Elabora el contingut de la classe connectant amb temes anteriors de la visió històrica de l'escola i sistema pedagògic. Incorpora-hi l'estructura de pensament del pedagog Meirieu mostrada al sumari del llibre Faire l'École, faire la classe.
21
C/E
Fer escola, fer classe. Selecciona i comenta amb relació al què hem estudiat : 3 principis, 3 tensions, 3 referents (pel cap baix; podeu fer-ne més).
Desarrollo de Sistemas Educativos Inclusivos Mel Ainscow
Definición de inclusión Aún existe una confusión considerable sobre el significado real del término “inclusión”” (Ainscow et al, 2000). Tal confusión se debe en cierto modo a las declaraciones de política de inclusión del Gobierno Central. Por ejemplo, el uso del término ““inclusión social”” ha sido asociado fundamentalmente con la mejora de la asistencia a la escuela y con la reducción de la exclusión. Al mismo tiempo, la noción de ““educación inclusiva”” aparece en casi todas las guías del DeyC con relación al derecho de todo menor y joven con necesidades educativas especiales a aprender, siempre que sea posible, en una escuela ordinaria. Más recientemente, la agencia de inspección Ofsted ha introducido la expresión ““inclusión educativa””, especificando que ““escuelas eficaces son las escuelas inclusivas””. Las diferencias sutiles entre tales conceptos contribuyen a crear esa atmósfera de confusión en torno a los objetivos de la inclusión y, por supuesto, supone que la reforma educativa sea aún más complicada en contextos en los que los agentes relevantes no comprenden el contexto (véase Fullan, 1991). Siendo ese el caso, en nuestro trabajo de colaboración ayudamos a las AEL en su intento de lograr una definición de ““inclusión”” que pueda ser utilizada como guía del desarrollo de su política de inclusión. Como era de suponer la definición exacta de cada AEL es única debido a la necesidad de tener en cuenta las circunstancias locales, la cultura y la historia de la comunidad. Sin embargo, podemos identificar cuatro elementos cuya presencia es recurrente y que recomendamos a toda AEL que se encuentre inmersa en un proceso de redefinición de sus actividades. Los cuatro elementos son los siguientes:
La inclusión es un proceso. Es decir, no se trata simplemente de una cuestión de fijación y logro de determinados objetivos y asunto terminado. En la práctica la labor nunca finaliza. La inclusión debe ser considerada como una búsqueda interminable de formas más adecuadas de responder a la diversidad. Se trata de aprender a convivir con la diferencia y de aprender a aprender de la diferencia. De este modo la diferencia es un factor más positivo y un estímulo para el aprendizaje de menores y adultos.
La inclusión se centra en la identificación y eliminación de barreras. En consecuencia, supone la recopilación y evaluación de información de fuentes muy diversas con el objeto de planificar mejoras en políticas y prácticas inclusivas. Se trata de utilizar la información adquirida para estimular la creatividad y la resolución de problemas.
Inclusión es asistencia, participación y rendimiento de todos los alumnos. ““Asistencia”” se refiere al lugar en donde los alumnos aprenden, al porcentaje de presencia y a la puntualidad; ““Participación”” hace referencia a la calidad de la experiencia de los alumnos cuando se encuentran en la escuela y por tanto incluye, inevitablemente, la opinión de los propios alumnos; y ““rendimiento”” se refiere a los resultados escolares de los alumnos a lo largo del programa escolar, no sólo los resultados de tests o exámenes.
La inclusión pone una atención especial en aquellos grupos de alumnos en peligro de ser marginados, excluidos o con riesgo de no alcanzar un rendimiento óptimo. Ello indica la responsabilidad moral de toda AEL de garantizar que tales grupos que estadísticamente son ““de riesgo”” sean seguidos con atención y que se tomen, siempre que sea necesario, todas las medidas necesarias para garantizar su asistencia, participación y rendimiento en el sistema educativo.
La adaptación a la diversidad ha servido en multitud de ocasiones para legitimar los tres pasos del camino a la exclusión, como indican diversos autores (Puigvert y Flecha, 2004; Lleras y otros, 2001; Aubert y otros, 2000):
Agrupando al alumnado por ritmos de aprendizaje dentro del aula.
Separando los diferentes (“lentos”, “conflictivos” o “inmigrantes”, por ejemplo) en otras aulas.
Separando los diferentes del mismo instituto trasladándoles a otros espacios, tales como las unidades escolares externas.
El Tribunal Supremo invoca la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que anul·lava la prevalença del català a les escoles del Principat. El Tribunal Supremo espanyol ha emès tres sentències en què obliga la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles. Les sentències resolen diversos recursos de pares que denunciaven que els seus fills no podien fer les classes en espanyol.
Feina individual que bé es pot fer en equip de confiança on totes aporten. Hi ha dos petits temes ben importants: escola inclusiva i llengua de l'escola. L'activitat bàsica és que escriguis les idees i coneixements bàsics de cada tema. Consultis els enllaços entretenint-hi una estona (millor ser dos i comentar) i seleccionis un contingut de cada petit tema el ressenyis i hi afegeixis un comentari que mostri la teva comprensió. Tot això al blog-portafolis.
19
E/I
T11
Escola inclusiva. Tracta un dels continguts relacionant política i legislació, necessitat i expectativa social, intervenció i competència pedagògica.
60’
20
E
T11
Llengua de l’escola i Ensenyament plurilingüe. 22.12.10 es fan públiques 3 sentències del Tribunal Supremo contràries a l’actual règim lingüístic. Nosaltres hem de tractar l’assumpte des de la pedagogia i com aensenyament bàsic per als ciutadans. Científic i professional.
120’
Resposta a l'aclariment demanat per Daniela Chávez a l'activitat 19. En favor de totes.
Escola inclusiva
Atenció a la diversitat
Tracta un d'aquests quatre punts de contingut.
altes capacitats >>> cultura àmplia de l'educador i saber tractar ens aspectes emotius...
alteracions de conducta >>> tècniques d'autocontrol, de musicoteràpia, d'extinció de conductes...
Tracta-ho emb perspectiva mútiple:
Política: decisió i posicions diferenciades de grups
Legislació: transcriu que diu LOE, LCE amb ref. articles.necessitat: ho és o no? en el cas que tractis
Expectativa social: què demana la societat, què es diu als mitjans de comunicació... què s'espera
Intervenció: es fa?. es fa bé? qui ho fa té formació? qui ha de tenir formació pedagògica? Què comporta la competència pedagògica en aquestas casos? ( Ho he posat a continuació de cada cas >>>)
Farem el tema seguint webs d'informació del DepEduCat i d'altres. Anirà bé disposar de PCport compartible entre dos o tres estudants, bateria ben carregada. MTPp
S'han donat referències de llibres manuals de consulta. La part històrica, les aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX estan ben explicades. ¿Heu estudiat algun tema amb alguns d'aquests llibres manuals?
Seguim fent l'elaboració dels temes al blog personal. Es pot estudiar i deliberar colaborativament amb companyes. Les activitats suggerides a classe, les indicades a la llista d'activitats i les que cadascú pugui decidir. Tot al blog que el professor va supervisant i finalment al portafoli que serà el llibre de consulta a la prova 2.
1 TF 1.2. Avaluació als alumnes de sisè curs de l’Educació Primària 16 de juny de 2010. Presentació projeccions el DepEdu.
Lectura comprensiva conjunta. 30'. Després cada estudiant ho reflectirà individualment al seu blog amb un comentarai concloent, fonamentat en dades (40-45 l).
2 TF 1.2. Projecte Educatiu de Centre. Pacte Nacional per a l'Educació: II. Famílies i educació. Regulació normativa al respecte [LEC i decrets]
Analitzar un PEC i confrontar-ho al PNE de Catalunya i al que diu la normativa legal sobre aquest assumpte. 30'
Explicació del que s’ha estudiat: autonomia i com queda disposat a la normativa legal: LEC i Decrets
40’
18
I
T10
L’avaluació: explicació, modalitats, models. La cultura de l’avaluació a España i a Catalunya.
40’
TF 1.1
Pacte Nacional per a l'Educació a Catalunya
Acords relatius a les famílies i educació 1. Els principis Les famílies són la primera instància socialitzadora de la infància i la seva acció sobre els processos educatius dels fills i filles és fonamental. L’escola pot complementar la feina de la família, però mai no podrà substituir-la. Les relacions entre la institució escolar i la família i la seva acció educativa han de ser complementàries i reforçar-se mútuament i han d’em- parar l’esforç dels estudiants. 2. La dimensió individual de la participació de les famílies a l’escola • Garantir a les famílies una adequada informació dels centres educatius. El Govern i els agents socials consideren que la transparència i la rendició de comptes són dues qüestions essencials que han de caracteritzar les actuacions de tots centres que presten el servei públic educatiu. La participació i la coresponsabilització que es pretén de les famílies així com el respecte als seus drets requereix que aquestes tinguin una adequada informació del centre, de les seves característiques, definides en el seu projecte educatiu, i del seu funcio- nament intern, així com dels serveis complementaris que ofereix i del seu cost. • Compromís de les famílies amb l’educació i establiment de protocols de cooperació entre famílies i centres educatius. El dret d’infants i joves a l’educació comporta, en prime- ra instància, l’obligació de les famílies a donar el suport necessari a llurs fills i filles. El com- promís de les famílies amb l’escolarització i amb l’evolució dels seus fills i filles requereix, també, de la seva participació en la vida escolar. Amb la finalitat d’arribar a acords educa- tius amb les famílies, també és necessari que els centres estableixin protocols de coopera- ció adreçats a les famílies, en especial quan aquestes s’incorporen per primera vegada al centre. • Compromís dels centres educatius amb les famílies. La millora de l’acció tutorial i una major coresponsabilitat educativa fan necessari situar l’atenció a les famílies com un factor de millora qualitativa del sistema educatiu. En aquest sentit, el Departament d’Educació, a través de la normativa corresponent, haurà de preveure que els centres i el professorat pu- guin oferir assessorament i una adequada atenció a les famílies amb la finalitat que aquestes puguin compartir amb els professionals l’evolució educativa de llurs fills i filles i establir canals eficaços de comunicació i intercanvi. Aquest compromís s’ha de reflectir en la presa d’acords concrets que comprometin família i escola. • Respecte al projecte educatiu dels centres. Les famílies i l’alumnat escolaritzat en un centre del servei públic educatiu hauran de respectar el seu projecte educatiu, encara que no el comparteixin totalment. • Compatibilitat de l’activitat laboral amb les obligacions educatives de les famílies. El Govern i les organitzacions patronals i sindicals han de promoure la regulació de permisos laborals per als treballadors i treballadores amb fills i filles en edat escolar, així com altres be- neficis socials, que permetin fer compatibles l’activitat laboral amb les obligacions educati- ves de les famílies. 3. La dimensió col·lectiva de la participació de les famílies a l’escola: les associacions de mares i pares d’alumnes • Reconeixement del paper de les AMPA com a associacions d’utilitat pública. Al nostre país les associacions de mares i pares d’alumnes són unes entitats que han fet i continuen fent una inestimable aportació qualitativa al sistema educatiu. Les AMPA són una important via de participació de les famílies i sovint el seu compromís les ha portat a assumir la gestió de determinats serveis i activitats complementàries i extraescolars. En el marc de la llei cata- lana d’educació el Govern impulsarà el reconeixement del paper de les AMPA com a asso- ciacions d’utilitat pública i promourà mesures fiscals i de suport a la seva tasca. Així mateix, el Govern impulsarà aquelles mesures que facilitin a les federacions i confederacions d’AMPA atendre adequadament els compromisos derivats de la seva representació institucional. • Incloure el grau de participació de les AMPA a l’avaluació dels centres educatius. El centres i el territori han de fomentar i promoure la participació activa de les famílies en les AMPA, i el grau de participació ha de ser també objecte d’avaluació dels centres educatius. • Establiment de canals estables d’interlocució entre les federacions d’AMPA i l’Ad- ministració educativa. Per tal de donar un nou impuls a la relació i entesa entre les federa- cions i confederacions que agrupen les AMPA i l’Administració educativa es requereix que es pugui disposar de canals estables d’interlocució. Amb aquesta finalitat, el Departament d’Educació designarà un responsable de les relacions amb les federacions i confederacions d’AMPA. • Suport i assessorament a les activitats formatives organitzades per les federacions d’AMPA. La participació i la coresponsabilitat en educació requereixen, entre altres, instru- ments de formació i d’espais de debat conjunt de la comunitat educativa dels centres i del seu entorn. Amb la finalitat de potenciar i afavorir una participació real, efectiva i de qualitat de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i en la vida dels centres educatius, el Departament d’Educació continuarà donant el seu suport i assessorament a les activitats formatives orga- nitzades per les diverses federacions d’AMPA i, en concret, a les escoles de pares. • Formació específica adreçada al professorat per millorar les relacions amb les famí- lies. Així mateix i d’acord amb allò que estableixi el Pla Marc de Formació Permanent 2005- 2010 i els acords de formació permanent amb l’escola concertada, es preveurà una formació específica adreçada a donar al professorat la capacitació necessària per millorar les rela- cions amb les famílies.
Article aportat per Neus Ferran (PAIDOGOGIA2010). La professora Sanmartí fa un plantejament molt actualitzat de l'avaluació amb relació al currículum actual. (Molt complet, er a estudiants excel·lents)
AVALUAR PER APRENDRE L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències Neus Sanmartí Novembre de 2010
Convé disposar de la normativa referenciada a la presentació del T9 Cada estudiant, o feina repartida a quatre.
Particularment cal tenir davant (baixar els articles corresponents): Principis del sistema educatiu, LEC/2009 Règim lingüístic, LEC/2009 Drets i deures dels alumnes, LEC/2009 Carta de compromís educatiu, LEC/2009, D102/2010 Autonomia
Autonomia dels centres educatius, D102/2010 Autonomia. (diversos àmbits ) Rendiment de comptes dels centres educatius, On hi ha referències? (cerqueu)
Aplegueu els acords bàsics del Pacte Nacional per a l'Educació a Catalunya de 2005
16
E/I
T9
Ressenyar els continguts rellevants que cal conèixer de la LEC: principis educatius, règim lingüístic, drets i deures dels alumnes, carta de compromís educatiu.
Examen tradicional: 10 preguntes curtes sobre continguts dels temes 1 a 7 per ressenyar coneixements de record. Sense consulta de material. Temps 60'. S'invita particularment a estudiants als quals no s'ha pogut valorar la Prova 1. MTPp
