Sistemes pedagògics del s XX. Una lectura actual.

Aquí tens una primícia reservada per a tu, estudiant, en coincidir l'autor i el professor.
Aquest és un article pendent de publicació i solament n'has de fer ús tu, de moment.

SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES per Martí Teixidó

Revistes amb documentació manual

Cuadernos de Pedagogía

Nº 253, diciembre 1996

R.B.A. Editores

SUMARIO

Editorial

Mercado y escuela 3

MONOGRAFICO

TENDENCIAS EDUCATIVAS HOY. Un recorrido orientador por las tendencias y temas del mundo educativo

Presentación:

Perdidos en el bosque 7

¿Existen hoy tendencias educativas). Autores varios 8

CONTEXTOS

Escuela tradicional. Pasado y presente. J. Trilla 14

Neoliberalismo. Estado, mercado y escuela. J. Carbonel 20

Democracia. La escuela, comunidad participativa. J.M. Puig 28

Extraescuela. Otros ámbitos educativos. J. Trilla 36

Tecnologías. Educación en la era de la información. J. Mª Sancho 42

RESPUESTAS

Psicología. Psicología y educación. F. Hernandez 50

Currículo. Concepciones y práctivas J. Rué 58

Globalización. Las relaciones del conocimiento. M. Ventura 66

Entorno. Del activismo a la investigación. A. Tort 72

Pedagogías críticas. Poder y conciencia. J. Martínez 78

Diversidades. Feminismo, multicuutralismo y Educación Especial. N. Pérez de Lara 86

Profesorado. Teoría y práctica docente. J. Contreras 92

Epílogo: Cuando el debate era casi sólo ideológico. J. Palacios 102

Més LLIBRES, ARTICLES i enllaços per a estudiar els temes

Tradició i renovació pedagògica. 1898-1939
González-Agàpito, Marquès, Mayordomo, Sureda
El capítol I (fins pág. 97), disponible en xarxa, us dóna totes les dades i referents a les terres de parla catalana: Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

Disponible en xarxa. Magnífic!


L'Escola nova catalana 1900-1939

En coedició amb la Diputació de Barcelona
Edició a cura de Josep González-Agàpito

L'educació actual és, de bon tros, fruit del plantejament, evolució i crítica del moviment de l'Escola Nova. Nascut amb el segle, aquest moviment capgirà la pràctica educativa que a Occident s'havia instaurat durant el classicisme greco-llatí i que havia traspassat el llindar del segle xx. En aquesta antologia hi ha una panoràmica de les procupacions, els interessos i les etapes del moviment català.

La renovació pedagògica durant el segle XX La cruïlla catalana: dinamismes i tensions
Joan Soler Mata

Tot el text de la tesi doctoral del professor Soler i Mata, disponible. Gràcies!

La Institución Libre de Enseñanza en Catalunya
Buenaventura Delgado
Ariel Practicum

Disponible a la biblioteca


Teorías pedagógicas (P. Rico Gallegos)

1. La pedagogía tradicionalista
2. La escuela nueva
3. La tecnología educativa
4. La pedagogía institucional
5. La pedagogía constructivista y la pedagogía operatoria
6. La pedagogía crítica

Corrientes pedagógicas contemporáneas (M.Evangelina Cervantes Holgin)

Pedagogía Institucional

View more presentations from CCHEP.

Noteu que en al presentació no vam incloure sota l'epígraf de Pedagogia Institucional, encara que s'hi relaciona: Rogers, Freinet, Freud

Lliçó ComunicActiva de dijous 27.10.11

Lliçó ComunicActiva

Amb la participació de:

17:05 h
Verónica Rojas Prieto, presenta 10'
ALEXANDRE GALÍ: pedagogia tecnificada i mesura del treball escolar a Catalunya
Preguntes i comentaris intel·ligents



17:20 h
Irene Massachs Salvador, presenta 10'
MAKARENKO: pedagogia de reinserció social a la URSS. La granja agrícola Gorki
Preguntes i comentaris intel·ligents



Sessió de seminari


0 Revisió i observacions al comentari de text 1 fet en 30' a l'aula.
Com per anar en automòbil calen quatre rodes i recanvi, per fer feina al seminar pot caldre:
quatre colors, llapis i marcador. Ja vas ben equipat? Ja vas ben equipada?

1 Posada en comú de comentari de text 2, Eugeni d'Ors
Sofia Herreros Vicente ens aporta un vídeodocument sobre Eugeni d'Ors, un gran pensador que va presentar contradiccions: del del noucentisme català al franquisme espanyol. El règim autoritari es vol apuntar aquest intel·lectual per tapar les seves vergonyes.
Eugenio D´Ors. Luces y Glosas

I malgrat tot, és un pensament que interssa a l'educació: qualitat i refinament estètic i també diàleg i joc en la cultura. Harmonia equilibrada entre el profund i trist Unamuno i el cosmopolita i "bon vivant" Ortega i Gasset. (Solament interessarà a estudiants avançats).





2 Conversa pedagògica sobre els tècniques de la pedagogia Freinet i el seu valor actual.







(El professor es limitarà a escoltar els estudiant i prendre bona nota dels que evidencien coneixement i comprensió). (Prepareu-vos un rètol amb Nom COGNOM, com a una conferència internacional, que pugueu tenir sobre la taula; un plec de prisma triangular). Disseny i estètica que també són un valor en pedagogia.

Fer-se un rètol d’dentificació desplegable per poder conèixer el nom de cadascú . Retolació gran/gruix sobre full A5 plegat en tres franges formant un prisma triangular. Clar i fet amb gust estètic.

Posar-se d’acord en l’equip. Seure sempre junts. Entre els 4 dur 2 ordinadors i connectar WiFi-UAB

Ignacio Morgado, catedrático de Psicobiología en el Instituto de Neurociencia de la Universidad Autónoma de Barcelona

Atent a aquest professor. Si pots, troba l'article que avui 24 d'octubre ha publicat a La Vanguardia, p20 (No l'he trobat en format digital).

Tracta de l'aprenentatge de llengües i la immersió.
També diu - i això va per als estudiants com tu- que s'ha d'explicar allò que es vol aprendre i aixi queda memoritzat al cervell. Et copio dos paràgrafs.


Claves científicas para una enseñanza de calidad

Ello es especialmente relevante para adquirtr una nueva lengua, sobre todo su fonética, pues hay estudios científicos que muestran que nacemos con una parte de la corteza cerebral especialmente capacitada para alabergar las representaciones de las lenguas que adquirimos en la temprana infància, estableciéndose en áreas menos habiliatdas para hacerlo cuando las adquirimos tardíamente (Nature, 30 julio 1997). Sólo al immersión lingüística temprana y la práctica continuada garantizan un conocimiento preciso y fluido de una nueva lengua.

Tampoco debemos engañarnos creyendo que sabemoas algo simplemente porque esa es la mpresión mental que tenemos. Hay que demostrarlo prácticamente, reconstruyendo el conocimiento adquirido, lo cual es un buen modo de aprender, pues induce a la comprensión de ese conocimiento y nos descubre las lagunas que tengamos sobre el mismo. De ahí als ventaajs de los exámenes o pruebas orales, pues incitan al tipo de estudio que garantiza la comprensión de lo aprendido y la flexibilidad en su expresión. Un estudio reciente con ochenta alumnos de instituto en EE.UU. ha mostrado que la técnica de aprendizaje que produjo mejores resultados consistió en explicar la que se ha aprendido (Science, 11 febrero 2011).

Pensar l'educació per a avui i per als petits ciutadans de 2015 que seran adults el 2030

Un text actual, recent. Podeu establir relació amb la classe d'Eugeni d'Ors (comentari de text). Tracta també d'educació, de la construcció personal, de la qüestió política: el demos i el krátos. I encara més: teniu el republicanisme (text de Colom) i cites del president Azaña. Un conjunt de materials per als estudiants més avançats i avançades. Si els llegiu i estudieu atentament podeu fer una elaboració molt consistent i relacionada amb la situació actual d'indignació democràtica. Indignació democràtica, educació i política

Indignación

CHANTAL MAILLARD 15/10/2011 EL PAIS

Aplaudo la indignación democrática, siempre que sea coherentemente democrática: el demos, el pueblo, en época de globalización, se extiende mucho más allá de nuestras pequeñas fronteras, personales y políticas. No estamos en 1944, tampoco en 1968. Los derechos universales han de ser entendidos y defendidos, ahora, globalmente, sin excepción de pueblos ni de razas, humanas y no humanas, pues lo que afecta a uno sólo de los seres del planeta nos afecta a todos.

Me indigno porque hablar, hablamos mucho, pero ¿daríamos un ápice de nuestras comodidades diarias por salvar a un inocente cuando éste no es "de los nuestros"? ¿De verdad? Siempre que trazamos fronteras, éstas nos hacen ser entidades mezquinas.

Me indigno cuando nos indignamos por un recorte de nuestros sueldos pero no lo hacemos por los dos millones y medio de desplazados que mueren de hambre en los campos de Somalia.

Me indigna que no nos indignemos y pidamos responsabilidades a nuestros Gobiernos, a los que tal vez podríamos acusar de genocidio por omisión. Pero claro, tenemos otras prioridades.

Me indigna que consideremos que esto no nos atañe y que recibamos al rey del Vaticano (¡qué poco y qué mal recordamos la Historia!) con bombos y platillos. ¿Por qué no darían los cristianos el coste de su fiesta papal para evitar la muerte de una parte de estos dos millones y medio de personas? Me indigno cuando las sectas se indignan bañadas en su hipocresía.

Me indigna que la mayor parte de la población veamos aproximarse el desastre sin variar en nada nuestra forma de vida consumista.

Me indigno porque no acabamos de considerar a los demás seres de este planeta como semejantes. Porque hay que seguir pidiendo perdón por pensar que un animal es uno de nosotros y por decir en voz alta que son mejores que nosotros.

Me indigna que no sintamos en nosotros al animal, al auténtico animal, clamando por un poco de sosiego.

Me indigna que no nos alcemos más alto y desenmascaremos esta farsa que llamamos democracia cuando sabemos pertinentemente que el sistema no funciona, que no votamos a quienes queremos que gobiernen sino que más bien participamos en un torneo preparado por quienes controlan económicamente el circo de las candidaturas y sus ferias electorales. Y sabemos, también, que no hay ideal ni sabiduría en la mayor parte de quienes pugnan por representarnos sino, todo lo más, la pericia del jugador que participa, conscientemente, en un juego amañado por las grandes empresas, frente a las que no todos los políticos tienen el arma que conviene: un espíritu educado en la templanza y otras virtudes necesarias para calmar el ansia.

Y ¿qué hacer? ¿Qué modelo inventar?

Clamar por la sabiduría. Educar a un niño poniendo a su alcance los medios para la más alta comprensión. Mirar hacia otros pueblos: los últimos supervivientes de las selvas tropicales, Bhutan tal vez, pueblos felices, si los hay. Aprender de ellos, de su felicidad: su eudaimonía: la buena (eu) voz interior (daimon), el buen-estar. El buen daimon es algo con lo que se nace, pero se ausenta en cuanto uno insiste en procurarse un bienestar calculado en forma de pertenencias y derechos adquiridos. El Estado de bienestar se sostiene sobre un paquete de derechos adquiridos a costa de otros, de muchos otros, y a los que no estamos dispuestos, al parecer, a renunciar. No hay felicidad que se asiente sobre tales bases.

Urge pensar en formular otro tipo de Gobierno, que no sea precisamente del demos: gremial y etnocéntrico, ni tampoco se sostenga en el krátos: el poder, sino en la comprensión, la compasión y el conocimiento.

Chantal Maillard (Bruselas, 1951) ha publicado este año Bélgica. Cuadernos de memoria. Pre-Textos. Valencia, 2011. 344 páginas. 25 euros.

Dicionari d'educació. En català amb equivalències en castellà francès i anglès.

Diccionari d'educació


Una eina disponible, necessària.
En fase de construcció. Avui sabem que el coneixement es provisional.

D'una banda perquè les ciències empíriques i experimentals ens aporten nous fets, dades i comprovacions que ens permeten afinar les teories anteriors i presentar formulacions més precises. Regularitat, precisió i previsió caracteritzen la ciència positiva.

Respecte a les ciències socials i les humanitats, hem de fer una relectura actualitzada del coneixement disponible i entendre'l en les coordenades de temps històric i de realitat social. Acceptem el paradigma de la complexitat i sabem que no hi ha solucions fàcils, binàries, maniquees i que no podem reduir a u les experiències humanes amb la seu triple component de raó comunicable, sentiment viscut i aspiracions projectades. Intersubjectivitat, certesa i sentit caracteritzen les ciències socials.

Això vol dir que primer hem de comprendre el significat de les veus del diccionari. Després, estudiant, actuant, pensant i dialogant sobre educació trobarem millors definicions. Tenim el dret i el deure de contribuir a la construcció científica i social. MTPp

T1: Sistema escolar i educació

T1: Sistema escolar i educació 16/09/2010 Rousseau: Le contrat social (1761) Émilie ou de la éducation (1762) Condorcet (1792): La instrucció publica és un deure de la societat envers els ciutadans

El sistema educativo / El aparato escolar per Martí Teixidó

 

 

 Paidogogia tema 1 Sistema escolar

https://docs.google.com/presentation/d/1tUv_b0Za9qVJYn7F2fx1KufgbfRQd-msT3S-zD1jZ_E/edit?usp=sharing   

T4

Documenteu-vos amb els múltiples enllaços que teniu a disposició.
Podeu trobar-ne de nous, potser millors.
Comuniqueu al professor si feu una bona troballa. La posarà a disposició dels 75 socis del club.

Joaquim Xirau, pedagogia de la cultura i les ciències de l'esperit

Joaquim Xirau from Gusto Films on Vimeo.

BLOGS-PORTAFOLI...... en marxa 68 de 74..... atenció

OCULTO LES ENTRADES DELS VOSTRES BLOGS PER CONFIDENCIALITAT.
Doneu enllaç a ls companyes que vulgueu.

Si no has fet el formulari del blog donant l'adreça html amb precisió...
Formulari BlogPortafolis d'ESTUDIANT

Dissenyeu el vostre BLOG amb gust. Poseu clarament a dalt a la dreta el Nom i COGNOM o COGNOMS amb fotografia, com el professor. Tots a la vista. Poseu també fotografia al correu gmail.
Deixeu obert el quadre de comentaris i us puc afegir anotacions.

Blogs ben configurats i enllaçats
PG41 Álvarez Amaya, Alba
PG41 Angelet Hidalgo, Berta
PG41 Arellano Leo, Diana
PG41 Aroca Puente, Paula
PG41 Babiano Girona, Karen
PG41 Ballester Castello, Elisabet
PG41 Balsera Rubio, Ana
PG41 Barriga Barrete Laia
PG41 Campo Ruiz, Belén del
PG41 Casares González, Raquel
PG41 Castillo Castro, Carla
PG41 Chavarrias Fabo, Xavier
PG41 Clewett, Cristina
PG41 Dalmau Diviu, Meritxell
PG41 Díaz Florido, Talía
PG41 DIAZ VIVO, Alexandra
PG41 Dosta Pujadas, Èlia
PG41 Farràs Santasusana, Zoel
PG41 Fernandez de la Rubia, Eunice
PG41 Fornieles Travé, Sandra
PG41 Franch Becerra, Maite
PG41 Franquesa Guàrdia, Jordi
PG41 Fuentes Ávila, Cristina
PG41 Garcia Circuns, Annabel
PG41 Gil Arenas, Lizeth
PG41 Guirado Salvans, Daniel
PG41 Herreros Vicente, Sofía
PG41 Iglesias Llamas, Soraya
PG41 Iglesias Serra, Ainhoa
PG41 Jurado Polo, Natalia
PG41 Lacoma Rubio, Laura
PG41 Lanzas Olvera, Cristina
PG41 Llorens Bigorra, Aina
PG41 López Boix, Anna
PG41 López Martinez, Mario
PG41 López Montoro, Alba
PG41 López Ramos, Montserrat
PG41 Lorenzo Cabanillas, Magdalena
PG41 Marchena Torres, Alba
PG41 Marcos Costa, Estefania
PG41 Márquez Oliet, Alejandro
PG41 Martínez Retamero, Daniel
PG41 Masachs Salvador Irene
PG41 Morante Pérez, Rocío
PG41 Moya Mestre, Francesc-Xavier
PG41 Moyano Cobano, Deseada-Rocío
PG41 Muñoz Boixader, Roger
PG41 Navarro Delgado, Elena
PG41 Nocelo Jardon, Sara
PG41 Oropesa Martín, Lúa-Andrea
PG41 Pelegero Alonso, Natalia
PG41 Pilo Ballús, Marina
PG41 Riguillo Moreno, Irene
PG41 Rivera Pascual, Victòria
PG41 Rivero Ventura, Aida
PG41 Rivero Ventura, Aida
PG41 Rojas Prieto, Verónica
PG41 Romero Calvo, Miriam
PG41 Roqué Padilla, Andrea
PG41 Saiz Martínez, Tania
PG41 Salado Lorente, Pedro
PG41 Salamé López, Estefania
PG41 Salord Sans, Núria
PG41 Sánchez Peña, Sandra
PG41 Sans Bertran, Maria-Teresa
PG41 Soriano Ramos, Adriana
PG41 Sors Àmez, Marta
PG41 Til Perez,Vanesa
PG41 Vela García, Ana
+ PG41 Pariente Medel, Carla

Encara 6 que no han fet el formulari de BLOG . Cadascú ha de fer la comprovació de l'adreça abans de trametre-la una, dues, tres vegades amb error al formulari BLOG. Demana molta feina inútil. Cadascú pot fer la comprovació ell mateix, i si no en sap, pot fer-ho intercanvaint amb un company o companya.

Tutoria a l'aula 33 de 15:05 a 15:55 h. de moment farem també tutoria d'ajuda a la telemàtica

MTPp