9 des Classe. T11 recorregut per webs. Convenient disposar de PCport

Farem el tema seguint webs d'informació del DepEduCat i d'altres. Anirà bé disposar de PCport compartible entre dos o tres estudants, bateria ben carregada. MTPp

Com preparar la prova 1 de recuperació, prova de coneixement de record

S'han donat referències de llibres manuals de consulta. La part històrica, les aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX estan ben explicades. ¿Heu estudiat algun tema amb alguns d'aquests llibres manuals?

Seguim fent l'elaboració dels temes al blog personal.

Seguim fent l'elaboració dels temes al blog personal. Es pot estudiar i deliberar colaborativament amb companyes. Les activitats suggerides a classe, les indicades a la llista d'activitats i les que cadascú pugui decidir. Tot al blog que el professor va supervisant i finalment al portafoli que serà el llibre de consulta a la prova 2.

9 des. Sem. Treball autònom d'estudi i debat en equips

1 TF 1.2.
Avaluació als alumnes de sisè curs de l’Educació Primària
16 de juny de 2010. Presentació projeccions el DepEdu.

Lectura comprensiva conjunta. 30'. Després cada estudiant ho reflectirà individualment al seu blog amb un comentarai concloent, fonamentat en dades (40-45 l).

2 TF 1.2.
Projecte Educatiu de Centre. Pacte Nacional per a l'Educació: II. Famílies i educació. Regulació normativa al respecte [LEC i decrets]

Analitzar un PEC i confrontar-ho al PNE de Catalunya i al que diu la normativa legal sobre aquest assumpte. 30'

T 10

17 I	T10	Explicació del que s’ha estudiat: autonomia i com queda disposat a la normativa legal: LEC i Decrets	40’
18 I	T10	L’avaluació: explicació, modalitats, models. La cultura de l’avaluació a España i a Catalunya.	40’

TF 1.1

Pacte Nacional per a l'Educació a Catalunya

Acords relatius a les famílies i educació
1. Els principis
Les famílies són la primera instància socialitzadora de la infància i la seva acció sobre els processos educatius dels fills i filles és fonamental. L’escola pot complementar la feina de la família, però mai no podrà substituir-la. Les relacions entre la institució escolar i la família i
la seva acció educativa han de ser complementàries i reforçar-se mútuament i han d’em- parar l’esforç dels estudiants.
2. La dimensió individual de la participació de les famílies a l’escola • Garantir a les famílies una adequada informació dels centres educatius. El Govern i
els agents socials consideren que la transparència i la rendició de comptes són dues qüestions essencials que han de caracteritzar les actuacions de tots centres que presten el servei públic educatiu. La participació i la coresponsabilització que es pretén de les famílies així com el respecte als seus drets requereix que aquestes tinguin una adequada informació del centre, de les seves característiques, definides en el seu projecte educatiu, i del seu funcio- nament intern, així com dels serveis complementaris que ofereix i del seu cost.
• Compromís de les famílies amb l’educació i establiment de protocols de cooperació entre famílies i centres educatius. El dret d’infants i joves a l’educació comporta, en prime- ra instància, l’obligació de les famílies a donar el suport necessari a llurs fills i filles. El com- promís de les famílies amb l’escolarització i amb l’evolució dels seus fills i filles requereix, també, de la seva participació en la vida escolar. Amb la finalitat d’arribar a acords educa- tius amb les famílies, també és necessari que els centres estableixin protocols de coopera- ció adreçats a les famílies, en especial quan aquestes s’incorporen per primera vegada al centre.
• Compromís dels centres educatius amb les famílies. La millora de l’acció tutorial i una major coresponsabilitat educativa fan necessari situar l’atenció a les famílies com un factor de millora qualitativa del sistema educatiu. En aquest sentit, el Departament d’Educació, a través de la normativa corresponent, haurà de preveure que els centres i el professorat pu- guin oferir assessorament i una adequada atenció a les famílies amb la finalitat que aquestes puguin compartir amb els professionals l’evolució educativa de llurs fills i filles i establir canals eficaços de comunicació i intercanvi. Aquest compromís s’ha de reflectir en la presa d’acords concrets que comprometin família i escola.
• Respecte al projecte educatiu dels centres. Les famílies i l’alumnat escolaritzat en un centre del servei públic educatiu hauran de respectar el seu projecte educatiu, encara que no el comparteixin totalment.
• Compatibilitat de l’activitat laboral amb les obligacions educatives de les famílies. El Govern i les organitzacions patronals i sindicals han de promoure la regulació de permisos laborals per als treballadors i treballadores amb fills i filles en edat escolar, així com altres be- neficis socials, que permetin fer compatibles l’activitat laboral amb les obligacions educati- ves de les famílies.
3. La dimensió col·lectiva de la participació de les famílies a l’escola: les associacions de mares i pares d’alumnes
• Reconeixement del paper de les AMPA com a associacions d’utilitat pública. Al nostre país les associacions de mares i pares d’alumnes són unes entitats que han fet i continuen fent una inestimable aportació qualitativa al sistema educatiu. Les AMPA són una important via de participació de les famílies i sovint el seu compromís les ha portat a assumir la gestió de determinats serveis i activitats complementàries i extraescolars. En el marc de la llei cata- lana d’educació el Govern impulsarà el reconeixement del paper de les AMPA com a asso- ciacions d’utilitat pública i promourà mesures fiscals i de suport a la seva tasca. Així mateix, el Govern impulsarà aquelles mesures que facilitin a les federacions i confederacions d’AMPA atendre adequadament els compromisos derivats de la seva representació institucional.
• Incloure el grau de participació de les AMPA a l’avaluació dels centres educatius. El centres i el territori han de fomentar i promoure la participació activa de les famílies en les AMPA, i el grau de participació ha de ser també objecte d’avaluació dels centres educatius.
• Establiment de canals estables d’interlocució entre les federacions d’AMPA i l’Ad- ministració educativa. Per tal de donar un nou impuls a la relació i entesa entre les federa- cions i confederacions que agrupen les AMPA i l’Administració educativa es requereix que es pugui disposar de canals estables d’interlocució. Amb aquesta finalitat, el Departament d’Educació designarà un responsable de les relacions amb les federacions i confederacions d’AMPA.
• Suport i assessorament a les activitats formatives organitzades per les federacions d’AMPA. La participació i la coresponsabilitat en educació requereixen, entre altres, instru- ments de formació i d’espais de debat conjunt de la comunitat educativa dels centres i del seu entorn. Amb la finalitat de potenciar i afavorir una participació real, efectiva i de qualitat de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i en la vida dels centres educatius, el Departament d’Educació continuarà donant el seu suport i assessorament a les activitats formatives orga- nitzades per les diverses federacions d’AMPA i, en concret, a les escoles de pares.
• Formació específica adreçada al professorat per millorar les relacions amb les famí- lies. Així mateix i d’acord amb allò que estableixi el Pla Marc de Formació Permanent 2005- 2010 i els acords de formació permanent amb l’escola concertada, es preveurà una formació específica adreçada a donar al professorat la capacitació necessària per millorar les rela- cions amb les famílies.

Article aportat per Neus Ferran (PAIDOGOGIA2010). La professora Sanmartí fa un plantejament molt actualitzat de l'avaluació amb relació al currículum actual. (Molt complet, er a estudiants excel·lents)

AVALUAR PER APRENDRE
L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat
en el marc del currículum per competències
Neus Sanmartí
Novembre de 2010

2 des. Seminari. T9 Documentació d'estudi que ha de cercar l'estudiant i elaborar en equip

Convé disposar de la normativa referenciada a la presentació del T9
Cada estudiant, o feina repartida a quatre.

Particularment cal tenir davant (baixar els articles corresponents):
Principis del sistema educatiu, LEC/2009
Règim lingüístic, LEC/2009
Drets i deures dels alumnes, LEC/2009
Carta de compromís educatiu, LEC/2009, D102/2010 Autonomia

Autonomia dels centres educatius, D102/2010 Autonomia. (diversos àmbits )
Rendiment de comptes dels centres educatius, On hi ha referències? (cerqueu)

Aplegueu els acords bàsics del Pacte Nacional per a l'Educació a Catalunya de 2005

16 E/I

T9

Ressenyar els continguts rellevants que cal conèixer de la LEC: principis educatius, règim lingüístic, drets i deures dels alumnes, carta de compromís educatiu.

40’

EP 17.1

9 des, 17-18 h . Examen alternatiu a la Prova 1 (grup restringit)

Examen tradicional: 10 preguntes curtes sobre continguts dels temes 1 a 7 per ressenyar coneixements de record. Sense consulta de material. Temps 60'. S'invita particularment a estudiants als quals no s'ha pogut valorar la Prova 1. MTPp

POSTMODERNITAT. Presentació de Catherine Rivera per a fòrum de comentaris (Termini 01.12.10 - 18h)

15 A

T8

Comentari sobre Diego Torres-Color Esperanza, Imatge cançó aportada per Catherine Rivera per a il·lustrar POSTMODERNITAT.

10’

T 9

És possible que tot plegat sigui alguna cosa més que una preocupació: per molts és una clara frustració social que, davant la manca d’una explicació, con- dueix a l’exigència de responsabilitats. Els pares, i els ciutadans en general, es queixen de la falta d’exigència dels centres docents i dels baixos nivells de coneixements que abans s’adquirien amb menys anys; fonamentalment, ho atribueixen tot als professionals, és a dir, a professors i mestres per no «estar direc- tament a sobre dels seus fills» ja que consideren que el professor ha de motivar-los. Els pares esperen que els mestres ho controlin tot: que el nen es mengi l’entrepà, que li donin la medecina a l’hora exacta, que li corregeixin els exercicis i els deures cada dia, que el tinguin a primera fila per evitar que es distregui, etc.

Per altra banda, els professionals docents posen de manifiest l’escassa inversió en educació; no hi ha una institució amb edificis, mobiliari i equipament menys renovats. Es pot observar com amb la gestió democràtica s’han millorat molt els hospitals i els ambulatoris, s’han renovat i ampliat les oficines i els ser- veis dels ajuntaments, s’han multiplicat els centres d’atenció a les persones grans —la tercera edat— i el procés d’informatització de tots els serveis i orga- nitzacions és evident en els darrers anys, excepte a l’escola. Per l’escola, els pressupostos són escassos i no s’hi poden aprovar quantitats extraordinàries. Els centres docents privats no van gaire millor que els públics ja que, encara que possiblement tinguin una aula d’informàtica, continuen treballant en aules amb pupitres, pissarra i guix; no hi ha diners per abandonar el guix i la seva molesta polseguera, i disposar en totes les aules d’allò que qualsevol llar o oficina empresarial o de ventes gaudeix: un panell blanc per a rotulació i esque- mes, un videotelevisor activable en qualsevol moment, i un ordinador per exe- cutar programes de manera individual o col·lectiva a través del televisor i de l’equip de so múltiple. Certament, totes les generacions precedents han après amb el guix i la pissarra, amb el llibre i la llibreta, i escoltant moltes lliçons del profesor; però, aquells alumnes no vivien en cases amb televisor i videos diaris, amb ràdio i música contínua, amb consola de jocs i ordinador personal i de na- vegació en xarxa informàtica integrada, etc.; en definitiva, les actuals cases res- ponen a l’oferta i a la realitat social i comunicativa, i l’escola és la que està fora de la seva època.

Pels responsables públics, polítics i administradors, cal assolir el projecte idealista que destaca la dignitat de la nostra societat proclamant la igualtat dels ciutadans en l’accés a l’educació. Aquest accés generalitzat a l’educació, que s’inicià a Espanya a mitjan segle XIX, fou un clar objectiu de la Llei d’instrucció pública de l’any 1857 —l’anomenada Llei Moyano—, que fou impulsada pels liberals progressistes en un govern liberal moderat. La instrucció pública es va generalitzar i va beneficiar tots els ciutadans. Durant més d’un segle ha augmentat de manera progressiva la població escolaritzada i els anys d’escolarització —s’ha passat de quatre anys a sis, de sis a vuit i de vuit a deu. També, s’ha generalitzat l’ensenyament secundari com a ensenyament bàsic, i s’ha passat de les tres hores de classe diàries del segle passat a les cinc hores o sis que actualment reben tots els nens i joves fins als setze anys. Paral·lelament, s’ha reduït el nombre d’alumnes per classe —de setanta alumnes a quaranta, de quaranta a trenta, i a vint-i-cinc en l’educació primària— i s’ha incrementat el nombre de professors —d’un professor per cada grup classe, ara hi ha quatre mestres per cada tres classes en l’educació primària, i més de dos professors per grup classe en l’educació secundària. És indubtable que la despesa en educació ha augmentat de manera progressiva i que una gran quantitat del pressupost econòmic d’educació s’ha destinat i es destina als sous de mestres i professors, i sembla racionalment impossible que pugui créixer il·limitadament. L’empresa educativa sembla destinada al col·lapse: la despesa en educació ha augmentat, el nombre d’alumnes i el temps d’ensenyament també ho han fet, però els resultats d’aprenentatge han quedat estancats i, per tant, no justifiquen l’increment de la despesa pública.

L’ESCÀS INTERÈS PEL CONEIXEMENT
O PER DETERMINATS CAMPS DE CONEIXEMENT
Potser això expliqui els assumptes que preocupen ja exposats. Hem posat l’escola a la graella de les empreses competitives ja que estem en un sistema social i econòmic competitiu. Encara que el sistema escolar ha posposat uns anys el sistema selectiu, al finaltzar la comprensivitat, a partir dels setze anys, es con- serva la selectivitat. Els alumnes tenen més possibilitats si obtenen millors puntuacions i les estratègies d’aprenentatge dels alumnes van descobrint que el més important és treure una bona nota i que si es dediquen a aprendre i a comprendre, deixen de memoritzar i perden nota. És lamentable, és la mort del coneixement i el plaer de conèixer, allò que parlàvem abans i que posàvem a les mans del professor entusiasta i estudiós.

Text complet de La Qualitat de l'educació : preocupació i retòrica
Teixidó i Planas, Martí

Activitat

14 I

T9

Lectura. Notes i comentari d’algun punt per llegir al seminari. La qualitat de l’educació. Preocupació i retòrica, per Martí Teixidó (22 p)

60’

Llibres de pedagogia de lectura bàsica, alternatius

Els 7 coneixements necessaris per a l'educació del futur
Edgar Morin per a la UNESCO, 1999







Aprender a ser / Learning to be / Aprendre a être
Edgar Faure i comissió UNESCO, 1973







A la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans
disposes dels articles digitalitzats publicats a la Revista Catalana d Pedagogia
a la vista dels sumaris, pots trobar temes que et sseviran per completar les teves elaboracions, de Teoria i Pràctiques Contemporànies d'Educació, i de altres matèries dels estudis de Mestre d'Educació Primària que estàs fent.




Dos models de recensió baixats de Societat Catalana de Pedagogia. (N'hi trobareu d'altres)
del professor Vilanou: Humboldt
del professor Palau: Fumaroli

Aquests models són elaborats, de qualitat. En cada cas és un sol text però podeu copçar-ne l'estructura: es ressenya el tema de l'autor, es diu alguna cosa de l'autor i s'associa a més coneixements i a l'actualitat del tema.

Una manera més senzilla, per a qui no es vegi capaç de fer tanta elaboració, és l'esquema en tres punts del comentari de text però -estudiants universitaris- que no sembli un exercici que ha demanat el professor perquè es tracta de fer elaboracions profesionals.

Un tercer exemple de recensió: PENNAC/ 4 pàgines a PAIDOGOGIA 2010.

Ara correspon llegir, són llibres petits que podeu dur de viatge. Si el llibe és vostre, podeu subratllar i fer anotacions en una octaveta; si és de biblioteca, poseu punts pestanya i feu anotacions en una octaveta indicant idees, pàgines. Acabada la lectura, seureu i us posareu a escriure. Ho deixareu reposar i, si podeu que ho llegeixi una companya. Ho reprendreu i fareu el redactat final. (Extensió 30-33 línies x 3-5 pàgines; sense portada). Pel 23 de desembre podeu tenir una recensió. Potser us animeu a fer-ne una altra per finals de gener. MTPp