Els mestres hem de tenir-ho clar

SEGUIREM ENSENYANT LA LLENGUA CATALANA I CASTELLANA A TOTS ELS PETITS CIUTADANS

SEGUIREM ENSENYANT LA LLENGUA CATALANA I CASTELLANA A TOTS ELS PETITS CIUTADANS

Seguirem ensenyant la llengua catalana i castellana a tots els infants i joves com fa trenta anys que fem. Ha estat la millor alternativa. Tots els ciutadans que van crèixer aquests anys poden entendre la llengua catalana i fer-la seva. És cert que bon nombre encara no en fa ús, però l'entenen i quan els interessa un partit de futbol o una pel·lícula la poden seguir en català.

Tots aquests ciutadans són competents en llengua castellana, no n'hi ha cap que no la conegui quan fa temps que viuen aquí. Si els joves que han estat escolaritzats aquí parlen un llenguatge reduït, si el redueixen el mínim, no és a causa del català sinó de la falta de cultura lingüística d'aquest pais, del gran pais España que ja durant els anys de dictadura va imposar una llengua sense atendre la cultura i particularment la llengua oral. És va posar l'accent en la bona lletra i en la correcció ortogràfica i es va desatendre el contingut del discurs, la construcció de pensament que s'expressa amb llenguatge. (Els dictadors no volen que la gent pensi lliurement). La prova la tenim en observar que la falta de cultura lingüística la veiem a tota España i no així a France, per exemple, on s'ha conreat sempre l'ordre del dicurs i la composició escrita. Solament cal sentir parlar estudiants universitaris españols o francesos per comprovar-ho.

L'aprenentatge de les llengües no és un assumpte jurídic. ¿Què poden resoldre els tribunals, per molt superiors que siguin, amb relació a la competència comunicativa i lingüística dels ciutadans? Solament podrien intervenir si s'evidenciés que els infants i joves no assoleixen la competència lingüística que ha establert i legitimat la majoria democràtica representativa. Possiblement haurien d'intervenir per recordar als ciutadans que no fan ús de la llengua catalana o que no la volen aprendre el seu deure polític per contribuir a la convivència i entesa social.

Anirem tots a una. Si hi van anar a Fuenteovejuna, molt més en un país com Catalunya. La Consellera d'Ensenyament com a direcció superior política al davant perquè visualitza la legitimitat de les nostres pròpies decisions. Els pedagogs, neurolingüistes i sociolingüistes a al dreta per aportar la fonamentació científica que demostra que el model d'ensenyament seguit és el que afavoreix el millor desenvolupament personal i social. A l'esquerra el mestres i professors que no solament han d'ensenyar la llengua formal sinó els continguts que la identifiquen i suscitar actituds favorables al gust per la llengua i a gaudir de l'agilitat de passar d'una a l'altra, incloses les llengües estrangeres i alguns expressions habituals de llengües minoritàries presents gràcies als companys nouvinguts d'altres cultures. En la base el suport total dels pares i ciutadans en general que encara que ells tinguin alguna dificultat en les llengües, s'han d'alegrar i estimular que els seus fills i tots els infants i joves facin ús del màxim nombre de llengües. Són comptats els que han demanat que els seus fills aprenguin en castellà i saben els que ho han promogut que els han enganyat, que els han fet servir d'escuts humans per interessos polítics partidaris.

Si es separa els alumnes per llengua, si a un infant se li diu que el català no és tan important, el més perjudicat és el mateix infant. Qui ho fa per interès propi, està fent maltractament a la infància. I els tribunals, sense que calgui denúncia, han d'intervenir per protegir el dret superior de l'infant. O és que no ho sabem? Martí Teixidó

Indignats. I tant! Ingenus, No! Ara cal Intel·ligència i Implicació generosa.

dijous 19 de maig de 2011

Indignats. I tant! Ingenus, No! Ara cal Intel·ligència i Implicació generosa.

INDIGNATS, SÍ! I TANT! MASSA POC! Però no per a fer un festival de TV. Tots convocats, tants, i qui dirà alguna paraula assenyada que ens permeti sortir d'aquest atzucac. Els qui ens hi han conduït s'ho miren enrient-se de nosaltres que ens quedem veient l'espectacle que és digne de la televisió narcotizant.

0. Els qui treballem per a tots ara hem estat els primers en pagar.
Als funcionaris públics, als profesionals i treballadors de la salut i de l'ensenyament ja ens descompten cada mes el 5-7% del sou, i seguim contribuint. Som alguns menys i fem la mateixa feina.

1. Mesura econòmica. Qui ha de pagar.
Ara s'ha d'anar a la porta dels bancs i entitats financeres. Ara han de retornar elles el 5% dels beneficis dels darrers deu anys que anualment anaven del 37 al 27 %. Els direm: -Senyors, la cosa no ha anat bé i ja ho veuen, hauran de retornar una part. Els beneficis eren falsos. Són vostès que han jugat a futurs, no nosaltres.

2. Mesura social. Qui té dret a l'habitatge.
Hi ha famílies que es queden sense l'habitatge que necessiten per viure i anaven pagant. Ha fallat l'operació immobiliària especulativa. Els habitatges han d'anar al seu preu de tasació real i són els especuladors i financers que van arricar massa i no poden mantenir els guanys que van cobejar. Si les famílies no poden fer front de moment al pagament de l'habitatge en propietat, han de quedar subjectes a un lloguer ajustat amb opció de compra. No podem acceptar tants habiatges buits (Aneu a Sant Cugat, ciutat fantasma) i tantes famílies i joves en espera d'habitatge. S'han d'assignar en lloguer amb preu taxat que no ha de superar el 33% dels ingressos dels qui hi viuen.

3. Mesura política. Democràcia, no espectacle electoral.
L'autèntica democràcia és la de la participació directa o de representació participativa de proximitat. La democràcia local és la més autèntica. Fora publicitat enganyosa i costosa. Un quadern informatiu de les opcions que es presenten i actes de presentació prèviament anunciats. Candidatures de partits o agrupacions electorals però en llista oberta, d'elecció directa. S'han d'escollir persones vinculades a partits o agrupacions, no partits que subordinen persones a la disciplina de vot. La disciplina de vot ha d'estar prohibida per llei en un estat democràtic. Els parlamentaris han de parlar, escoltar i reconsiderar.

4. Mesura cultural educativa. Cultura per a tots com a aliment bàsic de la ment.
Totes els institucions escolars han de ser centres culturals oberts a tots els ciutadans on puguin organitzar actes, conferències, exposisions, debats i cursos. Desamortitzar les escoles i instituts buits la meitat dels dies de l'any (185). Els estudiants d'art, de música i d'altres han de poder presentar-hi les seves primeres actuacions i realitzacions. Tots hi han de poder fer teatre, performances, ioga o aprendre llengües d'origen. Cultura directa de proximitat per frenar el virus de la cultura de masses industrialitzada que ens envaeix.

5. Mesura comunicativa. Garantir la cohesió i la responsabilitat social.
Els mitjans de comunicació, particularment els que mostren modelatge de costums de forma visual sense que calgui alfabetització són els responsables de la socialització plural, democràtica i laica. Se'ls ha d'exigir un compromís efectiu en el respecte a la llibertat personal sens perjudici de l'entesa i la cohesió social. Si presenten informacions o ficcions dissocials han de fer la complementària mediació educadora particularment en hores d'audiència infantil i juvenil.

Martí Teixidó
http://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/

Dissabte 14 de maig vam ser a l'Escola El Martinet

Pedagogia total, en escola pública i al servei de tots els ciutadans, els que l'escullen per projecte i els que l'escullen perquè és la del barri, un barri de Ripollet on hi ha població nou vinguda d'altres ètnies i de diferents cultures.

Cinc de deu estudiants de mestre han acudit a la cita de portes obertes que oferexien les mestres i la direcció un dissabte. Però han gravat unes imatges d'escola motivadora, activa, creativa, científica, organitzada, estètica, convivencial i alegre. Gravades a la ment que no oblidaran. Ha pagat la pena dedicar el matí d'un dissabte; és una inversió que guiarà tota la vida professional

Fan Escola Activa, la que aprincipis del segle XX van iniciar i impulsar fora del sistema oficial, com a iniciativa privada, pedagogs compromesos arreu d'Europa. A Catalunya vàrem tenir la sort que bon mombre de mestres van anar a la Escuela Superior de Estudios del Magisterio de la Institución Libre de Enseñanza a Madrid; són els primers pedagogs i pedagogues: Rosa Sensat, Josep Estalella, Margalida Comes, Herminio Almendros, Cassià Costal... Eren mestres i més, eren pedagogs. I la renovació 1a pedagògica va ser a l'escola pública. Les dictadures enemigues de Catalunya ens ho van arrabassar. Hi vàrem tornar al marge de l'esenyament oficial amb les Escoles d'Estiu de 1965 a 1980. Ara que podem arribar a fer una bona pedagogia a totes les escoles, públiques i privades i així ho manen les lleis, anem una mica perduts. Ens cal la 3a renovació pedagògica. I s'ha de fer escola per escola, com les anteriors, nomenant direcció competent i deixant marge per a escollir l'equip professional justificant-ho davant d'un òrgan extern.

Avui les nostres escoles tenen més mestres que mai, més mitjans materials que mai (malgrat la recent retallada) i també més alumnes que amb bona capacitat no assoleixen els aprenentatges que els són propis. (En diuen fracàs, però és el nostre fracàs). L'explicació és clara. Els músics són bons però no hi ha director d'orquestra i no van a una, alguns desafinen, i tots en conjunt van descompassats. L'Administració Educativa -amb qualsevol partit fins avui- ha fet del director o directora un càrrec administratiu, o un pseudorepresentant dels mestres o professors per tenir les escoles tranquiles. I aquests són els resultats que tenim. I fem lleis i més lleis -tothom s'hi llueix- i són lleis raonables però les lleis no cavien les escoles i els instituts. Perdem el temps fent comisisons de selecció de direcció; els mestres i professors més compromesos no s'hi presenten i es dediquen als alumnes. La feina de direcció és ingrata perquè has de fer content tothom, tothom et demana comptes (docents, pares, administració) però si impulses un projecte que demana dedicació intensa, s'imposen els que no es volen complicar i viuen la seva vida, ja tenen el sou. I alguns pares i mares em preguntaven: -Què hem de fer per poder dur els fills a una escola com El Martinet? -Com podem si no en tenim cap prop de casa? També hi havia molts mestres que deien: - Com podem anar a una escola on es treballa amb un projecte clar, ben dirigit?

Cal una acció decidida. Ja és hora de dir que no totes les escoles són eficaces i no totes han pres un compromís. Si algunes ho han fet, si fan bé la feina amb seguretat científica i gestió eficaç i democràtica... deixem-les fer i anem a les que funcionen rutinàriament, que justifiquen els resultats escolars amb informes sociològics que els atribueixen a causes socials. Evident! Els sociòlegs es limiten a explicar i si ens quedem escoltant-los no fem la nostra part. ¿Per a què va ser creada l'escola dels il·lustrats sinó per a reduir ls diferències per raó d'herència social? Els privilegiats ja tenien instrucció a casa i no necessitaven l'escola. Seria com que els metges esperessin que hi acudíssim sans i es queixessin perquè hi anem malalts. La institució escolar ha de motivar si cal, ha d'organitzar el coneixement i ha de crear les condicons per al millor desenvolupament personal i social de cada infant. Martí Teixidó

ELS INFANTS SABEN JA QUE AQUESTA POLÍTICA QUE FEM ÉS DE PENA. No hi haurà més Pèricles al nostre temps?

Si saben que la política és manar, és poder, a algú li ho han sentit. Vol dir que veuen el sentit de política que va destapar Machiavelli, no el que practicava Pèricles o que escrivia Aristóteles.

IV PRIMAVERA PEDAGÒGICA (2 i 3 de juny del 2011)
















DIJOUS 2 DE JUNY
18.00 hores Obertura i presentació
18.20 hores JOANA CIFRE i MAS
L'educació per a la ciutadania a l'escola. Més enllà d'una assignatura Becària del Departament de Teoria i Història de l'Educació (Universitat de Barcelona) 18.50 hores CARLA QUESADA i PALLARÈS La transferència al lloc de treball: element clau en l'eficàcia de la formació contínua Becària del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social (Universitat Autònoma de
Barcelona) 19.20 hores Diàleg 19.40 hores Pausa 20.00 hores JORDINA SÁNCHEZ i AMAT L'accés al text escrit a l'alumnat sord signant Becària del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social (Universitat Autònoma de
Barcelona) 20.30 hores Diàleg 20.50 hores Tancament

DIVENDRES 3 DE JUNY
18.00 hores LAURA DOMINGO i PEÑAFIEL Contribucions pedagògiques de l'escola rural Professora del Departament de Pedagogia (Universitat de Vic) 18.30 hores ELISABETH PÉREZ i MASDEU Estratègies en la formació de persones adultes Formadora del Centre de Formació d'Adults Francesc Layret (Barcelona) 19.00 hores Diàleg 19.20 hores Pausa 19.40 hores ROCÍO GALINDO i CHACÓN La mirada viva de la infància Mestra de l'Escola Bressol Municipal Cerdanyola (Mataró) 20.10 hores Diàleg 20.30 hores Cloenda

El 25 de març de 2011, de 16 a 20:35 h

Jornada Pisa a Catalunya. Constatacions i propostes


L’activitat es va desenvolupar segons el programa previst amb un ple de cent trenta persones assistents.
El president de la Societat Catalana de Pedagogia, Martí Teixidó, va fer una breu ressenya de les constatacions i propostes d’acció en què hi havia hagut evident coincidència entre ponents i participants.

Aportacions de PISA a lʼavaluació de resultats dʼaprenentatge A càrrec de Carme AMORÓS I BASTÉ (secretària del Consell Superior dʼAvaluació del Sistema Educatiu) i de Jordi SAURA I VALLS (tècnic del Consell Superior dʼAvaluació del Sistema Educatiu)
Conèixer l’avaluació de PISA (Programme for International Student Assessment) és formatiu per als docents. Amb la publicació dels resultats de l’avaluació de 2009, centrats en la comprensió lectora de nois i noies de 15 anys, tenim la certesa que a Catalunya hi ha hagut una millora en els darrers anys. Es pot atribuir a les activitats específiques de comprensió lectora incloses en àrees com matemàtiques, ciències naturals i estudis socials desenvolupades a la majoria d’instituts i col·legis com a prioritat que s’ha anat generalitzant. Així mateix a les escoles o col·legis es fan activitats per impulsar el gust per la lectura amb infants des dels sis anys o abans. Cal seguir doncs en aquesta direcció.
El 31% dels joves no segueixen estudis després de l’ESO i aquest és un problema que demana una actuació urgent. Cal una oferta de places de Formació Professional on no hi ha vacants i orientació a alumnes que puguin fer batxillerat encara que no projectin fer estudis universitaris. D’altra banda, la mesura de repetició de curs dels alumnes –mesura més freqüent a España i a Catalunya que arreu- que no assoleixen els aprenentatges sense un programa individual es demostra totalment ineficaç. Els alumnes de 15 anys que han repetit un o dos cursos obtenen de manera regular puntuacions inferiors.
Conèixer quins centres obtenen millors resultats –però no publicar-los- permet matisar les explicacions i constatar què respon al context, què es compensa amb els recursos (materials i personals) i què es pot fer millorant els processos. L’acció que se’n deriva és diferenciar segons necessitats dels centres i compensar aquells que tenen condicions menys favorables.

PISA comprova el coneixement actiu. Cap a lʼaprenentatge competencial a càrrec de Claudi ALSINA I CATALÀ (catedràtic de la UPC), Anna M. GELI DE CIURANA (rectora i catedràtica de la UdG) i Joan PERERA I PARRAMON (professor titular de la UB)
Les tres competències que comprova PISA: comprensió lectora, científica i matemàtica tal com es mostren als exercicis alliberats fets públics són coincidents. Els baixos resultats es palesen ja a l’educació primària. Hom coincideix que la formació científica i matemàtica dels mestres és molt deficitària els darrers anys, tant com la inhibició dels professors de secundària que no es consideren de ciències. Correspon a professors i mestres guiar l’observació de la realitat, introduir la solució de problemes i habituar els alumnes a fer-se preguntes. I per poder fer això, cal una millor formació científica a més de la professional docent.

Com lʼavaluació PISA pot contribuir a canviar els procediments dʼensenyament i els processos dʼaprenentatge, a càrrec de Roser CANALS I CABAU i Elvira BORRELL I CLOSA (inspectores dʼeducació del Departament dʼEnsenyament de la Generalitat de Catalunya)
PISA pot haver estat motiu de reacció dels docents, a la defensiva en un primer moment. En un segon moment es comprova que es poden modificar les pràctiques docents coneixent els exercicis alliberats i analitzant la relació entre el seu valor i els resultats constatats. Els inspectors i inspectores d’educació estan impulsant aquestes activitats de formació en la pràctica reflexiva atès que són les que efectivament poden canviar la pràctica docent i se’n va presentar una mostra. Així mateix, es va defensar la necessitat de demanar als alumnes que pensessin quines activitats havien contribuït més al seu aprenentatge iniciant un procés de metaavaluació. Els sis nivells de dificultat dels exercicis de PISA alliberats donen models per discriminar nivells bàsics, nivells de consolidació i nivells de pensament creatiu. Els exemples presentats duien a veure la possibilitat i la necessitat de partir de textos i informacions de l’actualitat comunicativa tant per a la motivació inicial com per habituar els alumnes a conèixer i debatre temes socialment rellevants.

Lʼavaluació PISA a Catalunya. Avaluació del sistema i decisions en política dʼeducació A càrrec de Jaume SARRAMONA I LÓPEZ (catedràtic emèrit de la UAB), Joaquim PRATS I CUEVAS (catedràtic de la UB) i Joan MATEO I ANDRÉS (catedràtic de la UB i president del Consell Superior dʼAvaluació del Sistema Educatiu)
A Catalunya, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ha estat impulsant proves de competències bàsiques des de 2001 que han gestionat els mateixos docents, proves globals finals d’etapa aplicades externament des de 2008 paral·lelament a l’aplicació de les proves PISA amb una mostra voluntàriament ampliada. També s’han fet estudis anuals sobre indicadors de context de l’ensenyament i ara correspon integrar en un mateix estudi: indicadors de context, indicadors de resultats i indicadors de procés per tal de poder conèixer el valor afegit de cada institució escolar. Ara cal integrar-ho tot en un model que pugui explicar millor l’educació en la complexitat de la societat actual.

Acte de cloenda
L’Hble. Consellera d’Ensenyament Irene Rigau va cloure l’acte i va agrair que s’hagués tractat el tema atès que coincideix amb els afers que més han d’ocupar l’acció política del govern malgrat l’ajustament pressupostari inevitable.
A la cimera per a la reactivació econòmica a Catalunya, l’abandonament dels estudis i el fracàs escolar havien estat identificats com a fre per al desenvolupament econòmic. També el Consell Econòmic i Social de Catalunya havia assenyalat aquests problemes de l’ensenyament. La publicació de tants informes sociològics sobre el sistema escolar ens poden deixar derrotats. La Jornada sobre PISA pot anar més enllà i cercar alternatives en la Pedagogia. Hem de mirar dins de l’aula, mirar com ensenyem, conèixer les experiències de renovació pedagògica. I l’escola ha de ser per a tots. Els alumnes de famílies nouvingudes confien progressar amb l’escola, amb la formació que hi poden rebre. No es poden publicar els resultats de PISA per pressionar un canvi que s’ha de fer a cada centre. La formació dels mestres és evident que cal millorar-la i no pot ser que no hagin estudiat res de ciències des de l’ESO. Caldrà actuar sobre totes les instàncies de formació.

Es va agrair la participació de l’Hble. Consellera. El pom de flors vermelles lliurat simbolitza la PRIMAVERA PEDAGÒGICA que hem d’impulsar a Catalunya.

Societat Catalana de Pedagogia. Institut d’Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 08001 Barcelona Telèfon 933 248 580 Fax 932 701 180 scp@iecat.net

PEDAGOGIA INSTRUMENTAL: és falsa pedagogia. Jo, tants anys fent i estudiant pedagogia, li dono la raó (amb matisos).

«Hay un desmantelamiento de la Universidad disfrazado de revolución pedagógica»
José Luis Pardo (Dom, 09/05/2010)

- Usted es contrario a las recetas más comunes sobre la enseñanza universitaria y defiende la autonomía del saber frente a quienes tienen una visión más instrumental de la formación, orientada al ámbito laboral y a las necesidades del mercado.

- Yo creo que es al revés, es decir, creo que son ellos, los que orientan la formación superior al ámbito laboral, quienes se han salido de las recetas comunes. Desde que la Ilustración inventó la Universidad y la escuela pública, éstas han sido lugares donde, por así decirlo, los niños y los jóvenes se mantenían a salvo de la urgencia de la necesidad inmediata o de lo que ahora se llama el «mercado laboral», cosa que para los que pertenecen a los sectores menos favorecidos ha sido esencial en su batalla contra la desigualdad económica. Los conocimientos adquiridos en el espacio de la escuela y en régimen de igualdad de oportunidades podían modificar la trayectoria biográfica de los desfavorecidos cuando se integraban en la sociedad. Antes de la Ilustración, por así decirlo, los niños y los jóvenes, si es que puede hablarse de tal cosa antes de la Ilustración, estaban mucho mejor adaptados al «mercado laboral», en el que ingresaban en cuanto estaban físicamente maduros para hacerlo, pero también estaban adaptados a la tiranía y al despotismo. Y da miedo que esto mismo suceda cuando se acabe de desmantelar la Universidad Ilustrada para instalar en su lugar esta otra formación laboral acelerada. Yo creo que la Universidad está al servicio de la sociedad, y que si la sociedad necesita puentes la Universidad tiene que proporcionar los ingenieros capaces de construirlos, de modo que no se caigan a la primera tempestad; pero para eso tienen que aprender a ser ingenieros, es decir, no atender a las expectativas, caprichos o ansiedades de la sociedad, de los políticos ocurrentes, del mercado laboral, de los analistas financieros, o de su familia, sino al coeficiente de torsión del acero, a la resistencia de los materiales o a la densidad del cemento. Y lo mismo vale para el Latín, que también hace un servicio a la sociedad. Esto es lo que yo llamaría «autonomía del saber», y diría también que sin un saber autónomo la Universidad no puede ser útil socialmente.

Em temo que a la Universitat (institució que ha d'abastar la universalitat del coneixement i avui també la diversitat de cultures), malgrat tanta retòrica, tots seguim essent els mateixos, llevat que hom faci una reflexió en profunditat. Hem d'incorporar tecnologies de la informació. I Tant! Però amb criteri pedagògic. Encara més important, hem d'incoporar continguts de comunicació de masses -que no és el mateix encara que molts ho confonen-. Jo he fet elaborar el coneixement als estudiants amb el suport de blogs i la producció de portafoli que ha de ser la producció pròpia, elaborada, disponible per a fer la prova presencial on es demana pensament i no solament memòria. Hem posat mostres de vídeo; hem donat enllaços de portals web. Però en tot moment hem procurat donar una estructura de coneixement que cada estudiant acaba d'omplir amb pensamengt propi, amb la seva iniciativa, que n'hi ha de posar. M'expliquen estudiants que algú pot omplir el temps de classe amb quatre o cinc vídeos, un darrera l'altre, que expliquen nomativa legal com a pedagogia, que no estan habituats a compentar un text en tres punts (ressenya, contextualització i elaboració pròpia). I el que em sembla més greu: després de comptar tantes hores de currículum i de fer horaris tant complexos i variants, una classe programada de 17 a 21 hores es converteix en 17:30-19 h i 19:30-20:30 h. I ara, un dia és festa no prevista, i ara, un altre dia fem una cerimònia o portem un professor estranger que ja és interessant solament pel fet de ser estranger.

Sí, professor Pardo. Jo sóc pedagog de la Il·lustració. Pedagogia derivada de la fi de l'educació, de la filosofia de la raó del judici i de l'ètica de Kant. Compatible amb el naturalisme de Rousseau que va desenvolupar científicament Claparède i van seguir Vigotski i Wallon. Pedagogia experimentada amb coneixement de l'infant i del jove i del coneixement .Compatible amb el culturalisme de Platon actualitzat per Spranger. Compatible amb la socialització necessària i l'educació democràtica practicada per Decroly, exposada per Dewey.

Sí professor Pardo. No hi ha contradicció entre la pedagogia narrativa d'Homero que presenta el model d'humà a imitar, diversos models: Ulisses, Penèlope i Telèmac, Aquil·les i Paris; de Raimon Llull amb Evast, Aloma i Blanquerna i la pedagogia del treball coperatiu dels mestres Freinet, Célestin i Élise o de la pedagogia per a adolescents d'uns mestres professors de casa, Josep Costa-Pau i Magda Planelles que no endevades van posar a l'escola el nom de Súnion. T'evocaré oh Súnion...! Sistemes pedagògics, diversos, adequats a l'edat dels alumnes, de l'entorn, però pensats amb base científica i dirigits amb coneixement. ¿Qui posarà en dubte que en aquests casos hagi pogut articular-se la triple dimensió humana de manera integral? El desenvolupament personal de base biopsicològica, el desenvolupament social amb participació a la polis i el coneixement i la cultura que és la llibertat de pensament i de voluntat. No hi ha contradicció si no es renuncia a la cultura i a la dedicació esforçada. Encara ens queda la pedagogia; això què es veu i sent és pura retòrica. Martí Teixidó

Ensenyar per a activar Competències Bàsiques

24 de març Quines matemàtiques hi ha avui? Aquesta activitat forma part del cicle IV Cicle de Converses

Jordi Nieva Organitzades amb la col·laboració de l'ICE de la UAB Coordinadors: Maria Masip Utset; David Vilalta Murillo, Unitat de Formació de Professorat, ICE de la UAB Diàleg entre els convidats experts i professorat de primària i de secundària Activitat conduïda per Anna Sanpera, professora de l’Àrea de Física Teòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Iñaki Villanueva, mestre de l’Escola Pau Vila d’Esparreguera i formador de l’ICE de la UAB. Manel Sol, professor de l’Institut Vilatzara i formador de l’ICE de la UAB.

31 de març Què significa aprendre a llegir i escriure en una societat tan digitalitzada? Aquesta activitat forma part del cicle IV Cicle de Converses

Jordi Nieva Organitzades amb la col·laboració de l'ICE de la UAB Coordinadors: Maria Masip Utset; David Vilalta Murillo, Unitat de Formació de Professorat, ICE de la UAB Diàleg entre els convidats experts i professorat de primària i de secundària Activitat conduïda per Daniel Cassany, professor de l’Àrea de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Xavier Fontich, professor de secundària i de l’Àrea de Didàctica de Llengua i de la Literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona.