el dubte de ho faig o no i després no fer res. Per concloure el meu comentari , m'agradaria afegir una frase que sempre m'han dit des de petit i que considero molt adient per el tema que ens envolta:
" Si lluites pots perdre, però si no lluites,estàs perdut "
Després de l'última magistral on es van explicar els conceptes de modernitat i postmodernitat i després d'escoltar la cançó "Color esperança" de Diego Torres aportada per Catherine crec que aquest vídeo és un clar exemple de la postmodernitat. La cançó anima en tot moment a avançar, a seguir cap endavant acceptant els canvis amb positivisme i il·lusió, canvis que en moltes ocasions no volem o ens costa acceptar. En tot moment la cançó envia un missatge de superació, de futur i ganes d'avançar "Saber que se puede, creer que se puede". Trencant en tot moment amb la modernitat que defensava una raó màxima i una autoritat rígida.
Fòrum de comentaris centrats en el contrast de corrents filosòfics: MODERNITAT - POSTMODERNITAT
ResponEliminaSeguirem els comentaris; donen punts de participació. Signats MTPp
Després de la magistral d'ahir, amb els recursos que vam veure sobre el moviment de la modernitat i de la postmodernitat es pot dir que aquest vídeo ens presenta diferents signes de postmodernitat perquè aquesta busca una societat flexible i més oberta a la raó, per tant, deixa enrere l'estil modern que es basa en la autoritat. En el meu blog podreu veure que he citat una imatge que des del meu punt de vista podria reflexar la postmodernitat.
ResponEliminaAnabel Martos Fuentes
Martí,
ResponEliminaEstavem aqui treballant la Catherine i jo, l'Anabel i hem trobat un blog molt interessant que volem compartir amb tu i amb tots els companys. Es tracta d'un artista postmodern, Alejandro Jodorowsky. En el segënt enllanç trobareu aquest blog on s'exposen diferents cites de l'autor. Esperem que t'agradi i que sigui encertat.
Catherine Rivera i Anabel Martos
http://planocreativo.wordpress.com/category/alejandro-jodorowsky/
ResponEliminaUn cop tenint clars els conceptes de modernitat i postmodernitat explicats la setmana passada, voldria comentar que el video que ens ha proporcionat Catherine és un exemple molt clar on podem veure la postmodernitat en totes les seves vessants. Diego Torres fa un cant a mirar el futur amb positivisme i il·lusió, adaptant-nos a les situciacions que ens té preparades la vida, trencant amb tot allò referent a la modernitat que defensava una raó màxima i una autoritat rígida. Així doncs, aquest video ens fa sentir llibertat i creure que podem aconseguir allò que volem, simlement desitjant-ho i tenint-ho present en tot moment.
ResponEliminaAlba Madriles Mitjans
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquest vídeo i la cançó del Diego Torres "Color esperanza" és un clar exemple de postmodernitat ja que tant les diferents frases dels diferents autors i la mateixa cançó, són missatges positius.
ResponElimina"Saber que se puede, querer que se pueda".
Aquests missatges estan plens d'optimisme amb una visió clara de futur que es pot canviar si posem totes les nostres forces i lluitem per fer-ho.
Ens diu clarament que hem de deixar el passat enrere, trencar amb aquesta solidesa i aquests fonaments que ens porta la modernitat i posar les nostres esperances i els nostres somnis en millorar aquest passat, no només hem de treballar, també hem de viure, hem de poder canviar el nostre futur. Hem de deixar la modernitat enrere i donar pas a la postmodernitat.
Yolanda Tinoco
Veient el video compartit per la nostra companya Catherine i coneixent els significats de la modernitat i la postmodernitat podem dir que aquest video pertany a la la postmodernitat ja que ens trasmet un misatge de superació, de futur i de com podem construir-ho possitivament. Un altre aspecte que ens fa saber que pertany a la postmodernitat a més de la lletra de la canço es la BARREJA entre aquesta, les frases escrites i les imatges presentades.
ResponEliminaAltre aspecte que crec que cal destacar es el fet que ens diu que hem de deixar el pasat enrere i simplement crear un millor futu, però no hi estic del tot d'acord, ja que, com diu teve Jobs en el seu discurs a la Universitat de Stanford “No pots connectar els punts mirant cap endavant, només pots connectar-los mirant cap enrere i confiar que en algun moment, al futur, trobaran aquesta connexió ”. Es a dir, per poder crear aquest futur millor hem de mirar el nostre pasat i tenir-lo en conte per no cometre els mateixos errors, però mai deixant els nostres objectius futurs, i d'aquesta manera podrem convertir-nos en millor persones sempre tenint en conte el que hem fet i el que volem fer.
Crec que activitats curtes com aquesta (fer el comentari) i el fet de buscar imatges, cançons.. relacionades amb el tema que es tracta a la classe magistral, fa que reflexionem i ens involucrem més. Crec que Catherine va entendre totalment el concepte de postmodernitat i el seu video va ser expemplar. És un video amb frases que ens fan reflexionar, que ensenyen i enriqueixen la cançó. (hipertext)
ResponElimina"Saber que se puede, querer que se pueda" es una frase caracteristica que mostra la postmodernitat; positivisme davant la vida, el futur i ganes de avançar (superació i lluita). Cal dir que en l'actualitat vivim en una barreja de modernitat (basada en la raó) i postmodernitat ( preocupació per coneixer a un matex, desitjos emocions.. ). tot i relacionar-la amb la postmodernitat crec que també es podria utilitzar per ajudar als alumnes en qualsevol moment negatiu ( problemes de relació social amb el grup d'iguals, possibles problemes familiar, fomentar l'autoestima i fer-los creure en les seves potencialitats i habilitats).
La postmodernitat, tal i com es va dir a classe,busca una societat flexible i més oberta la raó en altres paraules, intenta deixa enrere l'estil modern que es basa en la autoritat.Tot i així, vivim en una societat que viu en una barreja de modernitat i postmodernitat. Transmet superació, ganes de avançar sempre amb mirada positiva. Crec que la cançó era adient al tema i personalment, m'agrada molt pel seu ritme i lletra positiva.
ResponEliminael comentari anterior es de: Cristina Sesé Masqué
ResponEliminaLa cançó parla d'un canvi en com mirar la vida, que és el que va fer el postmodernisme, un canvi on el progrés no tenia només a la raó com a eina, sinó també al cor, a les persones. Remarcar també les imatges que surten, de nadons i cadells, per una banda, i d'animals salvatges i paisatges naturals,per l'altre, imatges que transmeten la idea de llibertat i futur, idea més postmodernista però també imatges molt pròpies del modernisme. El postmodernisme no vol acabar amb el modernisme sinó modificar i millorar les parts més negatives d'aquest.
ResponEliminaI també fixant-me en les cites que van apareixent, veig que són cites d'autors de diferents èpoques i que pots aplicar a l'actualitat, el postmodernisme no vol acabar amb allò antic, sinó unir o adaptar allò antic amb el que és actual.
La cançó ens parla d´una cosa tan important com és que nosaltres tenim el control de la nostra vida. I cal pensar en positiu i atrevir-se a donar el pas per aconseguir allò que ens proposem. A diferència de la Modernitat, on tot estava governat per la raó, la Postmodernitat ens aporta la idea de que les propies emocions regirán el nostre futur, per tant "pensar que se puede" com diu la cançó, és donar el primer pas.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn cop escoltat aquesta preciosa cançó, plena de positivisme, que ens ha exposat la nostra companya Catherine, he arribat a la conclusió a través de l'explicació de la passada classe, que aquest vídeo pertany a la postmodernitat. Em fa reflexionar sobre la por que tenim al canvi, però de vegades és necessari construir un món millor i deixar el passat enrere, trencar amb una modernitat que defensava la raó màxima i una autoritat rígida i seguir cap endavant, com diu la cançó: pintarse la cara color esperanza i quitarse los miedos sacarlos a fuera. Poder gaudir amb llibertat no el futur, sinó el present en què estem, ja que l'impossible es pot aconseguir.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDesprés d'escoltar la cançó aportada per la nostra companya i reflexionar, penso que mostra clarisimament la postmodernitat, el pas al canvi. Tot allò que és nou sempre ens fa pensar, no sabem si serà millor o pitjor, però si la situació en la que s'està, com era en la modernitat, no pots fer allò que realment desitges, la situació és tensa o com era en aquell temps, massa autoritària, has de pensar en el que pot ser millor. A tothom li fa por fer un pas endevant, però hem de pensar en les millores que podem aconseguir.
ResponEliminaCom bé diu la cançó de Diego Torres: "Sé, que las ventanas se pueden abrir, cambiar el aire depende de ti, te ayudará, vale la pena una vez más. Saber que se puede, querer que se pueda, quitarse los miedos, sacarlos a fuera..." per arribar a un canvi, s'ha de voler aquest canvi, em de treure'ns la por i anar i mirar cap endavant, sempre es diu que que quan es tanca una porta una finestra s'obre, hem de ser capaços de saber qué és el que volem i lluitar per això, per canviar les coses a millor, pensar en un present i un futur i deixar enrere allò dolent, però sense oblidar-lo per no tornar a cometre els mateixos errors.
Color esperanza, de Diego Torres ens transmet les idees de la postmodernitat.
ResponEliminaParla d'un canvi, de la llibertat personal. La postmodernitat, a diferència de la modernitat que es basa en la racionalitat, demana més llibertat personal.
En aquesta cançó es veu reflexada aquesta idea, som capaçps de tirar endavant per nosaltres mateixos, cumplir allò que desitgem. Cal pensar en positiu, atraure allò que volem perquè aquesta idea també es senti atreta per nosaltres (Llei de l'Atracció), aquesta idea també es veu reflexada en el llibre "El secreto" de Rhonda Byrne.
Canviar els coses depèn de nosaltres mateixos, hem de lluitar per allò que creiem, i volem. Perquè si no ho fem nosaltres, si nosaltres no creiem en aquesta idea i la busquem, no ho farà ningú per nosaltres. La societat no es moura pels nostres ideals, hem de ser nosaltres.
El vídeo i la cançó que va presentar la nostra companya Catherin a classe és molt encertat per definir la postmodernitat.
ResponEliminaLa cançó del Diego Torres ens parla d’il•lusió i esperança. De ser optimistes pensant en el futur. Això és molt important, ja que en educació sempre em de ser i haurem de ser optimistes per poder transmetre adequadament allò que volem.
La cançó diu una frase molt postmoderna: “Saber que se puede, querer que se pueda” que ens indica la immediatesa amb la que es viu. La creació estètica l’acompanya, tot un seguit d’imatges, molt maques, però que se succeeixen. Són efímeres, canviants, igual que la nostra societat actual que també és postmoderna. Tot varia en funció d’allò que es desitja en cada moment.
La postmodernitat és una correcció de la modernitat i, en aquest sentit, està bé. No obstant això, la postmodernitat pot derivar en l’absurd, en fixar-se massa en la forma i poc en el contingut. S’ha de vigilar en no caure en això.
La postmodernitat aplicada a la pedagogia pot ser molt útil: les noves tecnologies és un clar exemple. Però no deixa de ser curiós el fet de que apliquem la postmodernitat a un concepte d’escola moderna.... estem en un moment de transició i esperem que en un futur nosaltres veiem els canvis des de dintre de l’escola.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina"Saber que se puede querer que se pueda
ResponEliminaquitarse los miedos sacarlos afuera
pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón"
Tenim que deixar de banda allò que ens pot perjudicar, probar coses noves i comprobar que vida només tenim una i l'hem de viure al màxim, tenim que deixar-nos guiar per les nostres emocions i sentiments, expressar el nostres pensaments,...mirar pel present i pel futur i deixar enrrere el passat sota el mecanisme de la raó. Som persones lliures pensadores, amb autonomia i no hem de deixar-nos influir per una autoritat com en la Modernitat. Hem d'acceptar el canvi a la Postmodernitat sense pors, amb ganes, perquè qui no arrisca no guanya.
"Sé que lo imposible se puede lograr
que la tristeza algún día se irá
y así será la vida cambia y cambiará"
Res és impossible en aquesta vida, tot té un camí i una sèrie d'obstacles abans d'arribar a la meta que es vol aconseguir. Siguem valents, mirem endavant i formem persones amb llibertat!
Desprès de veure el vídeo de la cançó aportada per la nostra companya i prestar especial atenció a la lletra, es pot veure com es reflecteixen conceptes que pertanyen a la Postmodernitat. Ens parla sobre la superació de les nostres pors, que hem de viure amb positivisme davant la vida i deixar el passat enrere. Hem de mirar el futur amb positivisme i afrontar-nos a les dificultats que trobem dia a dia, sense tenir por als canvis, ja que per superar-ho hem de confiar en nosaltres mateixos, saber que podem tirar endavant i que ja vindran temps millors, que amb esforç i positivisme podem aconseguir allò que volem. Som persones amb llibertat personal, amb uns propis objectius, som autonoms i no hem de deixar-nos influir per l'autoritat rígida i la raó màxima de la Modernitat.
ResponEliminaTal com diu la lletra de la cançó “Sé que las ventanas se pueden abrir, cambiar el aire depende de ti” o bé “Sé que lo imposible se puede lograr, que la tristeza algun día se irá y así será la vida cambia y cambiará”.
És a dir, que per molts obstacles que ens trobem pel camí els podem superar, al final del túnel sempre hi ha llum, una esperança, i només nosaltres som capáços de cambiar la nostra vida per fer-la millor.
Amb el conceptes explicats a classe el passat dijous, es pot dir que el video té característiques del moviment de la modernitat i postmodernitat que es poden dur a terme a l'educació i en la metodologia a l'hora d'ensenyar en un futur no molt llunyà (espero), ja que el video és molt positiu tant amb les imatges del videoclip de la cançó com de la lletra "pintarse la cara color ESPERANZA!", és més, quan la cançó ha acabat, et queda un regust i benestar molt gran, perque la lletra té molta raó!
ResponEliminaEn definitiva, ens parla del positivisme, de ser optimistes davant de tots els aspectes de la vida, però sobretot a l'hora de ser mestres, ja que sempre s'ha d'ensenyar i aprendre amb motivació i amb bones manera (ja que considero que així s'apren/ensenya molt millor).
Eva Peregrina!
Bé jo proposava aquest video per aquesta força que molt trasmetre el cantant, un dessig d'un canvi on les persones miren cap al futur sense pors. Una de les frases que em va cridar molt l'atenció és la de .." Sé que hay en tus ojos con solo mirar que estas cansado de andar y de andar y caminar girando siempre en un lugar...Sé que las ventanas se pueden abrir
ResponEliminacambiar el aire depende de ti.." Aqui podem veure que la història ja es part de nosaltres, que ens ha marcat però que si volem canviar allò que reprimeix hem de lluitar sabent que serà dificil pero no imposible, perquè hem de "tentar al futuro con el corazón" i només d'aquesta manera deixarem enrere un passat que volem que canvii. La postmodernitat, que és una aposta per la llibertat, ens ajudarà a fer part de nosaltres la raó però també els sentiments.
Vull expressar que la postmodernitat, és una època en la qual ens creen il.lusió a la societat i ens la creiem. És una època dedicada al consumisme.
ResponEliminaPersonalment, penso que això ha de permetre o té que produir un canvi a nivell social que és el següent, que la gent dediqui més temps a obrir el seu pensament i plantejar-se el perque de les coses.
El video pertany clarament a la posmodernitat, ja que presenta diferents signes importants, perquè busca una societat flexible i un canvi en el futur. En canvi l'estil de la modernitat es basa en l'autoritat, un pasat...
ResponEliminaLa cançó és un clar exemple de posmodernitat, la lletra ja ho diu: "Saber que se puede, querer que se pueda...". Això significa que es pot canviar el futur amb una lluita fins al final.
Hem de deixar el pasat enrere i crear un futur millor amb la posmodernitat.
Aquesta cançó em recorda que vivim en una societat que evoluciona amb canvis constants, per tant hem de mirar al futur positivament, ser flexibles en la nostra vida, i tenir il•lusions perquè a través dels desitjos podem aconseguir allò que ens proposem. Vivim en una superació constant, tenim que ser atrevits per poder donar els passos cap en davant, i deixa enrere aquell estil autoritari, que no ens deixava obrir-nos a un nou món, que és crea amb la voluntat de tots.
ResponEliminaNoemí Martínez
Aquesta cançó de Diego Torres, la podem considerar una cançó postmoderna, ja que ens parla de que la realitat que vivim i que la podem canviar si tenim fe, si tenim esperança, etc.
ResponEliminaper tant podem considerar que ens vol transmetre aquest caire de canvi entre el ara i el demà.
Visualitzant el video i relacionant aquesta cançó amb el concepte de postmodernitat hem de mirar cap en davant i no quedar-nos estancats en un passat. Hem de prioritzar lo positiu i aprofitar totes les oportunitats. Tots hem de treballar per millorar i canviar el futur. Recolzant-nos en la postmodernitat (en un estat líquid) podem variar les nostres accions de forma que podem aprendre dels nostres propis errors.
ResponEliminaEl concepte de postmodernitat i la cançó de Diego Torres estan molt relacionats. Les dues, (postmodernitat i cançó) tenen al mateix objectiu, el canvi, el progrés, la diversitat, en definitiva formar una societat líquida. Així tots hem de fer una reflexió per tal de millorar i canviar la nostra societat en un futur.
ResponEliminaAquesta cançó de Diego Torres,és una canço molt positiva, és una cant a l'esperança, al canvi, a una manera de viure molt relacionada amb el postmodernisme i la seva idea de progrés.
ResponEliminaI de que cadascú a de seguir el seu camí, amb ganes de viure i de fer les coses bé.
Que res és impossible si un ho vol!
la canço refelxa molt la postmodernitat ja que ens diu que podem cambiar les coses i que no ens hem de rendir i quedar-nos al passat, que he de mirar el futur amb esperança, i la postmodernitat es aixó l'esperança de canvi de la societat cap a una societat més flexible i més oberta, intenta deixar enrere l'estil modern que es basa en la autoritat.
ResponEliminaAquesta cançó es un cant a l'esperança, per fer arribar a totes les persones que se puede i que hem de voler que aixó sigui així, que cambien les coses per un futur encara millor.
El muntatge del vídeo sobre la cançó de Diego Torres "color esperanza", hem sembla un símbol de postmodernitat ja que és un clar himne a l'esperança com el seu títol indica, una guia de superació constant (no estancar-nos en el passat, superar els obstacles i aspirar a metes cap a un progrés constant), visualització del món positiu enfront els canvis, la vida, etc..
ResponEliminaTot això des de el millor sentiment possible de poder aconseguir els propòsits de cada persona, que hem de lluitar per a un a un crear el nostre món, i en conjunt una societat diversa, oberta i modelable.
Es, mejor perderse que nunca embarcar
Mejor tentarse a dejar de intentar
Aunque ya ves que no es tan facil empezar.
Se que lo imposible se puede lograr
Que la tristeza algun dia se ira
Y asi sera la vida cambia y cambiara..
MARTA BERNABEU
El video,de Diego Torres, que ens va presenta la nostra companya. Defineix bé el sentit de la postmodernitat. Aquest moviment surt com a contraposició i crítica de la Modernitat. Critíca el consumisme, l'autoritat, la superficialitat i l'excessiva obsessió per la productivitat. La Postmodernitat revindica valors tant bàsics com el de gaudir de la nostra vida i de les coses petites. Cerca trobar un sentit més profund de la vida, però té el perill de caure, en un excessiu idealisme.
ResponEliminaYolanda Sánchez
m'agrada molt aquesta cançó, quan l'escoles et donen ganes de lluitar, de veure-ho tot de diferent manera, d'un altre color ...
ResponEliminaLa cançó la relaciono amb la postmodernitat, és un crit a la llibertat, a veure les coses amb esperança, lluitar per un futur millor sense tenir por.
La posmodernitat busca trencar amb la modernitat, basada en l'autoritat i la imposició de la raó.
Aquesta canço que ens va portar la nostra companya és un clar signe de postmodernitat. Perquè la postmodernitat és un moviment contrari a la modernitat, és a dir, constant canvi en la societat, amb llibertat i sense tenir un autoritarisme. Això signfica no tenir por a ser una societat líquida i graciès això ser més oberta i tolerant.
ResponEliminaPer a mi aquest vídeo, ens mostra un símbol clar de la postmodernitat, es pot interpretar com un crida a la llibertat , a la capacitat de superació que té l'esser humà , amb una mica d' intenció tot pot ser possible "cambiar el aire depende de ti" , també es por interpretar com un element motivant per a aquest canvi, ja que ens inspira amb el seu ritme i la seva lletra una motivació extra i una alegria que t'invita a gaudir de la vida i de gaudir en llibertat, sense mirar enrere i deixant de banda tots els prejudicis externs i tenir esperança per fer les coses amb el teu cor: "pintarse la cara color esperanza, tentar al futuro con el corazón" . Per tant amb aquest panorama ens incita a tirar endavant o almenys intentar-ho ja que sempre es millor intentar-ho que quedar-se amb el dubte de ho faig o no i després no fer res. Per concloure el meu comentari , m'agradaria afegir una frase que sempre m'han dit des de petit i que considero molt adient per el tema que ens envolta:
ResponElimina" Si lluites pots perdre,
però si no lluites,estàs perdut "
RAFA FERNANDEZ
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDesprés de l'última magistral on es van explicar els conceptes de modernitat i postmodernitat i després d'escoltar la cançó "Color esperança" de Diego Torres aportada per Catherine crec que aquest vídeo és un clar exemple de la postmodernitat.
ResponEliminaLa cançó anima en tot moment a avançar, a seguir cap endavant acceptant els canvis amb positivisme i il·lusió, canvis que en moltes ocasions no volem o ens costa acceptar.
En tot moment la cançó envia un missatge de superació, de futur i ganes d'avançar "Saber que se puede, creer que se puede".
Trencant en tot moment amb la modernitat que defensava una raó màxima i una autoritat rígida.