Professors i professores,
adults amb cultura integral, referents per als joves
Des
catorze als divuit anys d’edat els joves de la nostra cultura fan el procés que
la Il·lustració va fer en la nostra cultura occidental. Tot allò que es va
aprendre de forma sensorial i sombòlica roman però tot allò que es va aprendre
de forma mítica, amb més emoció i simbolisme
s’ha de passar per la pedra de la raó. Un debat racional que difícilment
es pot fer amb els pares i sí amb els companys i col·legues, de forma espontània
o suscitat per uns altres adults, professores i professors amb els qui no hi ha
dependència afectiva. Als pares se’ls ha de discutir tot a l’adolescència per
provar la consistència de tot allò que els han dit i ensenyat. Segueix un temps
de distàncaiment, aparent, i es retorna a allò que s’ha trobat consistent per a
viure. Tanmateix en paral·lel a la racionalització hi ha una emocionalitat
romàntica desbordant: somnis, idealitzacions, heois/heroïnes. L’escola o institut és avui el lloc comú on
tots els joves d’avui han de poder desenvolupar aquests processos de
racionalitat i d’emocionalitat que no han de fer-se a banda del coneixement
científic, filosòfic, artístic. Quan els joves no troben oportunitat en aquest
lloc comú, es munten el seu grup de subsistència sovint amb col·legues de l’institut però fora d’hora i de recinte escolar.
A falta de guió es recorre als decibels musicals, a la riota burlesca de
persones, a audiovideos provocadors, a provatures alcohòliques o, en casos
extrems, a consum de substàncies psicotròpiques. Tot per sortir de
l’avorriment, una resposta de l’animal humà quan l’activitat està massa per
sota o massa per sobre de les pròpies possibiitats. D’entrada és una defensa,
una reacció a sortir de l’estat però pot esdevenir avorriment agressiu per
desequilibri extrem entre màxima capacitat i mínim estímul. L’avorriment
agressiu va contra un mateix (lesions, drogues) o va contra altres (destrucció
de mobiliari urbà, assetjament).
L’escola o institut és avui el lloc comú de tots els
joves. Els professors, dones i homes de cultura, són un referent habitual alternatiu.
Els temes de ciència, cosmovisió, sentit de la vida autoconeixement i creació
artística de bellesa són molt importants en l’educació personal en un context
de grup d’iguals on aprenen a exercir la llibertat front els adults. Llibertat
de pensament amb competència per contrastar amb el coneixement científic
consistent i la realitat social diversa. Avui, els mitjans de comunicació de
massa i l’accés a internet forneixen constants estímuls i provocacions per
parlar-ne, sols entre els col·legues, o bé acompanyats d’adults que no dogmatitzen
i amb els qui poden confiar per la seva equanimitat i acció desinteressada.
La il·lustració amb referents humans històrics és molt
adequada a l’adolescència. Admirables científics com Pierre i Marie Curie (i en
aquest cas, home i dona). Grans aventurers com Amundsen. Exploradors com
Livingstone. Missioners i metges salvadors de vides com Schweitzer.
No-violència activa per la justícia com Gandhi. Viure el silenci del desert com
Foucauld. L’escola o institut hauria de presentar biografies que puguin
suscitar una vida amb sentit sens perjudici de parlar dels petits mites del
moment difosos per comunicació de massa (esportistes, cantants, músics). A través
dels mitjans de comunicació ja els n’arriben d’altres: futbolistes, cantants,
models, influencers... I a través dels programes escolars ja els son coneguts: Alexandre
el Gran, Napoleon, Hitler o Stalin. És obrir-los opcions de sentit de la vida que
entusiasmin per decidir lliurement.
En
conclusió
Penso que la publicació d’El Poema de Vat Xan, del professor Mussons és una iniciativa i
recurs molt interessant per als docents, per a tots: d’educació infantil,
primària, secundària, professionalitat i
batxillerat. Però entenent la intenció de l’autor, la finalitat és donar
una formació científica, filosòfica, religiosa, humanística i artística
integrada a tots els alumnes. Per això no m’he limitat a presentar el llibre
sinó que he considerat adequat fer una
introducció, oberta, al tema i a les possibilitats de desenvolupar-ho per tot
professor. La professió de professor és substantiva i l’especialització és
adjectiva. Aquest és el motiu pel qual es fa referència a dos autors que aporten
coneixement des diferents perspectives amb obres prou actuals com per auto formar-se.
Els col·legues professors en posaran d’altres en comú. Si no hem desenvolupat aquesta
orientació integrada, ha estat perquè pocs han estat formats de joves i
honestament no poden entrar en aquest temes. El mateix Mussons, enginyer
informàtic va decidir ser professor, i podia ser-ho amb el títol d’enginyer
però va estudiar ciències físiques, matemàtiques va viatjar i va gaudir de la
bellesa de l’art lliure de determinacions interessades.
“No
sé exactament què és l’art, ni crec que calgui tampoc tenir-ne una definició
precisa. M’he endinsat molt i molt en les manifestacions que s’autoanomenen
artístiques, però la majoria d’elles no tenen gaire interès per a mi. No sóc
historiador de l’art, i per tant, no vull perdre el temps contemplant
experiments fracassats, com deia el senyor Hussein. Tanmateix, al llarg de la
vida m’he trobat amb unes poques obres d’art que m’han comunicat realitats
d’una manera completament nova. Amb aquest art he après realment a través de
l’emoció intensa experimentada davant d’uns símbols que ell m’ha transmès i amb
els quals he arribat a un coneixement que no podia ésser verbalitzat de manera
convencional. Aquest és l’art que m’ha trasbalsat i que ha anat canviant
subtilment la meva existència.” El poema de Vat Xan", Antoni Mussons,professor de física.
El Poema de Vat Xan. Introducció.
Cal saber de què parlem, especialment davant d’estudiants
però també cal fer-ho amb didàctica. διδακτικός, mostrar, ensenyar. L’obra que teniu a les mans n’és un exemple.
S’expliquen realitats complexes de manera planera. Alumnes de setze anys poden llegir-ho per
ells mateixos i parlar-ne després. Amb alumnes de dotze anys podem llegir
col·lectivament unitats i parlar-ne. Amb alumnes de primària, si tenim presents
les diferents unitats, trobarem relació amb temes curriculars o bé, introduirem
lliçons ocasionals en dies singulars (el
primer o darrer dia de trimestre, un dia d’una elevada absència o amb ocasió
d’una informació d’actualitat). Hem
d’afegir els recursos àudiovideo disponibles a la xarxa que cadascú trobi més
adequats. Els alumnes també poden associar a documents vistos i proporcionar
recursos. El professor es pot arriscar encara que no el conegui i si no es favorable
(n’hi ha de màgics, supersticiosos, ridículs) farà les observacions i
raonaments oportuns.
![566_LogoSCPVermell-85[1]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_vdcStRcYSC2yZDBCXJlLGDCJYKVl87w7cfEQzf1okX0TNFsI0VQcQrxpcniPNMGkSDISc9FWhjJjHvip01pI87GfW0pjYA9YUxzDeZr7yLKGsYKYlo9SXnOFtXMRHXi2X7bLCEUDemIPEof3xdVrl2DgwET136mUrGGA=s0-d)
