dissabte, 20 de novembre de 2010

25 nov. Seminari. Retorn, revisió i complementació de l'exercici prova1.

1
25 nov. Seminari. Retorn, revisió i complementació de l'exercici prova1.

Us convé disposar d'estris d'escriptura de diferent color: texts del dia 11N( blau?), anotacions del professor (verd), correccions de l'estudiant (altre color), explicacions complementàries del professor (verd).
Us convé disposar del portafolis manual per consultar o per corregir algun redactat.

2
Mirarem que quedi temps per a:
Lectura individual de la ressenya Paradigmes de la ciència. (Tingueu-ho a punt: lectura sense afegir-hi res més).

dijous, 18 de novembre de 2010

T 8




Activitat

12

I

T8

Paradigmes científics. Consulta i redacta els quatre en una pàgina (entre 20 i 30 línies)

40’


Aportació a classe

13

A

T8

Una imatge i una cançó o tema musical que il·lustri la Postmodernitat front a la Modernitat pesentada a la portada del T8

20’


EP 12.1

Els tres paradigmes

La Recerca pedagògica a Catalunya Mallart i Navarra, Joan
Matèries: Pedagogia - Investigació - Catalunya
Resum dels quatre paradigmes p: 106-109 (aviat estarà en PDF per baixar)
en línia a:

Publicacions de l'IEC Institut d'Estudis Catalans disponibles per a tothom

Paradigma emergent, el quart

Así, la epistemología emergente no postularía un punto arquimédico del conocimiento sobre el cual descansar, y del cual se deducirían jerárquicamente todos los demás conocimientos. Esto sería sólo algo similar a una revolución copernicana: pasar de un geocentrismo a un heliocentrismo. Más bien, estaríamos aquí siguiendo el esquema astronómico de Hubble, quien demostró que el universo carecía de un centro. En consecuencia, cada sistema subsistiría gracias a su coherencia interna. De igual forma, un cuerpo de conocimientos gozaría de solidez y firmeza, no por apoyarse en un pilar central, sino porque ellos forman un entramado coherente y lógico que se autosustenta por su gran sentido o significado.

En fin de cuentas, eso es lo que somos también cada uno de nosotros mismos: un "todo físico-químico-biológico-psicológico-social-cultural" que funciona maravillosamente y que constituye nuestra vida y nuestro ser. Por esto, el ser humano es la estructura dinámica o sistema integrado más complejo de todo cuanto existe en el universo. Y, en general, los científicos profundamente reflexivos, ya sean biólogos, neurólogos, antropólogos o sociólogos, como también los físicos y matemáticos, todos, tratan de superar, implícita o explícitamente, la visión reduccionista y mecanicista del viejo paradigma newtoniano-cartesiano y de desarrollar este nuevo paradigma, que emerge, así, en sus diferentes disciplinas con una exigencia integradora y con un enfoque netamente interdisciplinario. Como dice Beynam (1978), "actualmente vivimos un cambio de paradigma en la ciencia, tal vez el cambio más grande que se ha efectuado hasta la fecha... y que tiene la ventaja adicional de derivarse de la vanguardia de la física contemporánea". Está emergiendo un nuevo paradigma que afecta a todas las áreas del conocimiento. La nueva ciencia no rechaza las aportaciones de Galileo, Descartes o Newton, sino que las integra en un contexto mucho más amplio y con mayor sentido.

Text complet de Miguel Martínez Miguélez

Paradigma emergent a l'educació Moraes Llegeix p: 24-27. (A PAIDOGOGIA2010)

Per les característiques presentades, el paradigma educatiu que emergeix a
partir d’aquests nous referencials podria ser anomenat paradigma de la comple-
xitat o paradigma ecosistèmic. Complexitat significa, per a Edgar Morin (1990),
una tessitura comuna que posa inherentment associats l’individu i el mitjà, l’or-
dre i el desordre, el subjecte i l’objecte, el professor i l’alumne, i totes les altres
trames que regeixen els esdeveniments, les accions i les interaccions que teixei-
xen la trama de la vida. Per a Morin (1990, p. 20), «complex significa allò que és
entrellaçat en conjunt».
Complexitat, com un principi regulador del pensament que no perd de
vista la realitat dels fenòmens que constitueix el nostre món, que no separa la
subjectivitat de l’objectivitat i que no exclou l’esperit humà, el subjecte, la cultu-
ra i la societat (Morin, 1996). És la mirada complexa sobre els fenòmens que
ens permet, segons aquest autor, trobar un substrat comú a la biologia, a la física
i a l’antropologia. És aquesta mirada que ens possibilita trobar una obertura
epistemològica capaç d’estendre la noció de sistema una mica més enllà de la
física i de la biologia, en la temptativa de comprendre no només la naturalesa
ordenada/desordenada de la matèria i el funcionament dels sistemes vius, sinó
també les organitzacions socials com a unitats complexes.

En la sessió de presentació que va fer la dra. Maria Candida Moraes a l'Institut d'Estudis Catalans el Dr. Martí Teixidó va proposar per al paradigma emergent la denominació: paradigma experiencial transconscient que la ponent va prendre en consideració.



Del paradigma simple al paradigma complex:

Si fins fa poc es podia identificar el paradigma de la simplicitat amb una estructura centralitzada, amb un poder provinent d'una jerarquia ben identificada, el paradigma de la complexitat al que ens encaminem, desenvolupa l'estructura de la xarxa, on no hi ha una jerarquia, sinó que cada part assumeix el rol de node, del que surten i es projecten noves relacions, i així es dilueixen els punts de vista centrals. (E.Morin) Aquests canvis de paradigma van creant gradualment mutacions al sistema que van del “micro” al “macro” social, dels grups, la familia, les organitzacions i les empreses als Estats.

Connecting the dots
L'estructura de xarxa de la que l’hipertext i l’intertext, son exemples bàsics, constitueix una realitat existent i estructural de la societat actual.

La hipertextualitat
El postestructuralisme francès, (Roland Barthes, Jacques Derrida y Michel Foucault, etc…) considerava text a tota expressió humana.
L’ hipertext, en aquest sentit, remet tant a escriptura com a imatges i sons.
El concepte d'hipertext s'origina primer com un avanç tècnic, i després es comprenen les seves possibilitats expressives, és lícit afirmar que, un cop més, aquests avenços permeten noves maneres d'expressar-se i de pensar.
És a dir, la manera de pensar que indueix l'hipertext es la manera com funciona la nostra ment, que és un gran hipertext,
El format del llibre i dels diaris, revistes etc, en definitiva tot el que pertany a la Galaxia Gutembreg (un altre cop Mckluhan) no ha lligat mai amb la nostra manera de pensar, ja que no pensem en forma lineal, associem idees per raons molt diverses, i la nostra memòria reté dades i oblida altres.
Des de finals del segle XX comptem amb una tecnologia que ens permet desenvolupar el que és inherent a l'home des dels seus orígens: la seva capacitat de simbolitzar i associar idees lliurement.
Els joves als que acusem de no llegir premsa, ni llibres; hiperllegeixen millor que els seniors que ens han acostumat al pensament lineal des de petits, som com esquerrans mentals domesticats a ser dretans.
La intertextualitat

Albert Pérez Novell a NVConsulting