Pedagogia total, en escola pública i al servei de tots els ciutadans, els que l'escullen per projecte i els que l'escullen perquè és la del barri, un barri de Ripollet on hi ha població nou vinguda d'altres ètnies i de diferents cultures.Cinc de deu estudiants de mestre han acudit a la cita de portes obertes que oferexien les mestres i la direcció un dissabte. Però han gravat unes imatges d'escola motivadora, activa, creativa, científica, organitzada, estètica, convivencial i alegre. Gravades a la ment que no oblidaran. Ha pagat la pena dedicar el matí d'un dissabte; és una inversió que guiarà tota la vida professional
Fan Escola Activa, la que aprincipis del segle XX van iniciar i impulsar fora del sistema oficial, com a iniciativa privada, pedagogs compromesos arreu d'Europa. A Catalunya vàrem tenir la sort que bon mombre de mestres van anar a la Escuela Superior de Estudios del Magisterio de la Institución Libre de Enseñanza a Madrid; són els primers pedagogs i pedagogues: Rosa Sensat, Josep Estalella, Margalida Comes, Herminio Almendros, Cassià Costal... Eren mestres i més, eren pedagogs. I la renovació 1a pedagògica va ser a l'escola pública. Les dictadures enemigues de Catalunya ens ho van arrabassar. Hi vàrem tornar al marge de l'esenyament oficial amb les Escoles d'Estiu de 1965 a 1980. Ara que podem arribar a fer una bona pedagogia a totes les escoles, públiques i privades i així ho manen les lleis, anem una mica perduts. Ens cal la 3a renovació pedagògica. I s'ha de fer escola per escola, com les anteriors, nomenant direcció competent i deixant marge per a escollir l'equip professional justificant-ho davant d'un òrgan extern.
Avui les nostres escoles tenen més mestres que mai, més mitjans materials que mai (malgrat la recent retallada) i també més alumnes que amb bona capacitat no assoleixen els aprenentatges que els són propis. (En diuen fracàs, però és el nostre fracàs). L'explicació és clara. Els músics són bons però no hi ha director d'orquestra i no van a una, alguns desafinen, i tots en conjunt van descompassats. L'Administració Educativa -amb qualsevol partit fins avui- ha fet del director o directora un càrrec administratiu, o un pseudorepresentant dels mestres o professors per tenir les escoles tranquiles. I aquests són els resultats que tenim. I fem lleis i més lleis -tothom s'hi llueix- i són lleis raonables però les lleis no cavien les escoles i els instituts. Perdem el temps fent comisisons de selecció de direcció; els mestres i professors més compromesos no s'hi presenten i es dediquen als alumnes. La feina de direcció és ingrata perquè has de fer content tothom, tothom et demana comptes (docents, pares, administració) però si impulses un projecte que demana dedicació intensa, s'imposen els que no es volen complicar i viuen la seva vida, ja tenen el sou. I alguns pares i mares em preguntaven: -Què hem de fer per poder dur els fills a una escola com El Martinet? -Com podem si no en tenim cap prop de casa? També hi havia molts mestres que deien: - Com podem anar a una escola on es treballa amb un projecte clar, ben dirigit?
Cal una acció decidida. Ja és hora de dir que no totes les escoles són eficaces i no totes han pres un compromís. Si algunes ho han fet, si fan bé la feina amb seguretat científica i gestió eficaç i democràtica... deixem-les fer i anem a les que funcionen rutinàriament, que justifiquen els resultats escolars amb informes sociològics que els atribueixen a causes socials. Evident! Els sociòlegs es limiten a explicar i si ens quedem escoltant-los no fem la nostra part. ¿Per a què va ser creada l'escola dels il·lustrats sinó per a reduir ls diferències per raó d'herència social? Els privilegiats ja tenien instrucció a casa i no necessitaven l'escola. Seria com que els metges esperessin que hi acudíssim sans i es queixessin perquè hi anem malalts. La institució escolar ha de motivar si cal, ha d'organitzar el coneixement i ha de crear les condicons per al millor desenvolupament personal i social de cada infant. Martí Teixidó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada