Aquest és un tema de fonamentació teòrica que ha de servir per emmarcar una concepció de l'educació ben consistent, sòlida. 1 Atents als fets i evidències objectives de la ciència. 2 Sabem que l'experiència humana té lloc en una terra, un clima i un paisatge cultural que dóna les calus d'interpretació del món i del sentit d ela vida. Alguns en tenen prou amb això precedent si aconsegueixen un benestar econòmic i social. 3 Altres se senten responsables tant del món com de si mateixos i volen contribuir al progés social. 4 Conscients de la vida que supera l'experiència humana i d'un cosmos infinit, com més explorat més immens, es pot saltar de l'experiència de vida personal a la consciència còsmica retornant a l'orígen.
Una presentació clara i al vostre abast a la xarxa internet pot ser la de Vilma H. (Gràcies)
http://www.slideshare.net/bevi/los-paradigmas-de-la-ciencia
Per al paradigma emergent vàrem tenir a Barcelona una conferència de M.C. Moràes publicada a Revista Catalana de Pedagogia, vol 4, 2006 (Fitxer pujat a PAIDOGOGIA2011)
Cal que cada estudiant faci el seu redacat del tema al blog. El guió i conceptes presentats donen l'estructura que cadascú ha de bastir construint pensament propi.
Podem veure que hi ha un cert paral·lelisme amb les direccions educatives que ja en un pla més concret ens presenta pe professor Egan.
La socialització és el procés pel qual l'animal nascut biològic és converteix en animal humà en una tribu, poble o societat. Ca da individu és poc més que un objecte, fa el que s'ha de fer.
La personalització o desenvolupament interior de les facultats humanes és l'educació. La vida animal socialitzada adquireix personalitat amb sentiments (plural) i raonament (singular).
La recapitulació és la incorporació, apropiació de tot el que de bo ha fet la humanitat abans que nosaltres i la participació en la construcció social i cultural del nostre temps
La culturalització com a acció transformadora i pensament alliberador comporta un salt qualitatiu, demana esforç personal i constància i no té resultats, és conversa transcendental.
Vegeu quina imatge trobeu per a il·lustrar cada una de les 4 direccions.
La personalització o desenvolupament interior de les facultats humanes és l'educació. La vida animal socialitzada adquireix personalitat amb sentiments (plural) i raonament (singular).
La recapitulació és la incorporació, apropiació de tot el que de bo ha fet la humanitat abans que nosaltres i la participació en la construcció social i cultural del nostre temps
La culturalització com a acció transformadora i pensament alliberador comporta un salt qualitatiu, demana esforç personal i constància i no té resultats, és conversa transcendental.
Vegeu quina imatge trobeu per a il·lustrar cada una de les 4 direccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada