dissabte, 22 de gener del 2011

ACLARIMENTS per a desorientats derivats del seguiment d'elaboracions d'estudiants

Com a professor, a més de les breus orientacions personals anotades a cada estudiant, remeto a fonts d'informació que he considerat correctes i clares.

MODERNITAT - POSTMODERNITAT (pensament, societat) és el mateix que
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/11/modernitat_postmodernitat_i_societat_liquida_60276.php
MODERNISME (reduït a moviment artístic, cultural.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme
I encara algú confon amb EDAD MODERNA. (Això ja és més greu)
http://es.wikipedia.org/wiki/Edad_Moderna

S'ha d'afinar. Pensar quina és la paraula adequada de les vàries associades. No és el mateix: sociabilitat que socialització, afectivitat que afectació, afectivitat que efectivitat, comunicativa que comunicactiva, constructivisme que construccionisme, cultural que cultual, polític que politicòleg, eficàcia- eficiència... (Atenció als gramemes que modifiquen el sintagma)
D'altres tenen relació de significat marcant diferència partint de sintagmes diferents: sentiment- emoció, individual- personal, ètica - moral, estètica - art, ciència - filosofia, veritat - certesa, llei (natural = regularitat) - llei (social = obligació).


PARADIGMA: model o conjunt de possibilitats. Sintagma: realització concreta d'un model entre molts.
http://culturitalia.uibk.ac.at/hispanoteca/Foro-preguntas/ARCHIVO-Foro/Paradigma-sintagma.htm


ECOLOGIA presnetada com a corrent de pensament actual. és una ciència, sí, prò ´s una ciència multidisciplinat, atnt que inclou ètica i pr tant filosofia.
http://biocab.org/ecologia.html
És També un bon exemple de paradigma científic d ela complexitat: des de la química elemental a la ètica ambiental.
I també clar el paradigma sociocrític, el que diu no sols explicar, interpretar, sinó canviar al realitat ( i no la natural, respectar-la; canviar al realitat social que no respecta ni els humans ni la natura) "We can!"

No vaig voler presenetar-ho com ECOSOFIA pensant que és una paraula poc estesa encara. La paraula Ecosofia la va introduir el pensador català-hindú reconegut internacionalment Raimon Panikkar (1918-2010). Em va acceptar el 1999 als seminaris de Vivarium Academicum que dirigia. ECOSOFIA. Para una espiritualidad de la tierra (Cittadella Editrice: Asisi 1993 / Madrid: San Pablo 1994). Ecosofia és la nova saviesa del viure humà que reintegri les dimensions còsmica, humana i divina (Antropologia tridimensional: soma, psiqué, pneuma). Veig que els seguidors d'Ivan Illich a Cuernavaca (Mexico) estudien i elaboren en aquesta orientació d'Ecosofia. (Són gent sèria)
http://www.ecosofia.org.mx/presentacion.php

No he revisat prou, però sembla bé:
http://www.ecologiasocialnqn.org.ar/ecosofia.htm

No tan fiable em sembla:
http://ecosofia.org/
Noteu com ja la presentació i els colors ens donen una pista. ¿Posen negre perquè tenen por del caos o perquè són misteriosos?. A Internet es troba tot, de tot; cal tenir criteri per seleccionar informació i formació per convertir en coneixement. No sigueu confiats (Internet no té cap autoritat, és un canal). No sigueu desconfiats (Internet pot difondre les causes reprimides pers poders opressors). Penseu comuniqueu i dialogueu amb amics (relació social), companys i professors i espolsareu (també expulsareu) la porqueria i us quedareu amb la cultura (nutrició social), allò que alimenta la dimensió humana. Vosaltres que us prepareu per ser mestres, els que eduquen fent ser cadascú allò que pot i vol ser (reproducció social personalitzadora).

Martí Teixidó
professor

La escuela activa, pedagógica y progresista de España. El Instituo-Escuela / L'Institut-Escola. La escuela olvidada.

Document emès per TVE. Correspon al T3 i l'il·lustra molt documentadament.




La escuela olvidada

El Instituto Escuela y la modernización educativa en España.

Emitido: 16/01/2011 / 22:40h
Duración: 59:08"
Más información

divendres, 21 de gener del 2011

Mostres il·lustradores de Modernitat i Postmodernitat. Quin és quin?

Aportació de Marta Bernabeu




Aportació de Martí Teixidó (per completar i contrastar)

escola inclusiva, correspon al T 9

Aportació de Marta Bernabeu

dijous, 20 de gener del 2011

T 15



Departament d'Ensenyament

Plans i programes


Pla de govern 2007-2010
El Pla de govern és l'eina que reuneix en un sol document els principals objectius del Govern i les accions que es compromet a dur a terme aquesta legislatura. El Pla s'estructura en 3 eixos (més el desplegament de l'Estatut), 19 àmbits i 67 objectius operatius. S'hi expliciten més de 300 actuacions principals i una quantitat important de compromisos específics.

Pacte nacional per a l'educació
El Departament d’Educació i les principals organitzacions que formen la comunitat educativa (famílies, centres, mestres i professors, estudiants i ajuntaments) van signar el 20 de març de 2006 el Pacte nacional per a l'educació, que fixa els fonaments de l’escola del futur i és la base per a l’elaboració de la pròxima Llei catalana d’educació.

Debat curricular
El mes de gener de 2005 s'obria a Catalunya un debat per assolir un Pacte nacional per a l'educació, com a pas previ a l'elaboració de la Llei d'educació de Catalunya. El document base del debat plantejava cinc àmbits de reflexió. El mateix document anunciava un futur debat sobre els aspectes curriculars. Finalitzat el debat, les diferents aportacions van ser recollides per les comissions, les quals van elaborar el document definitiu, que va convertir-se en un referent per a l'elaboració dels nous currículums.

Pla de Formació Professional 2007-2010
El Pla s'articula en 38 mesures concretes que van acompanyades d'objectius específics a acomplir. En aquest sentit, el document és un instrument per modernitzar i potenciar la formació professional, i també és un compromís segons el qual al final del període es podrà mesurar clarament el grau d'assoliment dels objectius.

Pla d'avaluació
Un dels objectius generals del Programa 2004-2007. Una educació per a la Catalunya del segle XXI és treballar per aconseguir una escola catalana innovadora i de qualitat: una educació per a la igualtat, el progrés i la cohesió social. En aquest sentit, un dels factors de primer ordre per a la millora de la qualitat de l'educació és l'avaluació.

Xarxa de competències bàsiques

  • Un punt de trobada per reflexionar sobre les competències bàsiques (Cb).
  • Una font de recursos per millorar l’adquisició de les Cb de l’alumnat.
  • Un estímul per a l’autoavaluació com a eina de millora educativa.
  • Un espai de divulgació del treball que realitza la Xarxa Cb per tal d’oferir suport als centres que desenvolupen processos per a la millora de l’adquisició de lesCb l’alumnat.

Pla de llengües estrangeres
En el context de les llengües estrangeres una de les prioritats del Departament d'Educació és donar impuls a la llengua anglesa com a llengua vehicular de blocs i continguts, així com incentivar l'ús d'altres llengües, amb l'objectiu pricipal de fer de Catalunya una societat on el català sigui l'eix vertebrador d'un projecte plurilingüe.

Pla per a la llengua i la cohesió social
El Pla per a la llengua i la cohesió social sorgeix davant el repte de construir una Catalunya cohesionada, acollidora i oberta. L'objectiu general d'aquest pla és potenciar i consolidar la cohesió social, l'educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe.

Plans educatius d'entorn
Els plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat. Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves. S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat envers els sectors socials més desafavorits.

Més documents

Entesa nacional de progrés

Quina és la formació professional que ens cal a Catalunya, conferència del conseller Maragall (19 de febrer de 2010)

Com governarem l'educació, conferència del conseller Maragall (21 d'octubre del 2009)

Compromís per l'educació, compromís per Catalunya, conferència del conseller Maragall (26 de març del 2007)


PMQCE

Projecte per a la Millora de la Qualitat dels Centres Educatius

El Departament d'Ensenyament, tenint en compte els objectius educatius plantejats per la Unió Europea per al 2010, el contingut del Pacte nacional per a l'educació, els objectius del Pla de Govern 2007-2010, el Programa de apoyo y refuerzo en educación secundaria (PROA) i el Pla de cooperació per al suport a la implantació de la LOE, del Ministeri d'Educació i Ciència, promou el Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius públics (PMQCE), pla de plans, que té com a finalitat incrementar els resultats educatius, millorar la cohesió social i prevenir l'abandonament prematur en els centres educatius públics mitjançant l'impuls de l'equitat, l'excel·lència, l'autonomia, la millora de la qualitat i la inclusivitat.

El PMQCE es concreta en dues línies d'actuació, una primera de caràcter general, a la qual poden acollir-se tots els centres educatius públics, i una d'específica adreçada als centres que imparteixen dues o més famílies de formació professional o són centres específics de formació professional, i que s'anomena Projecte de qualitat i millora contínua (PQiMC).

El projecte s’ha concretat en el Projecte d'autonomia de centres, amb format de pla estratègic i fins l’actualitat el desenvolupen centres educatius públics de diferents tipologies que formen part de diferents iniciatives segons l'any d'entrada en el projecte: PAC05, PAC06, PAC07, PAC08 i PAC09

El Departament d'Ensenyament, mitjançant els plans estratègics regulats pel Decret 132/2001, de 29 de maig, promou l'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió per afavorir la millora contínua en l'educació pública.

L'elaboració i aplicació dels plans estratègics correspon al centre educatiu, i el seguiment, assessorament i la dotació de recursos addicionals corresponen al Departament d'Ensenyament. Ambdues parts concreten el seu compromís en un acord a mitjà termini i fan un seguiment de l'aplicació del pla que inclou una rendició de comptes al final de cada curs.

Centres acollits al PMQCE (desembre 2009)

Normativa associada al PMQCE

Podeu accedir a la llista de normativa i al text de les normes. Llegir+

Guia per elaborar i aplicar un pla estratègic

Guia PE - 1796Kb

PROJECTES EDUCTIUS

L'escola, l'eduacció: escola, família i +

Aportació de Gemma Herrero

dimarts, 18 de gener del 2011

20 gen. Classe de 17 a 19 h

T 15 Plans educatius. Plans de formació.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>recollida de recensions en paper numerat i ben grapat
Educació ComunicActiva, pràctica
Us convé haver visionat "Black or White" 11' i pensar:

1. ¿Què m'ha impressionat, agradat, incomodat, sorprès, desconcertat, suggerit...?
2. ¿Què sé d'aquest vídeo, del disc, del que va passar, de la reacció de MJ...?
Això és fer anàlisi semiòtico-comunicativa (Umberto Eco) i més. MTPp

Recapitulació final.

dissabte, 15 de gener del 2011

Tots els infants poden reeixir




Touts les enfants peuven réussir
Todos los niños pueden triunfar
WEB Escola Les Fontetes de Cerdanyola, classe de tercer

A la classe de tercer ens agrada molt jugar, i venir a l'escola perquè aprenem moltes coses i també ens ho passem molt bé fent tallers. Aquests retrats els hem fet en un taller i ens han quedat molt bé. Ah que sí?



Célestin Freinet ou la révolution par l'école per Delphine Lafon (133 pàgs.)

dijous, 13 de gener del 2011

T 14





22

I

T10

PISA 2009. Presentació de resultats de Catalunya. Presentar i comentar una o dues diapositives, seguint l’esquema del model donat.

40’

23

T14

Anàlisi semiòtico-comuniactiva “Black or White” Impressions i Explicacions. (després de visionar el vídeo 11’). Preparació per a la classe.

40’

24

E/I

T14

Explora, descriu i explica una de les escoles suggerides o una altra que coneguis que ha iniciat un efectiu canvi de model que pot incorporar TIC i MCM en la seva organització.

90’



LA PEDAGOGIA FREINET

La pedagogia del mestre Freinet és la pedagogia que incorpora a l’escola els recursos i tècniques disponibles a la societat moderna. És sempre una renovació de la pedagogia a partir de l’anàlisi de la societat atès que a l’escola s’ha d’aprendre la cultura i les formes de treball de la societat on es viu. Així, es parteix de principis sòlids, universals, coneguts per la ciència però es concreta en tècniques possibles amb la disponibilitat de determinats recursos segons el context on viuen els alumnes. Això ja ens anticipa que si Freinet desenvolupava la seva acció docent en un context rural, els mateixos principis i pràctiques tindran una concreció diferent en un context urbà, o en un context diversificat per la procedència ètnica i cultural dels alumnes.

Ressenyem de manera directa les tècniques i propostes pedagògiques de Freinet i tot el moviment al redòs de l’Institut Cooperatiu per l’Escola Moderna i la Federació Internacional de Moviments per l’Escola Moderna. Alhora ja esbossem una lectura actualitzada amb els mitjans i les necessitats d’avui.

El text lliure, text creatiu, fruit de les vivències i fet en temps i lloc lliurement decidits és la resposta al rígid exercici de composició escrita tant important a l’escola francesa. El text lliure incorporava expressions i maneres de dir analitzades i escrites a classe i per tant no era un acte espontaneïsta. No podem en aquest cas pensar en el text lliure tal com es va desenvolupar a moltes de les nostres escoles els anys setanta o vuitanta on no hi havia aquella tradició exigent en l’expressió escrita. El text lliure sense una activitat prèvia de llenguatge molt acurat pot esdevenir una pèrdua de temps i de fet un acte sense interès per a l’alumne. Avui hauríem de convidar els infants de sis anys a escriure en una d’aquestes llibretetes boniques que els regalen les àvies, als minyons de deu a dur un petit bloc de butxaca de notes de camp per recollir observacions que donarien contingut als seus textos setmanals.

El llibre de la vida, aquell recull de textos i il·lustracions fets a partir de l’observació de les sortides al camp conduïdes pel mestre. Es basa en els passos formals de Decroly: observació, associació i expressió. L’expressió és estimulada a partir de l’observació, és enriquida a partir de la intervenció del mestre i queda compromesa per participar en una activitat cooperativa de tots que serà motiu de satisfacció. No hi pot faltar la part de ningú. Si alguns no aporten textos tan reixits poden ésser uns excel·lents il·lustradors. Avui, les possibilitats són immenses amb processadors de textos, imatges insertades, les facilitats de fer còpies i d’establir una edició periòdica regular que canalitza activitats d’aprenentatge habituals i no sols com a una activitat extraescolar o especial de Sant Jordi.

La impremta escolar comporta un total canvi en el mètode de lectura escriptura. Introdueix una motivació quasi màgica en obtenir d’immediat el text imprès, obliga a una atenció analítica lletra per lletra, fomenta el treball cooperatiu i la realització al servei de tota l’escola. Avui és tot molt més senzill que la impremta o la multicòpia amb gelatina. Es perden unes possibilitats però se’n guanyen moltes d’altres. Avui, amb l’ordinador i mida engrandida de la lletra els infants poden escriure tan bon punt llegeixen, amb independència de la maduració grafomotriu. És una qüestió d’opcions; mentre concentrem els ordinadors de forma escolàstica a una aula fem de la informàtica una activitat mítica per comptes de posar un mitjà i unes tècniques al servei de l’expressió, comunicació i càlcul, un mitjà al servei de la creativitat de l’alumne.

La fotografia i el cinema, van entrar a l’Escola Moderna els anys cinquanta. Avui amb prou feines es fa lectura de la imatge i el llenguatge verboicònic no s’ensenya. Fa anys que qualsevol infant rep una càmera fotogràfica als vuit anys, veu cinema i televisió a desdir, escolta música tothora. Quan arriba a l’escola, tot això que forma part de la seva vida, no troba un aprenentatge dels usos culturals que en pot fer.

La ràdio i l’electròfon avui tan a l’abast de tothom. Poques escoles avui ensenyen a escoltar un breu informatiu oral de la ràdio, pura audició de llenguatge sense imatges. Tots els infants tenen accés a enregistraments sonors, la majoria d’adolescents disposen d’un walkman que volen dur per lluir de la seva música però no ha estat incorporat a la classe d’anglès per a individualitzar l’aprenentatge i projectar-lo en breus estones fora del temps escolar.

Les màquines d’ensenyar eren capses de cartró (capses de sabates) amb una finestra que contenia un enrotllat de fulls on s’hi havien seriat problemes o operacions aritmètiques seguint les regles de la instrucció programada amb la seqüència estímul – resposta. Això permetia el treball autònom de l’alumne mentre el mestre es dedicava a atendre d’altres alumnes. Avui els programes d’ensenyament instruccional assistit per ordinador podrien i haurien d’estar disponibles a tota escola i a qualsevol hora, a l’aula o a l’espai interaules. Però si el problema de fa uns anys era la falta d’ordinadors hauríem avançat si entenguéssim que no són les tecnologies de la informació que canvien l’ensenyament sinó la iniciativa pedagògica que en dissenya l’ús. Ja haguéssim pogut avançar disposant en suport paper dels repertoris ben seqüenciats segons dificultat de problemes i operatòria. Els alumnes ja podrien aprendre autònomament, al seu ritme; que la màquina li doni els resultats és interessant però és accessori. Hom ha d’entendre que la tècnica pedagògica és la seqüenciació de l’operatòria i problemes ben programada, no la màquina que ens ho serveix.

El pla de treball setmanal de cada alumne comporta la seva definitiva implicació en l’aprenentatge. Pot projectar més o menys i té a l’abast certes eleccions però allò que el compromet és fer ús de la seva llibertat i aprendre. D’altra banda, aquesta tècnica va nèixer en una escola de poble quan acollia infants amb problemes socials i orfes refugiats de la guerra incivil espanyola. Es completava amb el consell de cooperativa, una forma d’assemblea de l’escola de Decroly, atès que bona part de les activitats de cadascú es feien en equip amb d’altres i en depenia el treball de tots.

La correspondència escolar, derivada de la impremta escolar i possible pels contactes de col·laboració entre mestres renovadors que estableixen una xarxa d’escoles ja a finals dels anys vint. Els textos escrits a una escola tenen un nou i superior valor a una altra escola que els rep. Els infants s’afanyen a llegir, a localitzar a l’atlas de geografia, a comparar les reproduccions de plantes i cultius d’una altra comarca amb les de la pròpia. El coneixement assoleix el màxim significat i incrementarà la motivació fascinant per conèixer països diferents als que no hi poden anar però que podran conèixer a través de llibres o de reportatges cinematogràfics. Avui, coneixem comptats casos de correspondència escolar. Afortunadament a través de ONGs s’han potenciat iniciatives d’intercanvi entre escoles tot i que s’ha de fer amb tacte ateses les diferències d’equipament i recursos. Mentre les nostres escoles disposen d’ordinadors i vídeo i poden enviar enregistraments i realitzacions multimèdia amb material imprès i il·lustrat a color, hem vist produccions d’escoles andines d’àrees rurals on no hi ha arribat l’electricitat, totalment realitzades a mà amb unes sanefes i acoloriments, amb una lletra de la millor caligrafia que deixa astorats els nostres alumnes. Ja està bé que es facin conscients que les disponibilitats tecnològiques per elles mateixes no poden substituir el treball metòdic, continuat i amb voluntat de perfecció i que si podem completar-lo amb tecnologies de la informació és quan assolim unes realitzacions inesperades i tan brillants com les que ofereix la societat de consum. La diferència és però que participant-hi hem fet el nostre aprenentatge.

Els mètodes naturals aplicats a la lectura, al càlcul i al dibuix es fonamenten en la possibilitat d’assaig i error que sempre fa l’infant en el seu aprenentatge. Tot infant arriba a caminar, tot infant acaba menjant bé amb cullera sense embrutar-se i es que ningú li exigeix que ho faci bé des del primer dia. Observem com tots els infants (llevat dels impedits) caminen, quasi tots els infants parlen al seu temps però quan es tracta de llegir i escriure, activitat especialment tecnificada per l’escola, n’hi ha uns quants que no ho assoleixen fàcilment tot i coincidir que tenen bona capacitat personal. Per què llegir i escriure, operar arimèticament o dibuixar s’han d’aprendre primer amb unes regles? I Freinet, en aquest cas clarament Célestin i Élise, la seva muller també mestra, inicien el mètode natural de lectura invertint el procés que segueix l’escola. L’infant té necessitat de comunicar-se amb els adults i també s’expressa per escrit amb dibuixos i amb el grafisme. L’adult li escriu amb codi lingüístic allò que l’infant ha comunicat com a vivència. I l’infant ho recorda i davant d’aquell dibuix amb l’escrit del mestre, reprodueix la comunicació que amb el temps podrà llegir. Això comença com a assaig i error als dos o tres anys i els nens llegiran als cinc anys. Si fa o no fa com aprendre a parlar que comença amb sons i guturalitzacions ben divertits. Si la mare parla al seu fill, ja abans de néixer, amb cadències regulars, aquest infant sent i sentint comença a aprendre a parlar. Si ha començat a escoltar, regularment, si els adults li parlen regularment, parlarà als dos anys. La descoberta dels mètodes naturals no ha estat prou considerada. Es tracta d’estimular el desenvolupament natural, de crear un ambient propici, no d’establir un currículum escolar per al Parvulari seqüenciant objectius analítics i anar comprovant amb llistes de control el seu assoliment. Això no aporta massa res als infants ben dotats i ofega el desenvolupament dels infants inicialment endarrerits per maduració més tardana o per procedir d’entorns mancats de les necessàries interaccions. Quant al càlcul viu, els mètodes naturals suposen recuperar l’activitat primigènia humana de fer activitats empíriques de recompte i de mesura de magnituds contínues i discontínues per després traduir-les als signes numèrics i a les operacions aritmètiques universalitzants.

La biblioteca de treball i els fitxers de treball individual. És coneguda la frontal oposició als llibres de text des dels primers anys vint quan Freinet inicià la seva activitat de mestre i ja al 1932 s’inicia la Biblioteca de Treball, una sèrie de llibrets monogràfics editats com a alternativa al llibre de text. Són publicacions per a la biblioteca de l’escola, a disposició dels alumnes però no per a que els compri cada alumne. En la mateixa línia els mestres de l’Escola Moderna confegeixen tota mena de fitxes d’exercicis de llenguatge, de matemàtiques, d’observació, de lliçons de coses. Són la guia per a l’aprenentatge autònom de l’alumne que podrà pensar per ell mateix sense sentir-se pressionat per la pregunta del mestre o per la impaciència de companys més llestos en la resposta. Avui tot això ho veiem explotat per les editorials de llibres de text fins al punt que llibres i quaderns de treball es confonen, estan pensats perquè s’hi escrigui i siguin d’un sol ús. Són tot el contrari del que havien projectat els mestres de l’Escola Moderna; són materials que pot aplicar qualsevol que no sigui ni mestre però d’aquests exercicis no en queda res de sòlid. Avui això ens ha de dur a fer treballar els infants a la biblioteca escolar i a d’altres reduint les llargues explicacions de classe, a incorporar llibres que serviran per després de l’escola: atlas, mapes, guies de natura, anuaris, enciclopèdies... i l’accés a tota mena d’informació a través de thesaures i cercadors telemàtics. I nosaltres després de vuitanta anys encara seguim amb els llibres de text. Els llibres de text són caducs; els alumnes no se’ls acostumen a tornar a mirar un cop acabat el curs quan avui hi ha tants llibres, magníficament editats que servirien per a l’aprenentatge escolar i per a seguir consultant després de l’escola.


diumenge, 9 de gener del 2011

Com anem de lectures? REBAIXES DE GENER

Una recensió mínima. Dues millor que una. Tres... ja entenc que no és posible.

La recensió o recensions s'han de presentar abans de final de curs. Ja vaig dir entre el 10G i 17 o 20G. Després serà el portafolis.


Penso modificar els criteris d'avaluació. Entre una o dues lectures i ressenyes. Cada una 7.5 punts. Mantindrem el mínim de 5 punts. A la primera classe puc escoltar i ho donem per decidit. MTPp

REBAIXES DE GENER presentada en suport paper, sense portada, en termini
Per una recensió (3 a 5 pàgines) ben elaborada 10 punts
Per dues recensions (3 a 5 pàgines) poden ser 15+5 punts