SEGUIREM ENSENYANT LA LLENGUA CATALANA I CASTELLANA A TOTS ELS PETITS CIUTADANS

SEGUIREM ENSENYANT LA LLENGUA CATALANA I CASTELLANA A TOTS ELS PETITS CIUTADANS

Seguirem ensenyant la llengua catalana i castellana a tots els infants i joves com fa trenta anys que fem. Ha estat la millor alternativa. Tots els ciutadans que van crèixer aquests anys poden entendre la llengua catalana i fer-la seva. És cert que bon nombre encara no en fa ús, però l'entenen i quan els interessa un partit de futbol o una pel·lícula la poden seguir en català.

Tots aquests ciutadans són competents en llengua castellana, no n'hi ha cap que no la conegui quan fa temps que viuen aquí. Si els joves que han estat escolaritzats aquí parlen un llenguatge reduït, si el redueixen el mínim, no és a causa del català sinó de la falta de cultura lingüística d'aquest pais, del gran pais España que ja durant els anys de dictadura va imposar una llengua sense atendre la cultura i particularment la llengua oral. És va posar l'accent en la bona lletra i en la correcció ortogràfica i es va desatendre el contingut del discurs, la construcció de pensament que s'expressa amb llenguatge. (Els dictadors no volen que la gent pensi lliurement). La prova la tenim en observar que la falta de cultura lingüística la veiem a tota España i no així a France, per exemple, on s'ha conreat sempre l'ordre del dicurs i la composició escrita. Solament cal sentir parlar estudiants universitaris españols o francesos per comprovar-ho.

L'aprenentatge de les llengües no és un assumpte jurídic. ¿Què poden resoldre els tribunals, per molt superiors que siguin, amb relació a la competència comunicativa i lingüística dels ciutadans? Solament podrien intervenir si s'evidenciés que els infants i joves no assoleixen la competència lingüística que ha establert i legitimat la majoria democràtica representativa. Possiblement haurien d'intervenir per recordar als ciutadans que no fan ús de la llengua catalana o que no la volen aprendre el seu deure polític per contribuir a la convivència i entesa social.

Anirem tots a una. Si hi van anar a Fuenteovejuna, molt més en un país com Catalunya. La Consellera d'Ensenyament com a direcció superior política al davant perquè visualitza la legitimitat de les nostres pròpies decisions. Els pedagogs, neurolingüistes i sociolingüistes a al dreta per aportar la fonamentació científica que demostra que el model d'ensenyament seguit és el que afavoreix el millor desenvolupament personal i social. A l'esquerra el mestres i professors que no solament han d'ensenyar la llengua formal sinó els continguts que la identifiquen i suscitar actituds favorables al gust per la llengua i a gaudir de l'agilitat de passar d'una a l'altra, incloses les llengües estrangeres i alguns expressions habituals de llengües minoritàries presents gràcies als companys nouvinguts d'altres cultures. En la base el suport total dels pares i ciutadans en general que encara que ells tinguin alguna dificultat en les llengües, s'han d'alegrar i estimular que els seus fills i tots els infants i joves facin ús del màxim nombre de llengües. Són comptats els que han demanat que els seus fills aprenguin en castellà i saben els que ho han promogut que els han enganyat, que els han fet servir d'escuts humans per interessos polítics partidaris.

Si es separa els alumnes per llengua, si a un infant se li diu que el català no és tan important, el més perjudicat és el mateix infant. Qui ho fa per interès propi, està fent maltractament a la infància. I els tribunals, sense que calgui denúncia, han d'intervenir per protegir el dret superior de l'infant. O és que no ho sabem? Martí Teixidó