dijous, 8 de setembre del 2011
dilluns, 5 de setembre del 2011
SEGUIREM ENSENYANT LA LLENGUA CATALANA I CASTELLANA A TOTS ELS PETITS CIUTADANS
Seguirem ensenyant la llengua catalana i castellana a tots els infants i joves com fa trenta anys que fem. Ha estat la millor alternativa. Tots els ciutadans que van crèixer aquests anys poden entendre la llengua catalana i fer-la seva. És cert que bon nombre encara no en fa ús, però l'entenen i quan els interessa un partit de futbol o una pel·lícula la poden seguir en català.
Tots aquests ciutadans són competents en llengua castellana, no n'hi ha cap que no la conegui quan fa temps que viuen aquí. Si els joves que han estat escolaritzats aquí parlen un llenguatge reduït, si el redueixen el mínim, no és a causa del català sinó de la falta de cultura lingüística d'aquest pais, del gran pais España que ja durant els anys de dictadura va imposar una llengua sense atendre la cultura i particularment la llengua oral. És va posar l'accent en la bona lletra i en la correcció ortogràfica i es va desatendre el contingut del discurs, la construcció de pensament que s'expressa amb llenguatge. (Els dictadors no volen que la gent pensi lliurement). La prova la tenim en observar que la falta de cultura lingüística la veiem a tota España i no així a France, per exemple, on s'ha conreat sempre l'ordre del dicurs i la composició escrita. Solament cal sentir parlar estudiants universitaris españols o francesos per comprovar-ho.
L'aprenentatge de les llengües no és un assumpte jurídic. ¿Què poden resoldre els tribunals, per molt superiors que siguin, amb relació a la competència comunicativa i lingüística dels ciutadans? Solament podrien intervenir si s'evidenciés que els infants i joves no assoleixen la competència lingüística que ha establert i legitimat la majoria democràtica representativa. Possiblement haurien d'intervenir per recordar als ciutadans que no fan ús de la llengua catalana o que no la volen aprendre el seu deure polític per contribuir a la convivència i entesa social.
Anirem tots a
una. Si hi van anar a Fuenteovejuna, molt més en un país com Catalunya. La Consellera d'Ensenyament com a direcció superior política al davant perquè visualitza la legitimitat de les nostres pròpies decisions. Els pedagogs, neurolingüistes i sociolingüistes a al dreta per aportar la fonamentació científica que demostra que el model d'ensenyament seguit és el que afavoreix el millor desenvolupament personal i social. A l'esquerra el mestres i professors que no solament han d'ensenyar la llengua formal sinó els continguts que la identifiquen i suscitar actituds favorables al gust per la llengua i a gaudir de l'agilitat de passar d'una a l'altra, incloses les llengües estrangeres i alguns expressions habituals de llengües minoritàries presents gràcies als companys nouvinguts d'altres cultures. En la base el suport total dels pares i ciutadans en general que encara que ells tinguin alguna dificultat en les llengües, s'han d'alegrar i estimular que els seus fills i tots els infants i joves facin ús del màxim nombre de llengües. Són comptats els que han demanat que els seus fills aprenguin en castellà i saben els que ho han promogut que els han enganyat, que els han fet servir d'escuts humans per interessos polítics partidaris.
Si es separa els alumnes per llengua, si a un infant se li diu que el català no és tan important, el més perjudicat és el mateix infant. Qui ho fa per interès propi, està fent maltractament a la infància. I els tribunals, sense que calgui denúncia, han d'intervenir per protegir el dret superior de l'infant. O és que no ho sabem? Martí Teixidó
divendres, 20 de maig del 2011
dijous 19 de maig de 2011
Indignats. I tant! Ingenus, No! Ara cal Intel·ligència i Implicació generosa.
0. Els qui treballem per a tots ara hem estat els primers en pagar.
Als funcionaris públics, als profesionals i treballadors de la salut i de l'ensenyament ja ens descompten cada mes el 5-7% del sou, i seguim contribuint. Som alguns menys i fem la mateixa feina.
1. Mesura econòmica. Qui ha de pagar.
Ara s'ha d'anar a la porta dels bancs i entitats financeres. Ara han de retornar elles el 5% dels beneficis dels darrers deu anys que anualment anaven del 37 al 27 %. Els direm: -Senyors, la cosa no ha anat bé i ja ho veuen, hauran de retornar una part. Els beneficis eren falsos. Són vostès que han jugat a futurs, no nosaltres.
2. Mesura social. Qui té dret a l'habitatge.
Hi ha famílies que es queden sense l'habitatge que necessiten per viure i anaven pagant. Ha fallat l'operació immobiliària especulativa. Els habitatges han d'anar al seu preu de tasació real i són els especuladors i financers que van arricar massa i no poden mantenir els guanys que van cobejar. Si les famílies no poden fer front de moment al pagament de l'habitatge en propietat, han de quedar subjectes a un lloguer ajustat amb opció de compra. No podem acceptar tants habiatges buits (Aneu a Sant Cugat, ciutat fantasma) i tantes famílies i joves en espera d'habitatge. S'han d'assignar en lloguer amb preu taxat que no ha de superar el 33% dels ingressos dels qui hi viuen.
3. Mesura política. Democràcia, no espectacle electoral.
L'autèntica democràcia és la de la participació directa o de representació participativa de proximitat. La democràcia local és la més autèntica. Fora publicitat enganyosa i costosa. Un quadern informatiu de les opcions que es presenten i actes de presentació prèviament anunciats. Candidatures de partits o agrupacions electorals però en llista oberta, d'elecció directa. S'han d'escollir persones vinculades a partits o agrupacions, no partits que subordinen persones a la disciplina de vot. La disciplina de vot ha d'estar prohibida per llei en un estat democràtic. Els parlamentaris han de parlar, escoltar i reconsiderar.
4. Mesura cultural educativa. Cultura per a tots com a aliment bàsic de la ment.
Totes els institucions escolars han de ser centres culturals oberts a tots els ciutadans on puguin organitzar actes, conferències, exposisions, debats i cursos. Desamortitzar les escoles i instituts buits la meitat dels dies de l'any (185). Els estudiants d'art, de música i d'altres han de poder presentar-hi les seves primeres actuacions i realitzacions. Tots hi han de poder fer teatre, performances, ioga o aprendre llengües d'origen. Cultura directa de proximitat per frenar el virus de la cultura de masses industrialitzada que ens envaeix.
5. Mesura comunicativa. Garantir la cohesió i la responsabilitat social.
Els mitjans de comunicació, particularment els que mostren modelatge de costums de forma visual sense que calgui alfabetització són els responsables de la socialització plural, democràtica i laica. Se'ls ha d'exigir un compromís efectiu en el respecte a la llibertat personal sens perjudici de l'entesa i la cohesió social. Si presenten informacions o ficcions dissocials han de fer la complementària mediació educadora particularment en hores d'audiència infantil i juvenil.
Martí Teixidó
http://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/
diumenge, 15 de maig del 2011
Dissabte 14 de maig vam ser a l'Escola El Martinet
Pedagogia total, en escola pública i al servei de tots els ciutadans, els que l'escullen per projecte i els que l'escullen perquè és la del barri, un barri de Ripollet on hi ha població nou vinguda d'altres ètnies i de diferents cultures.Cinc de deu estudiants de mestre han acudit a la cita de portes obertes que oferexien les mestres i la direcció un dissabte. Però han gravat unes imatges d'escola motivadora, activa, creativa, científica, organitzada, estètica, convivencial i alegre. Gravades a la ment que no oblidaran. Ha pagat la pena dedicar el matí d'un dissabte; és una inversió que guiarà tota la vida professional
Fan Escola Activa, la que aprincipis del segle XX van iniciar i impulsar fora del sistema oficial, com a iniciativa privada, pedagogs compromesos arreu d'Europa. A Catalunya vàrem tenir la sort que bon mombre de mestres van anar a la Escuela Superior de Estudios del Magisterio de la Institución Libre de Enseñanza a Madrid; són els primers pedagogs i pedagogues: Rosa Sensat, Josep Estalella, Margalida Comes, Herminio Almendros, Cassià Costal... Eren mestres i més, eren pedagogs. I la renovació 1a pedagògica va ser a l'escola pública. Les dictadures enemigues de Catalunya ens ho van arrabassar. Hi vàrem tornar al marge de l'esenyament oficial amb les Escoles d'Estiu de 1965 a 1980. Ara que podem arribar a fer una bona pedagogia a totes les escoles, públiques i privades i així ho manen les lleis, anem una mica perduts. Ens cal la 3a renovació pedagògica. I s'ha de fer escola per escola, com les anteriors, nomenant direcció competent i deixant marge per a escollir l'equip professional justificant-ho davant d'un òrgan extern.
Avui les nostres escoles tenen més mestres que mai, més mitjans materials que mai (malgrat la recent retallada) i també més alumnes que amb bona capacitat no assoleixen els aprenentatges que els són propis. (En diuen fracàs, però és el nostre fracàs). L'explicació és clara. Els músics són bons però no hi ha director d'orquestra i no van a una, alguns desafinen, i tots en conjunt van descompassats. L'Administració Educativa -amb qualsevol partit fins avui- ha fet del director o directora un càrrec administratiu, o un pseudorepresentant dels mestres o professors per tenir les escoles tranquiles. I aquests són els resultats que tenim. I fem lleis i més lleis -tothom s'hi llueix- i són lleis raonables però les lleis no cavien les escoles i els instituts. Perdem el temps fent comisisons de selecció de direcció; els mestres i professors més compromesos no s'hi presenten i es dediquen als alumnes. La feina de direcció és ingrata perquè has de fer content tothom, tothom et demana comptes (docents, pares, administració) però si impulses un projecte que demana dedicació intensa, s'imposen els que no es volen complicar i viuen la seva vida, ja tenen el sou. I alguns pares i mares em preguntaven: -Què hem de fer per poder dur els fills a una escola com El Martinet? -Com podem si no en tenim cap prop de casa? També hi havia molts mestres que deien: - Com podem anar a una escola on es treballa amb un projecte clar, ben dirigit?
Cal una acció decidida. Ja és hora de dir que no totes les escoles són eficaces i no totes han pres un compromís. Si algunes ho han fet, si fan bé la feina amb seguretat científica i gestió eficaç i democràtica... deixem-les fer i anem a les que funcionen rutinàriament, que justifiquen els resultats escolars amb informes sociològics que els atribueixen a causes socials. Evident! Els sociòlegs es limiten a explicar i si ens quedem escoltant-los no fem la nostra part. ¿Per a què va ser creada l'escola dels il·lustrats sinó per a reduir ls diferències per raó d'herència social? Els privilegiats ja tenien instrucció a casa i no necessitaven l'escola. Seria com que els metges esperessin que hi acudíssim sans i es queixessin perquè hi anem malalts. La institució escolar ha de motivar si cal, ha d'organitzar el coneixement i ha de crear les condicons per al millor desenvolupament personal i social de cada infant. Martí Teixidó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)