divendres, 20 de maig de 2011

dijous 19 de maig de 2011

Indignats. I tant! Ingenus, No! Ara cal Intel·ligència i Implicació generosa.

Multitudinària cassolada a la Plaça Catalunya de Barcelona
INDIGNATS, SÍ! I TANT! MASSA POC! Però no per a fer un festival de TV. Tots convocats, tants, i qui dirà alguna paraula assenyada que ens permeti sortir d'aquest atzucac. Els qui ens hi han conduït s'ho miren enrient-se de nosaltres que ens quedem veient l'espectacle que és digne de la televisió narcotizant.

0. Els qui treballem per a tots ara hem estat els primers en pagar.
Als funcionaris públics, als profesionals i treballadors de la salut i de l'ensenyament ja ens descompten cada mes el 5-7% del sou, i seguim contribuint. Som alguns menys i fem la mateixa feina.

1. Mesura econòmica. Qui ha de pagar.
Ara s'ha d'anar a la porta dels bancs i entitats financeres. Ara han de retornar elles el 5% dels beneficis dels darrers deu anys que anualment anaven del 37 al 27 %. Els direm: -Senyors, la cosa no ha anat bé i ja ho veuen, hauran de retornar una part. Els beneficis eren falsos. Són vostès que han jugat a futurs, no nosaltres.

2. Mesura social. Qui té dret a l'habitatge.
Hi ha famílies que es queden sense l'habitatge que necessiten per viure i anaven pagant. Ha fallat l'operació immobiliària especulativa. Els habitatges han d'anar al seu preu de tasació real i són els especuladors i financers que van arricar massa i no poden mantenir els guanys que van cobejar. Si les famílies no poden fer front de moment al pagament de l'habitatge en propietat, han de quedar subjectes a un lloguer ajustat amb opció de compra. No podem acceptar tants habiatges buits (Aneu a Sant Cugat, ciutat fantasma) i tantes famílies i joves en espera d'habitatge. S'han d'assignar en lloguer amb preu taxat que no ha de superar el 33% dels ingressos dels qui hi viuen.

3. Mesura política. Democràcia, no espectacle electoral.
L'autèntica democràcia és la de la participació directa o de representació participativa de proximitat. La democràcia local és la més autèntica. Fora publicitat enganyosa i costosa. Un quadern informatiu de les opcions que es presenten i actes de presentació prèviament anunciats. Candidatures de partits o agrupacions electorals però en llista oberta, d'elecció directa. S'han d'escollir persones vinculades a partits o agrupacions, no partits que subordinen persones a la disciplina de vot. La disciplina de vot ha d'estar prohibida per llei en un estat democràtic. Els parlamentaris han de parlar, escoltar i reconsiderar.

4. Mesura cultural educativa. Cultura per a tots com a aliment bàsic de la ment.
Totes els institucions escolars han de ser centres culturals oberts a tots els ciutadans on puguin organitzar actes, conferències, exposisions, debats i cursos. Desamortitzar les escoles i instituts buits la meitat dels dies de l'any (185). Els estudiants d'art, de música i d'altres han de poder presentar-hi les seves primeres actuacions i realitzacions. Tots hi han de poder fer teatre, performances, ioga o aprendre llengües d'origen. Cultura directa de proximitat per frenar el virus de la cultura de masses industrialitzada que ens envaeix.

5. Mesura comunicativa. Garantir la cohesió i la responsabilitat social.
Els mitjans de comunicació, particularment els que mostren modelatge de costums de forma visual sense que calgui alfabetització són els responsables de la socialització plural, democràtica i laica. Se'ls ha d'exigir un compromís efectiu en el respecte a la llibertat personal sens perjudici de l'entesa i la cohesió social. Si presenten informacions o ficcions dissocials han de fer la complementària mediació educadora particularment en hores d'audiència infantil i juvenil.

Martí Teixidó
http://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/

diumenge, 15 de maig de 2011

Dissabte 14 de maig vam ser a l'Escola El Martinet

Pedagogia total, en escola pública i al servei de tots els ciutadans, els que l'escullen per projecte i els que l'escullen perquè és la del barri, un barri de Ripollet on hi ha població nou vinguda d'altres ètnies i de diferents cultures.

Cinc de deu estudiants de mestre han acudit a la cita de portes obertes que oferexien les mestres i la direcció un dissabte. Però han gravat unes imatges d'escola motivadora, activa, creativa, científica, organitzada, estètica, convivencial i alegre. Gravades a la ment que no oblidaran. Ha pagat la pena dedicar el matí d'un dissabte; és una inversió que guiarà tota la vida professional

Fan Escola Activa, la que aprincipis del segle XX van iniciar i impulsar fora del sistema oficial, com a iniciativa privada, pedagogs compromesos arreu d'Europa. A Catalunya vàrem tenir la sort que bon mombre de mestres van anar a la Escuela Superior de Estudios del Magisterio de la Institución Libre de Enseñanza a Madrid; són els primers pedagogs i pedagogues: Rosa Sensat, Josep Estalella, Margalida Comes, Herminio Almendros, Cassià Costal... Eren mestres i més, eren pedagogs. I la renovació 1a pedagògica va ser a l'escola pública. Les dictadures enemigues de Catalunya ens ho van arrabassar. Hi vàrem tornar al marge de l'esenyament oficial amb les Escoles d'Estiu de 1965 a 1980. Ara que podem arribar a fer una bona pedagogia a totes les escoles, públiques i privades i així ho manen les lleis, anem una mica perduts. Ens cal la 3a renovació pedagògica. I s'ha de fer escola per escola, com les anteriors, nomenant direcció competent i deixant marge per a escollir l'equip professional justificant-ho davant d'un òrgan extern.

Avui les nostres escoles tenen més mestres que mai, més mitjans materials que mai (malgrat la recent retallada) i també més alumnes que amb bona capacitat no assoleixen els aprenentatges que els són propis. (En diuen fracàs, però és el nostre fracàs). L'explicació és clara. Els músics són bons però no hi ha director d'orquestra i no van a una, alguns desafinen, i tots en conjunt van descompassats. L'Administració Educativa -amb qualsevol partit fins avui- ha fet del director o directora un càrrec administratiu, o un pseudorepresentant dels mestres o professors per tenir les escoles tranquiles. I aquests són els resultats que tenim. I fem lleis i més lleis -tothom s'hi llueix- i són lleis raonables però les lleis no cavien les escoles i els instituts. Perdem el temps fent comisisons de selecció de direcció; els mestres i professors més compromesos no s'hi presenten i es dediquen als alumnes. La feina de direcció és ingrata perquè has de fer content tothom, tothom et demana comptes (docents, pares, administració) però si impulses un projecte que demana dedicació intensa, s'imposen els que no es volen complicar i viuen la seva vida, ja tenen el sou. I alguns pares i mares em preguntaven: -Què hem de fer per poder dur els fills a una escola com El Martinet? -Com podem si no en tenim cap prop de casa? També hi havia molts mestres que deien: - Com podem anar a una escola on es treballa amb un projecte clar, ben dirigit?

Cal una acció decidida. Ja és hora de dir que no totes les escoles són eficaces i no totes han pres un compromís. Si algunes ho han fet, si fan bé la feina amb seguretat científica i gestió eficaç i democràtica... deixem-les fer i anem a les que funcionen rutinàriament, que justifiquen els resultats escolars amb informes sociològics que els atribueixen a causes socials. Evident! Els sociòlegs es limiten a explicar i si ens quedem escoltant-los no fem la nostra part. ¿Per a què va ser creada l'escola dels il·lustrats sinó per a reduir ls diferències per raó d'herència social? Els privilegiats ja tenien instrucció a casa i no necessitaven l'escola. Seria com que els metges esperessin que hi acudíssim sans i es queixessin perquè hi anem malalts. La institució escolar ha de motivar si cal, ha d'organitzar el coneixement i ha de crear les condicons per al millor desenvolupament personal i social de cada infant. Martí Teixidó